Marqués: “Si no hi haguera Festivals a Benicàssim caldria crear-los, però amb la propietat dels terrenys serà més fàcil”

129

L’alcaldessa de Benicàssim afronta la seua tercera legislatura: “Primer vam haver de sanejar els comptes ara desenvoluparem els projectes”

Susana Marqués, alcaldessa de Benicàssim, manté la seua aposta pels festivals “perquè si ens hi haguera caldria crear-los, perquè proporcionen riquesa i treball per a moltes famílies. L’adquisició dels terrenys permetrà moltes millores. Afronta la seua tercera legislatura amb ganes: “primer vam haver de sanejar comptes, tan bon punt dissenyar i desbloquejar projectes, ara consolidarem un nou model de ciutat amb apostes com a Vila Elisa, un centre *Polifuncional, la urbanització de la zona sud i l’accés des de la N-340 pel nord.

Esperanza Molina/ Actualitat Diària

Susana Marqués és alcaldessa de Benicàssim des del 2011, un municipi complicat de gestionar pels pics de població: 18.000 veïns censats i 23.000 persones de població flotant durant tot l’any i més de 100.000 en els mesos d’estiu. Per la seua orografia: amb poblacions de muntanya, un nucli urbà històric i huit quilòmetres de costa. I per les seues característiques, concebut per alguns com un lloc idíl·lic per a viure tot l’any; per a uns altres, com una ciutat dormitori, i amb un turisme en el qual conviuen grans festivals amb un turisme de proximitat.

El perfil polític de Susana Marqués

Susana Marqués és militant del Partit Popular, partit del qual forma part des de 2003.

Pregunta: Per què en el 2003 i no abans, crec que li ho havien proposat amb anterioritat?

Resposta: “Sempre he pensat que un ha d’arribar a política quan té la seua vida personal estable amb un treball estable i que la política no siga el mitjà per a subsistir. En el 2003 jo tenia la meua vida personal estable, el meu treball més estable i sempre vaig pensar que no anava a ser el meu mitjà de vida, que si em fallava jo tenia altres mitjans dels quals viure”

P: Què té la política que enganxa tant?

R: “Bé, jo crec que tots els que estem en política és perquè en un moment donat de la nostra vida hem tingut una inquietud, que és la d’aportar un granet d’arena per a millorar les coses. Això té molt de vocació. Si que és veritat, que la política és alguna cosa que et va enganxant, et dóna molta satisfacció aportar solucions que els teus veïns et plantegen com a solucions molt greus, tindre a la teua mà la possibilitat que milloren les seues vides, és molt satisfactori.

I després assumir reptes cada legislatura ho converteix en un repte apassionant. També hi ha disgustos amargs, però en el meu cas, la satisfacció de poder ser alcaldessa de Benicàssim m’ha donat més satisfaccions que disgustos”

P: La política deïfica a la gent?

“Jo sempre he pensat que és important tindre preses de terra. Les meues preses de terra han sigut els meus pares, la vida treballadora que han portat tota la seua vida.

La meua presa de terra és la meua família, saber que quan arribe a casa, és la meua mateixa casa, el meu mateix entorn, amb el mateix gos… però és la meua presa de terra i, sobretot, tindre amics fora de l’àmbit de la política, en la qual no solament es parla de política, no solament estar centrada en això… I després fer altres coses. Jo vaig decidir matricular-me en la UNED i començar els meus estudis de Dret perquè era una espina que tenia gravada i això em torna també a una realitat i a un dia a la setmana que el dedique per a la meua amb les meues classes, amb les meues tutories, amb els meus companys.

És necessari tindre una presa de terra que no et deïfique, perquè si que és cert que els focus poden enlluernar a molta gent. Sobretot, és fonamental no perdre el nord i saber sempre i tindre molt present, d’on véns”

Però això no crea complicacions amb molta gent que pot no entendre el signe polític de cadascun…

 

P: Ha parlat de satisfaccions, però també hi ha hagut disgustos i molt durs… l’altra cara de la política i acusacions fortes… això és alguna cosa per a viure-ho…

“És alguna cosa per a viure-ho, per a patir-ho i a més per a la gent, com la teua família, que no entén que de la nit al dia isca un titular de premsa en el qual et titllen d’imputat sense saber realment que ser imputat no és ser assassí, sinó que simplement algú que no pensa igual que el teu decideix aprofitar la justícia per a intentar guanyar en uns tribunals el que les urnes no li han volgut donar, una majoria de vots per a governar Benicàssim.

L’assetjament que he patit jo en les meues pròpies carns ha sigut un assetjament polític total en el qual s’ha intentat guanyar en un jutjat el que no havien donat les urnes. Han sigut casos arxivats perquè no tenien cap fonament, però que, d’una forma o una altra, com acudir a un jutjat resulta gratuït, que t’acusen d’alguna cosa fins que no es demostre el contrari és totalment gratuït, has de portar sobre la teua esquena una motxilla durant dues, tres anys, fins que satisfactòriament s’arxiva la causa perquè no hi ha indicis de res…

Amb aqueixa satisfacció i amb aqueixa tranquil·litat que mai he comés res pel que em puga veure embolicada en cap escàndol viu el meu dia a dia i la meua tranquil·litat política i la meua tranquil·litat personal. Però sempre estàs en el punt de mira.

Jo sóc dels quals pense que qui ho faça, que la pague, però que no s’utilitze de forma errònia la política per al desprestigi personal com s’ha volgut fer en el meu cas”

P: Benicàssim és un municipi complicat de gestionar. Com és el Benicàssim que ha desenvolupat durant el seu mandat?

R: “Benicàssim funciona. Porta deu anys creixent a un ritme imparable en el qual, com a responsables polítics, tenim l’obligació que aqueix creixement siga sostenible en el temps de forma ordenada, de forma coherent, de forma assenyada, que genere economia en el municipi, que genere treball. No he vingut a res mes”.

P: Gestionar un terme municipal tan ampli, amb una orografia tan diversa i una població tan variable no ha de ser senzill…

R: “És complicat, perquè nosaltres tenim un pressupost de 26 milions d’euros anuals amb els quals devem, hem de preveure serveis. A l’hivern donem servei a 23.000 persones, encara que censada siga de 18.000. Perquè tenim aqueixa població flotant que, encara que no estiga censada dorm a Benicàssim, consumeix a Benicàssim.

I després, a l’estiu, sobrepassem els 100.000. Hi ha una sèrie de serveis com a subministraments d’aigües, neteja viària, recollida de fems que has de dimensionar per a poder donar servei en moments i pics alts de població. Aqueixos pics també fluctuen, no són dades estanques perquè pot vindre un any un festival més, o pots créixer com en els últims anys, que passem d’un festival a tres internacionals i això va sobredimensionant les necessitats del municipi. Amb la qual cosa no és fàcil fer aqueixos càlculs tan precisos per a poder atendre tots aqueixos serveis amb el pressupost que tenim.

Per això estem reclamant contínuament un major finançament per als nostres municipis i, sobretot, haurien d’existir línies d’ajudes directament a municipis turístics que veiem a l’estiu com se sobredimensionen els serveis amb un pressupost que, potser, no dóna cabuda a totes aqueixes necessitats”.

P: Però a més té els seus nuclis de població molt repartits

R: “A Benicàssim som 18.000 veïns censats; en el nucli urbà hi haurà unes 4.000 o 4.500 persones vivint, la resta, que ja t’he dit que tenim una població flotant de 23.000, viuen dispersos en els 8 quilòmetres que tenim, perquè Benicàssim té un terme municipal molt allargat.

En urbanitzacions de muntanya estaran al voltant de 800 persones, només els que viuen ací, en urbanitzacions de muntanya, són més habitants que en molts pobles de l’interior de la província de Castelló, és que és un altre poble, és un altre Benicàssim dins de Benicàssim

I després, ja quan vénen els festivals, el que fem és muntar vertaderes ciutats. En la zona de festivals hem arribat a tindre fins a 8.000 o 9000 acampats, és que és una altra ciutat, és un altre Benicàssim dins de Benicàssim.

La polèmica de Benicàssim sud

Recentment s’han produït protestes per part dels veïns de la zona sud de Benicàssim. Denuncien que manquen de molts serveis als quals tenen dret

Susana Marqués afirma que comencen a veure solucions que passen per canalitzar les aigües del Camí de la Parreta, i que no es demoliran habitatges a la urbanització dels sectors 5 i 6. Reconeix també els problemes de la platja sud… però ja és responsabilitat de Costas.

P: Com afronta els problemes que han denunciat els veïns de Benicàssim sud?

R: “Hi ha zones de *Benicassim que cal entendre que estan sense urbanitzar. En el seu moment, fa moltíssims anys es van donar llicències d’obres. Molts veïns de Castelló, Benicàssim, Borriana, Vila-real o de la resta de la província van decidir comprar la seua parcel·la a Benicàssim i construir el seu xalet d’estiu, però són zones que no estan urbanitzades. Evidentment estan pagant l’IBI, però pels metres quadrats de la seua parcel·la i pel valor de l’immoble que està construït. Exigeixen que, en estar pagant IBI, tinguen els mateixos serveis de fanals, d’asfaltat de carrers, de voreres…

Intentem minimitzar aquest aspecte dotant-los dels serveis mínims i essencials, però hi ha molts habitatges encara que estan en zones sense urbanitzar i fins que no es faça el Pla d’Urbanització en aqueixes zones, evidentment no podran comptar amb tots els serveis.

És un problema latent que coneixem, en la zona sud hi ha una zona molt important, el sector 5 i 6 on hi ha 800 habitatges consolidats que es van construir en un sòl que està pendent d’urbanització. Llavors, clar, allí tots els serveis de claveguerams, d’evacuació d’aigües pluvials, de voreres, d’asfalt d’il·luminació, és molt precari, per no dir que algunes coses inexistents”

P: Existeixen solucions a curt termini?

R: Allí el que cal donar-li és una solució urbanística a aqueixos sectors. En aquest moment tenim ja a meitat de desbloqueig perquè el desenvolupament urbanístic de les zones 5 i 6 de Benicàssim sud venia molt condicionat al desenvolupament del PAI Benicàssim Golf, amb el qual, el barranc de la Parreta en el projecte inicial anava canalitzat i resolia els problemes d’inundació d’aqueixos sectors.

P: Però el Pai Benicàssim Golf no s’ha fet i la declaració d’humeral en les zones verdes condiciona de nou les soluciones

R: “Si, però una vegada, passats els anys s’ha emés un informe per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que dóna una solució de viabilitat als problemes d’inundació.

Segons aquesta solució el barranc de la *Parreta ja no serà necessari canalitzar-ho, sinó que la pròpia Declaració d’Aiguamoll decretada en el que anava a ser la zona verdes del PAI Benicàssim Golf, ara convertida en humeral per una sentència i per un decret de la Generalitat (que haurà d’establir, evidentment els perímetres d’aqueix humeral), actuarà com a llac laminador i davant les fortes pluges torrencials. El que era la canalització del barranc de la Parreta desguassarà pel seu propi llit natural en aqueixa zona que actuarà com a llac laminador, i la solució hídrica a aqueixos sectors vindrà donada per la solució inicial en el tram superior.

Les aigües vénen des de dalt, per això, solucionant els problemes hídrics del PAI Benicàssim Golf, podrem donar-li viabilitat al projecte urbanístic del sector 5 i 6 tenint en compte els habitatges que hi ha consolidades que evidentment pateixen problemes d’inundabilitat”

P: Això té a veure amb l’asfaltat del Camí de la Ralla que separa Castelló i Benicàssim?, segons l’alcaldessa de Castelló ja hi havia una solució sobre la taula…

R: “Només l’asfaltat de la carretera de la Ralla amb Castelló no soluciona els problemes d’inundabilitat.

Ja li ho vaig dir a Amparo Marco. Mira, li vaig dir, 800.000 euros que l’Ajuntament de Benicàssim ha d’invertir per a col·laborar en l’arranjament de la Ralla, sí, però sempre que solucione els problemes d’inundabilitat. Si el teu el que vols és fer una anegueta d’asfalt, posar-li fanals,  per a llavar-li la imatge, això no solucionarà els problemes d’inundabilitat. Posem uns tubs de canalització per a baix, canalitzem les aigües del barranc de la Ralla i llavors quan l’aigua ploga, en lloc d’anar en escolament per a dalt anirà per a baix i no inundarà ni el terme de Castelló ni el de Benicàssim”

P: És també la zona del Quadre de Santiago…

R: “Allí el que hi havia eren unes turbines que dessecaven les antigues marjals d’arròs. Aqueixes turbines s’han anat trencant i desbaratant, ja no drenen l’aigua al mar com drenaven abans. Des que es va declarar la zona del Quadre de Santiago com Aiguamoll està prohibida qualsevol actuació i no es poden arreglar els problemes. Com era una antiga marjal, el nivell freàtic de l’aigua va pujant i quan cauen quatre gotes el nivell freàtic puja a superfície i se’ns inunda tant la part de l’hípica de Castelló com la part de Benicàssim.

Nosaltres, la solució hídrica al problema d’inundabilitat de tots aquests sectors que es queixen, i amb tot el dret del món, el tenim sobre la taula. No passa només per asfaltar la carretera del Camí de la Ralla, com Benicàssim només és propietari del carril bici, l’un altre, tot està en el terme de Castelló. És un camí supramunicipal però dins de Benicàssim només cau el carril bici, l’un altre és propietat de Castelló.

Ací el que passa és que Amparo Marco va tindre una reunió amb els de la Marjaleria quan va entrar, i els va prometre. Llavors ens va cridar a Javier Moliner i a mi, ens va dir que ho havia de pagar la Diputació, però aqueix camí no està inscrit en el catàleg de camins ni de carreteres de Diputació, li correspon a Benicàssim i Castelló. Jo vaig veure el que ens corresponia a nosaltres i era el carril bici. I bé, participarem, però sempre que se solucionen els problemes d’inundabilitat. Però per a no solucionar els problemes d’inundabilitat, no, perquè 800.000 euros és molts de diners.

L’aigua busca les seues eixides naturals. En Mohino fins que no alcem i es van posar els tubs, i el mateix en Jorge Comín i Doctor Fleming sempre hi havia problemes d’inundacions.

El problema de la zona sud no ve per alçar el carrer i posar tubs sinó per donar-li una solució a la canalització del barranc de la Parreta que ara sembla que amb la solució que se’ns ha donat siga suficient com perquè amb aqueixa solució e del vistiplau als sectors d’urbanització 5 i 6.

Es recull l’aigua de dalt i després se li dóna una eixida directa al mar. Amb aqueixa eixida ja es podran donar llicències d’urbanització per a algunes de les parcel·les i poder fer claveguerams, asfaltats…”

P: Els veïns de la zona sud també protesten per les condicions de la platja. Afirmen que es troba en pitjors condicions que altres zones de Benicàssim. Té competències l’Ajuntament per a solucionar el problema?

R: “Aqueixa platja es va regenerar amb una terra de pica que es va traure d’una pedrera de la pròpia zona sud… jo no et dic que no fóra una terra apta per a regeneració, entenc que Costas sabia el que feia i que va autoritzar l’ús d’aqueixa terra per a la regeneració de la platja. Però amb el pas dels anys s’ha anat solidificant i cada any es va regenerant amb apilaments d’arena d’altres llocs. Però que passa? els corrents marins en els últims anys, segons em van explicar en Costas, en els últims deu anys han anat canviant. Al final els temporals i els corrents es porten l’arena de superfície de platja, la finita, l’orada, i al final es va quedant aqueix pique que va eixint i que conforme es va marxant l’arena fina va creant escalons en la mateixa riba del mar.

Aquest era un problema en el qual no teníem la maquinària, i en els últims anys el que hem fet ha sigut, a l’estiu, llogar una màquina de cadenes que va trencant aqueix escaló de primera línia de mar de la zona sud tots els matins, per a minimitzar i que hi haja pendent, perquè sinó et trobes amb que aqueix escaló dificulta molt l’accés a la platja. I no necessite que ningú m’ho conte perquè ho he provat jo.

Ací hem escrit a Costas per a explicar-li el problema de degeneració que hi ha en aqueixa platja i li demanem solució, no se si posar esculleres. Jo es que Costas no està molt per la labor de posar esculleres, però clar, nosaltres allí, sense el permís de Costas, no podem actuar. Fiquem tots els dies la maquina d’arada, fiquem quan hi ha escaló la màquina que trenca l’escaló, però no podem tirar pedres al mar per a fer una escullera”

Benicassim, 2017-08-16. Beenie Man (Main Stage). Photo by: Luca Valenta © Rototom Sunsplash 2017.

Benicàssim turístic

Benicàssim està reconegut com un municipi turístic, però fins i tot en aquest sentit, Benicàssim té molts tipus de turisme: El de proximitat, el de llunyania i el de festivals… Tampoc serà fàcil conciliar interessos tan diferents…

P: Qui paga el turisme de Benicàssim?

R: “Aqueix turisme ix dels impostos de tots els veïns i per això moltes vegades ens diuen: és que a Benicàssim es paguen molts impostos, però és que hem de donar servei a un municipi de més de 100.000 habitants els mesos d’estiu”

P: La gent no recorda quan no hi havia festivals…

R: “Perquè sembla que els hàgem portats tota la vida darrere de nosaltres… el Fib porta 25 anys, que són molts anys, i els inicis tots els coneixem, que semblava que allò anava a ser el fin, però es va fer una aposta per la qualitat, per mantindre una relació fluida amb els promotors, creant unes sinergies entre Benicàssim i els promotors, i això, al final, ha donat un resultat de 25 anys de permanència que són molts anys”

P: Els Festivals són tan importants per a Benicàssim? Beneficien tant al municipi com es diu… perquè també hi ha molts veïns que es queixen de les molèsties

R: “Amb aqueixes dades convivim, però no és cert, que els festivals no deixen res a Benicàssim, que li ho diguen a un xicotet comerciant o a un gran comerciant d’un supermercat; que li ho diguen al de la cafeteria o al qual embene ensaïmades al matí per al desdejuni. L’impacte econòmic que deixen els festivals en les cafeteries, en els restaurants, en els comerços… el públic en general és un volum molt important.

Els festivals, si no estigueren en Benicassim haurien d’inventar-se.

Ja no parle sol de l’impacte directe i de la generació de llocs de treball; encara que siguen de temporada, són llocs de treball.

I després l’impacte indirecte. Si Benicàssim del seu pressupost municipal haguera de pagar les hores de televisió, de ràdio, de mitjans de comunicació que donen els festivals…. El nom de Benicàssim està sonant tot el temps i a tot el món, som un aparador mundial; durant uns dies el nom de Benicàssim s’escolta, se sent, es mira, es veu en milers de llocs de tot el món; és important per a un municipi turístic. Màximament quan estem descobrint ara, després de 25 anys del FIB, que moltes famílies que s’acosten a l’Oficina de Turisme a recollir informació vénen i manifesten que van conéixer Benicàssim pel festival, i que et vinga públic d’Austràlia només per a passar 4 dies a Benicàssim, o que vages a passar unes vacances a Nova York i es conega Benicàssim pel festival, és una promoció que del nostre pressupost municipal no la podíem pagar”

P: I com respon a les queixes dels altres turistes de proximitat? és possible que els dos turismes convisquen de forma pacífica?

R: “Evidentment hem de conviure amb una realitat i és que, a Benicàssim, quan es va aprovar el Pla General en 1994, es va prevaldre la construcció d’apartaments en comptes de la construcció d’hotels, i per tant tenim molt turisme residencial, turisme de proximitat, i aqueix turisme de proximitat ve a passar les seues vacances en el nostre municipi, però també hem de reconéixer que no podem ser una ciutat dormitori. Hem de generar experiències perquè Benicàssim estiga viu, i perquè qui ens conega per la música potser ve després amb les seues famílies o decidisca jubilar-se a Benicàssim

Si hi ha molta gent que vol vindre només a Benicàssim a prendre el bany i a dormir, però també hi ha molta gent a Benicàssim que viu tot l’any; que viu dels seus negocis, dels seus comerços, i també tenen famílies que alimentar.

Les queixes les anem minimitzant any a any. I també en l’aspecte del soroll. Perquè els propis festivals, també des de l’Ajuntament els imposem condicions, com els limitadors. Però depén molt d’on bufe el vent. Jo des de la meua casa unes vegades els sent molt i altres vegades no els sent res”

Recinte de Festivals: Un projecte de ciutat sense colors polítics

R: “Amb el pas que hem donat d’adquisició del sòl del recinte de festivals ens permetrà fer unes inversions dins del recinte que abans no podíem. Entre elles seran aqueixes pantalles verdes que minimitzaran el soroll, pantalles verdes, pantalles acústiques que el propi Pla que va autoritzar el Recinte de Festivals en aquest sòl ja contemplava.

Com a ajuntament no podem realitzar aqueixes pantalles, no podem fer cap inversió si el terreny no és nostre, però ara el terreny ja és nostre.

Ja estem notificant als propietaris. Ha sigut una experiència amb un cost econòmic i polític i vull agrair la implicació dels partits polítics de diferents signes. Aconseguim conjuminar-nos tots amb la mateixa voluntat per a la va adquirir d’aqueix sòl perquè no es convertira en una batalla política.

El tema de festivals és un projecte de ciutat i hem d’estar tots junts. Ací el Partit Socialista de seguida em va tendir la mà, Ciutadans em va brindar la mà, l’antic ARB també em va tendir la mà.

Primer aprovem una moció conjunta en la qual també va estar Compromís i ARA Benicàssim, que és la marca blanca de Podem, i després es van desmarcar. Després Compromis i ARA Benicàssim es van desmarcar intentant arrapar alguns vots de propietaris descontents que, clar, a cap propietari li agrada que li arranquen la seua propietat sobretot si en 25 anys l’has estat cobrant… L’ajuntament de Benicàssim ha pagat quatre vegades ja aqueix sòl i al final es va decidir fer la inversió amb un préstec bancari que als sis mesos amortitzem.

Si no haguera sigut amb un escenari econòmic òptim que ens permetia fer el pas de traure un crèdit bancari que en sis mesos podíem amortitzar, no se si m’haguera llançat, però teníem els recursos econòmics i teníem la voluntat política de la majoria dels grups polítics i aqueixos dos ingredients eren necessaris perquè l’operació isquera bé. I al final és un assoliment, no d’un partit polític perquè estava jo com a alcaldessa, sinó de tot un projecte de ciutat. Els que han volgut pujar al carro s’han pujat i els que s’han volgut desmarcar, s’han desmarcat”.

P: Benicàssim incrementarà el seu nombre de Festivals?

R: “Cada 15 dies a mi em ve un promotor que vol fer un festival a Benicàssim, però tothom el vol fer els mesos d’estiu… i això és molt difícil perquè amb el FIB i el Rototom…
A més, el muntatge i desmuntatge d’aqueixos  festivals és complex.

Ara tenim el sòl, que no solament és per a la celebració de grans festivals, sinó que durant tot l’any volem albergar des de concentracions de motos, caravanes, intentarem condicionar un recinte mitjançant un Pla d’Inversions gradual, ara les condícies, ara els camerinos, ara les taquilles… Elements fixos que tu, com a promotor quan hages d’organitzar un festival el tingues més fàcil i ja t’ix més barat i a l’Ajuntament també.

Es poden optimitzar una sèrie d’infraestructures que, si la teua les tens fixes pots permetre’t moltes coses, Que Alejandro Sanz vinga a fer un concert és difícil perquè cal muntar molta cosa per a una sola actuació, però si ja les tens pots organitzar moltes altres coses”.

P: I ara què? Després de 8 anys ha de tindre-ho tot fet

R: “Fer, sempre queda molt.

“Jo crec que la sort que he tingut ha sigut poder repetir al capdavant de l’Ajuntament de Benicàssim, això ha sigut un avantatge per al meu i el meu equip. Quatre anys no són res, huit anys ja veus projectes consolidats, i amb quatre anys més pots veure consolidat el projecte de ciutat que vols.

Fins al primer any no t’assabentes de molt…Després comences a fer projectes…. I es va acabar. La Llei de Procediment Administratiu és complexa, s’ha de fiscalitzar tot i és lògic, perquè és diners públics.

La primera legislatura, quan entrem, el primer que vam fer va ser agafar el deute que hi havia a l’ajuntament. D’un pressupost de 23 milions i escaig hi havia 17 milions d’euros de deute i en el calaix, 1,2 milions de factures de proveïdors que no havien cobrat i que feien cua a l’Ajuntament.

En aquell moment vam dir, senyors no es pot fer res i hem d’arreglar el calaix de sastre que hi ha. Comencem amb un pla econòmic que ens va permetre arribar huit anys després a poder dir que, a l’octubre de 2018 l’Ajuntament va quedar a deute zero. Això és el que ens va permetre poder tornar-nos a endeutar amb un préstec per a l’adquisició de terrenys de festivals i en sis mesos tornar-ho a liquidar gràcies als romanents de tresoreria.

Treballem amb una política econòmica molt austera, però això ens ha permés dir que en aquest moment l’Ajuntament de Benicàssim no té deute i paguem als proveïdors als tres dies després de l’aprovació final de la factura.

Què ens trobem també al principi ?, Doncs que hi havia molts projectes del Pla E que es van fer tots a ‘vote prompte’ perquè calia gastar-se els diners però que estaven inacabats i les empreses, com moltes d’aquella època, del 2011, en crisi o en concurs de creditors. Vam haver de desbloquejar el projecte del Centre Josep Barbera, que estaven paralitzades les obres, del centre cultural Melchor Zapata, aqueix també el vam haver de desbloquejar, i bàsicament, els quatre anys ens van passar desbloquejant, sanejant comptes i desbloquejant projectes anteriors.

La possibilitat de repetir quatre anys més, en el 2015, ja et dóna la possibilitat de poder pressupostar els teus projectes i portar-los avance. Així aconseguim tot el tema de recuperar patrimoni amb tot el tema de Torre Sant Vicent, i també ens vam poder permetre donar un colp de timó, gràcies a Javier Moliner, per a desbloquejar Vila Elisa, perquè la Generalitat ens ho tenia totalment paralitzat”

P: Què passarà amb Vila Elisa?

R: En el 2008 es van paralitzar les obres. El Conveni de Rehabilitació és de 2006, de Manolo Llorca. Un conveni pel qual l’Ajuntament contractava les obres i pagava les obres, manava la certificació a la Generalitat i la Generalitat remetia els diners. Però va haver-hi un moment en el qual els pagaments de la Generalitat no compassaven als diners que eixia de l’ajuntament. Quan Colomer va entrar com a alcalde va dir: “la Generalitat no és meua, no em paga, tanque l’aixeta, paralitze les obres i pose una pancarta. Obres paralitzades per impagament de Generalitat”

Que vaig fer jo? Jo vaig pensar això ho temem que solucionar. El primer que vaig fer va ser llevar la pancarta. Després de moltes gestions parlant amb el conseller, parlant amb Alberto Fabra, que tenien un gran problema de liquiditat. I vaig pensar, això del 2015 ja no passa. Vaig parlar amb Diputació, amb Javier i li vaig dir: això l’hem de solucionar. Tu tens diners per a invertir a Benicàssim?, jo tinc diners per a invertir en Vila Elisa. Ho arreglem nosaltres; a la Generalitat els reclamem via judicial tot el que ens devien, fins als interessos de demora, que no ens els volien pagar, saldem el deute, rescindim el conveni amb ells i ací pau i allà glòria.

Ara tenim un immoble en el qual ja en el pressupost del 2020 contractarem tot el mobiliari necessari per a poder moblar i condicionar les aules per a conferències, per a cursos…
La idea és que estiga actiu, hi ha universitats interessades, La UJI també està interessada a fer cursos, no solament a l’estiu, portar algun màster, altres activitats també molt boniques per a fer amb la Universitat, i nosaltres ens obrim a propostes. Però per a això hem de tindre l’espai condicionat, i per a això cal comprar mobiliari i l’equipament”.

P: Quins són els reptes més importants per a aquesta legislatura?

R: “Tot”

La CV149 connectarà amb el bulevard

“La prolongació de la 149, més coneguda com la de la rotonda ce la paella. serà una obra molt important que donarà molta satisfacció a aqueix turisme de proximitat. Després de l’aprovació definitiva del projecte ha passat al departament de contractació. L’obra veurà la llum aquests quatre anys.

Inicialment aqueixa obra havia d’haver sigut desenvolupada per l’urbanitzador del PAI Benicàssim Golf, però com Benicàssim Golf està parat… són aqueixes coses que si la teua veus que s’estan enquistant i que ningú te les portarà avant, el millor és, si es tenen els recursos, que les assumisques i que almenys desembossem aqueixos problemes”

“Aquesta obra, de moment acabarà en Mohino però ja tenim, d’una banda de Benicàssim a Castelló i d’aqueixa rotonda a Benicàssim, aprovats trams del carrer Ferrocarril que és el que limitarà amb l’antiga via del tren amb el Bulevard perquè connecte per allí. Serà l’alternativa a la Gran Avinguda, descongestionarem la Gran Avinguda.

Això si ho comencem a projectar en la legislatura passada, ací hi ha hagut que expropiar terrenys, hi ha hagut que salvar informes de la Conselleria, perquè per ací passava una antiga via pecuària, hem tingut molts problemes; és un d’aqueixos projectes pel que em fa il·lusió repetir, perquè puc veure la consecució de projectes iniciats, que et vas a la teua casa i no els veus”

Seu de la Policia Local i Bulevard Central

“També hem fet una modificació de crèdit per a realitzar el projecte de la construcció de les noves dependències de la Policia Local, que estan situades on estan les d’ara, però més pròximes a Vila Angelita. Formen part del desenvolupament del futur bulevard.

El projecte del Bulevard era un projecte de 26 milions d’euros de l’Arquitecte Fernández Vivancos, que va guanyar el concurs d’idees que va convocar Frances Colomer.

Era un projecte que, íntegrament abasta el que era tot l’antic ferrocarril en la seua trama urbana, des de l’Institut fins al pont de ferro, tot el disseny d’aqueixa franja molt important per a Benicàssim i és un projecte molt ambiciós.

Jo quan vaig entrar vaig veure que era impossible dur-ho a terme d’una tacada, llavors li vaig demanar a l’equip redactor del projecte que el fragmentara en tres parts.

Començarem per la pastilla central que és la que va des de vila Angelita. I aqueixa pastilla central és la que albergarà a la Policia Local. Es van anar allí de forma provisional i porten 16 anys… ja toca”

Espai Multifuncional

“I després també hem encarregat també el projecte per a un disseny d’un espai multifuncional.

Tenim una gran manca important a Benicàssim d’un gran local on poder fer des de festes, exhibicions de festes, de taekwondo, o on assagen els tambors i cornetes. Tenim a Benicàssim encara un teixit associatiu molt actiu que necessita d’Espais. Crearem un espai multifuncional on en la setmana de festes es puga albergar tot el que són les festes sense haver de paralitzar el que ara paralitzem que és el poliesportiu i s’enfaden a les associacions esportives.

Crearem aqueix espai perquè la gent jove també ens demana un espai per a poder assajar amb les seues bandes… volem que siga un espai multifuncional que alberg també sales perquè totes aqueixes associacions i col·lectius que realitzen tallers tinguen les seues sales equipades i siga un gran espai que puga acollir-lo tot”.

P: I la seua ubicació?

R: “S’estan mirant diverses parcel·les. La que més números té és la que es troba just enfront de la Guarderia Municipal perquè el Pla General ho permet. I aqueixes places d’aparcament les recuperaríem en subterrani o en una altra parcel·la que estem mirant. El desenvolupament d’aqueix Parc Central contempla una zona d’estacionament subterrani que funcionaria com a zona blava, però això tardarà encara.

De moment volem utilitzar aqueixa pastilla per a àdhuc centre multifuncional que ho està demanant molta gent, perquè ara, si tens un concert amb tres mil persones… uns recintes són massa xicotets i altres massa grans, necessitem espais intermedis”.

Accés nord a Benicàssim

“També tenim altres projectes que també depenen d’altres institucions, com dignificar l’accés nord al municipi, per la N340, un enllaç que permeta baixar fins a la gran avinguda i l’entrada principal de Benicàssim serà la Gran avinguda. Però això depén del Ministeri de Foment.

Tenim projecte d’accés a urbanitzacions de muntanya, entre l’Oasis i la Policia, pujant a Montornés, allí hi ha ara un triangle, on para el bus, doncs fer allí una rotonda que dignifique tot. La rotonda de la Gran avinguda que començarà a la fi d’any, Aqueixa rotonda és la que continuarà i enllaçarà amb la N-340 per a deixar l’enllaç preparat perquè el Ministeri ens dignifique l’entrada des d’allí. Nosaltres urbanísticament ho tenim tot planificat, ara, el que depén de nosaltres és més fàcil de fer-ho, el que depén d’altres administracions… és més complicat.

Però jo continuaré exigint”

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací