L’UJI demostra els efectes positius d’una hormona vegetal per a revertir els danys cerebrals

163

Actualitat Diària

El grup de recerca en Neurobiotecnologia de la Universitat Jaume I (UJI), liderat per la professora Ana María Sánchez, ha demostrat els efectes positius d’una hormona vegetal per a revertir les alteracions cerebrals causades per les dietes altes en greix, la diabetis tipus 2, l’obesitat i el sedentarisme. Les conclusions d’aquest treball, desenvolupat per la Facultat de Ciències de la Salut, s’han publicat en la revista Molecular Neurobiology.

«Hem comprovat com una hormona vegetal, l’àcid abscísic, és capaç de contrarestar els efectes deleteris d’una dieta grassa en el sistema nerviós central», explica Ana María Sánchez. Mitjançant l’aplicació d’aquesta molècula que s’expressa en plantes en un model animal de neuroinflamació induïda per dieta alta en greix, els resultats de l’estudi «han mostrat que es revertien les alteracions en l’expressió d’alguns gens, així com alteracions en el procés de formació de noves neurones —neurogènesi—, mentre que observem una reducció dels marcadors d’inflamació en el cervell», argumenta la professora d’Anatomia i Embriologia Humana de l’UJI.

Malaltia d’alzheimer

Les investigadores en neurobiotecnologia de l’UJI consideren que aprofundir en el coneixement de la neuroinflamació és un tema de salut pública «prioritari», ja que les dietes altes en greix i sucres al costat del sedentarisme indueixen síndrome metabòlica i neuroinflamació. Aquesta «subjau a processos degeneratius que finalment poden afavorir dolències tan greus com la malaltia d’Alzheimer i altres demències», afirma Sánchez.

L’estudi desenvolupat en la Unitat Predepartamental de Medicina de l’UJI ha analitzat l’expressió de diversos gens relacionats amb la via de senyalització de la insulina, conjuntament amb l’expressió de gens que serveixen com a marcadors de neuroinflamació utilitzant la tècnica de PCR quantitativa. D’aquesta manera, com argumenta l’investigador del grup Alberto Ribes Navarro, «hem pogut demostrar que l’expressió de proteïnes necessàries per a la correcta funció de la insulina (les IRS) es redueix en situacions neuroinflamatòries induïdes per dieta grassa». «Mitjançant l’addició d’àcid abscísic a la dieta grassa s’aconsegueix rescatar l’expressió d’aquests gens i arribar fins i tot a nivells normals», agrega.

Alteració de la insulina

Les últimes recerques del grup en Neurobiotecnologia de l’UJI han demostrat que l’hormona vegetal àcid abscísic «redueix els nivells d’inflamació en el cervell, mesurats per diverses tècniques i en diferents àrees cerebrals», comenta la investigadora Sandra Sánchez-Sarasúa, qui assenyala que amb la dieta alta en greix es van observar alteracions en la funció cognitiva, que es van rescatar també amb el tractament de l’hormona vegetal.  A més, «mitjançant tècniques d’anàlisis de nivell de proteïna observem que la neuroinflamació altera l’expressió de gens específics i que l’àcid abscísic la restaura a nivells normals, el que confirma els resultats obtinguts per l’anàlisi d’RNA», conclou Sánchez-Sarasúa.

Els resultats d’aquest treball revelen noves dades en la recerca de les causes de diverses malalties d’etiologia neuroinflamatòria i resistència a insulina. Per això, un dels objectius d’aquest grup de l’UJI és poder reproduir el model de resistència a insulina en un model animal, mitjançant la regulació de la senyalització d’insulina, utilitzant partícules víriques per a estudiar-ne la regulació com a clau en aquests processos neurodegeneratius.

El grup de recerca en Neurobiotecnologia de l’UJI, dirigit per la professora Ana Sánchez, se centra en l’estudi dels mecanismes pels quals poden desenvolupar-se les malalties neurodegeneratives; en particular, malalties com la d’Alzheimer, on existeix resistència a insulina cerebral i neuroinflamació. També estudien la senyalització de la insulina i pèptids similars, així com els seus efectes en el comportament. En aquest context, aborden la construcció de partícules víriques modificades per biotecnologia per a la modulació in vivo de l’expressió gènica.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací