Dos investigadors de la UPV encapçalen el rànquing europeu d’articles més citats en ANP

90

Actualitat Diària

Mónica García Melón i Pablo Aragonés-Beltrán, professors del Departament de Projectes d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de València, encapçalen la llista de les persones més citades d’Europa pels seus articles aplicant el analytic network process. (ANP).

Fa 20 anys van començar a aplicar aquesta tècnica desenvolupada en 1990 pel professor nord-americà Thomas Saaty. En aquell moment era un mètode pràcticament desconegut però “nosaltres pensem que era molt interessant utilitzar-lo en la nostra recerca. Els nostres primers casos d’aplicació van ser per a prioritzar carteres de projectes”, explica Mónica García Melón, catedràtica i investigadora de l’Institut per a la Gestió de la Ciència i la Innovació ENGINY (CSIC-UPV) i professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial. Analytic network process (ANP) és una tècnica de decisió multicriteri que facilita la presa de decisions. “La seva aplicació és complexa però el resultat molt satisfactori”, assegura.

Valoració de futbolistes

Pablo Aragonés-Beltrán és investigador del Centre de Recerca en Direcció de Projectes, Innovació i Sostenibilitat (PRINS) de la UPV i també professor titular de la ETSI Industrial. Explica que un dels casos d’èxit en el qual ha aplicat aquesta tècnica és “en la valoració de futbolistes i en la valoració del València FC, a més d’en la valoració d’actius en general (immobles, sòl industrial, parcel·les agrícoles, …). Amb Jerónimo Aznar apliquem ANP a valorar actius que no tenen comparables, com poden ser edificis catalogats com a béns d’interès cultural, mal produït per catàstrofes, parcs naturals”. També han emprat ANP per a seleccionar carteres de projectes solars fotovoltaics i termosolars.

Mónica García Melón explica el funcionament de l’ANP amb un exemple pròxim. Un estudiant vol decidir quina és la millor universitat per a realitzar els seus estudis de grau. S’estableixen una sèrie de criteris que s’agrupen en els anomenats clústers. Els criteris podrien ser les característiques de la ciutat, el preu de cada crèdit,les instal·lacions esportives universitàries i la posició en un rànquing educatiu d’aquestes universitats. La persona experta en aquesta tècnica crea un model en xarxa amb una sèrie de criteris i possibles alternatives.

Les persones interessades en la decisió emetran els seus judicis que responen a una sèrie de preguntes sobre comparacions apariades entre criteris i alternatives assignant nivells d’importància i preferència.

Després d’una sèrie de càlculs matemàtics s’establirà un rànquing entre les tres universitats en estudi. Aquest llistat pot ser diferent depenent si la decisió la presa l’estudiant o per exemple els seus pares. “Com a experta, davant cada situació, crec un llistat d’indicadors que es prioritzen amb l’ANP”, explica la catedràtica de la UPV.

La importància del consens

Ètica, gènere i sostenibilitat ambiental poden ser els criteris per a crear un llistat d’indicadors. Ella com a facilitadora elabora el model i es recolza en un grup de persones expertes que seran els qui emetin judicis de valor respecte a les diferents preguntes. “En el cas d’elecció entre tres universitats, la decisió serà si només trio una i la priorització quan em quedo amb les tres i explico el millor de cada centre educatiu”, matisa García Melón.

Aquesta pràctica requereix temps. Cada sessió participativa de treball entre la facilitadora i els experts té una durada mínima de tres hores. “Es debat molt i tothom surt convençut que el resultat de la priorització és de consens”, assegura la investigadora que actualment aplica les tècniques de decisió multicriteri en entorns participatius per a la definició i ponderació d’indicadors de ciència i innovació responsables.

Top 15 del món

El número 235 de la revista especialitzada Journal of Cleaner Production realitza una revisió de treballs publicats amb ANP. La Universitat Politècnica de València està en el setè lloc entre les 20 universitats que més treballs han publicat amb aplicacions d’aquest mètode. I els dos investigadors de la UPV estan en el top 15 dels quals més treballs han publicat amb aquest mètode, a nivell mundial: Mónica García Melón (6a) i Pablo Aragonés (14è). Aquesta tècnica s’aplica a qualsevol àmbit del coneixement i s’utilitza, principalment, en la priorització de projectes, en el camp de l’energia i del desenvolupament sostenible.

Indicadors de ciència i innovació responsables

Mónica García Melón actualment aplica les tècniques de decisió multicriteri en entorns participatius per a la definició i ponderació d’indicadors de ciència i innovació responsables (“RRI Responsible Research and Innovation”). Des d’ENGINY treballa en dos projectes de finançament públic, un europeu i un nacional, SUPER-MORRI i INPERRI (Indicadors per a promoure una Recerca i Innovació Responsables en España/Europa) dirigits a proposar indicadors RRI per a impulsar polítiques científiques responsables, tant a Espanya com als països de la Unió Europea.

També participa en el projecte MAGGIE, Monitoring and Assessing Bretxa de gènere in Events, de finançament privat, per a esbrinar com afecta la bretxa de gènere a la visibilitat de les dones en actes de divulgació i difusió científica. “Estem dissenyant una eina de monitoratge per a mesurar la visibilitat científica de les dones a través d’un conjunt d’indicadors que siguin adaptables a diferents models d’esdeveniments”, assenyala la investigadora.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací