Baladre, Els Llauradors i Canya de Sucre van triomfar en el XXXIV Festival d’Havaneres de Benicàssim

379

Enyorances, tradicions i romanços en una nit màgica al costat del mar en l’amfiteatre Pepe Falomir

Baladre, Els Llauradors i Canya de Sucre van triomfar en el XXXIV Festival d’Havaneres de Benicàssim que, com cada any va reviure les enyorances, les tradicions i aquells antics relats d’amor que van cantar soldats i mariners que es traslladaven a aquella antiga província espanyola que llavors era Cuba. Nit màgica a Benicàssim.

Actualitat Diària

Benicàssim va celebrar el seu XXXIV Festival d’Havaneres en l’amfiteatre Pepe Falomir, al costat del mar. Va ser una nit màgica que va tornar a recobrar una tradició que es remunta a la fi del segle XIX.

Encara que l’origen oficial de les havaneres és una miqueta confús, amb teories que es remunten molt més arrere als antics ritmes llatins de l’illa i la seua visió posterior a Espanya i a Europa, l’havanera com s’ha popularitzat a Espanya rememora una època colonial en la qual Cuba era oficialment una província espanyola. Els viatges dels indians que van ser i van retornar, comerciants, vividors, cercadors de fortuna… i sobretot, a la fi del segle XIX, els soldats que van embarcar per a defensar la possessió espanyola davant els atacs dels Estats Units. Es calcula que més de 250.000 soldats van embarcar i es van traslladar fins a Cuba per a defensar-la.

Des de llavors, l’havanera és un cant d’enyorança, de records, de romanços perduts, de pescadors, que s’ha institucionalitzat com a propi en les costes llevantines de Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia; a Cadis o al País Basc.

El Festival d’Havaneres de Benicàssim va tornar a reviure tota aqueixa màgia sense fronteres, a través de la participació de Baladre, el grup convidat, procedent de Reus, que va saber entonar tot tipus d’havaneres en els seus diferents ritmes, ja siga el tradicional, les havaneres de Cadis, o la mescla amb la rumba catalana. Va presentar el festival José Antonio Luque.

Els Llauradors, de Castelló, també va entonar les seues millors melodies, aquelles en les quals terra i mar es donen la mà amb els tons més tradicionals.

I per descomptat, el grup local que organitza aquest Festival, Canya de Sucre, va ser l’encarregat d’obrir l’esdeveniment, amb tonades en forma coral, i semblances d’amor i de mar en cançons com ‘Canya de Sucre’, ‘Llop de mar’, ‘L’hamaca’ o ‘la Gavina’.

Els tres grups van intervindre primer en solitari i després de forma conjunta per a rematar el XXXIV Festival de Benicàssim d’Havaneres amb ‘La bella Lola’, ‘La Paloma’ i, per descomptat, ‘Benicàssim’.

Rematada de focs artificials per a una nit de música i melodia al costat del mar.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací