L’oposició trau avance la moció sobre la regulació de tràfic del Raval Universitari de Castelló

163

El Pacte del Grau es va quedar en paper mullat, pèrdua de papers i paraules fora de to, frases desafortunades i cridada a la dignitat

El ple ordinari de l’Ajuntament de Castelló va traure a relluir el pitjor d’una Corporació on la pèrdua de papers va ser quasi contínua. Es va aprovar per unanimitat l’ordenança de publicacions i, per majoria el següent pas per al canvi del topònim de la ciutat. Rebutjada la línia d’ajudes de la zona Zas, i nou *sopapo a l’equip de Govern, amb l’aprovació d’una moció per a regular el tràfic en el *Raval Universitari, amb la suma de vots de PP, CS i CseM.

Esperanza Molina/ Laura Calles/ Actualitat Diària

L’últim any de legislatura no va a donar respir a propis i a estranys. Era evident des de fa temps, però el ple de l’Ajuntament corresponent al mes de juny ho va posar blanc sobre negre.

Nervis, molts nervis en tots els fronts; frases fora de to, paraules que rallaron l’ordinari i reprovacions que es van encebar, quasi amb abús d’autoritat, sobre la regidor María España, a qui l’alcaldessa va dir públicament “no diga chorradas”.

Va ser un ple llarg, no tant pels temes com per l’obsessió d’acaparar atenció i posar en evidència els errors del Govern o l’atac de l’oposició. D’aquesta forma, es va debatre pràcticament tot i Castelló en *Moviment va poder exercir també les seues dues cares per a marcar territori.

Rebutjada la proposta de subvencions per a la zona Zas

‘La moguda’ va començar ja en el punt 6 de l’ordre del dia amb la proposta de Ciutadans, que va defensar el regidor Zamora, per a demanar una línia de subvencions amb la qual dotar d’ajudes als habitants de les zones Zas, perquè pogueren canviar les finestres i defensar-se del soroll del carrer.

Bona o dolenta, era una proposta que Castelló en Moviment va atacar amb alguna frase desafortunada, com l’esgrimida per la regidor Paz Beltrán en afirmar: “la seua obsessió per rebaixar la pressió fiscal de forma indiscriminada, els posa en contra de les seues pròpies iniciatives”.

En contra es va posicionar també l’equip de Govern. La regidor, Ali Brancal, en la mateixa línia que els de CseM, va dir que es tractava d’una mesura discriminatòria per a la resta dels ciutadans, i vi a afirmar que, de comptar amb aquesta partida, abans s’invertiria en polítiques d’habitatge per al municipi.

PP va recolzar la proposta, però CS i PP es van quedar en minoria. Ja ho sabien, i potser per açò, Zamora, quan va acabar la seua intervenció de defensa de la proposta es va limitar a dir encongint-se de muscles: “Una altra vegada serà!”.

Unanimitat en l’Ordenança de publicacions municipals

Va arribar després l’ordenança sobre “establiment de preus públics per la venda de llibres, publicacions i registres sonors editats per l’Ajuntament”. Una ordenança que es va aprovar per unanimitat, però després d’un agre debat entre la regidor de Cultura, Verónica Ruiz i el regidor Vicent Sales, del PP.

El punt de fricció es va generar amb la intervenció de Vicent Sales, que després d’anunciar que votarien a favor, va retraure a Ruiz i a l’ex vicealcalde Enric Nomdedéu, haver-se omplert la boca amb tot tipus de calúmnies sobre la política cultural de l’Ajuntament en la legislatura anterior. Sales es va referir llavors a les intervencions públiques de Ruiz i Nomdedéu, en acusar-los d’haver trobat les publicacions municipals ‘tiratges pel sòl i abandonades’.

Ixes no es va estalviar el qualificatiu de ‘mentides’, en referència a les informacions propagades per l’equip de Govern actual. Va negar que no s’haguera portat un control en l’anterior legislatura, amb un catàleg de publicacions aprovades pel Consell Municipal de Cultura; i va negar també que no s’hagueren establit preus públics en el seu moment. Sales va afirmar amb rotunditat, que els preus estaven regulats en funció del cost de l’edició i el nombre d’exemplars posats a la venda. Va manifestar també, que s’havien pogut adquirir en les llibreries de Castelló que havien signat conveni amb l’Ajuntament.

Verónica Ruiz va defensar l’ordenança i va tirar mà de les xifres per a recitar el nombre de publicacions realitzades, recollides i les col·leccions municipals existents. Segons Ruiz, que no va tornar a insistir sobre ‘els llibres tirats pel sòl’, les publicacions es van fer sense criteri perquè no hi havia un servei de publicacions.

L’un i l’altre van demostrar compartir inquietuds similars: la protecció de les publicacions municipals; però es van posar de manifest les divergències entre les formes utilitzades entre l’un i l’altre.

I el punt àlgid va arribar quan Sales li va retraure a la regidor, que haguera tardat dos anys a posar en pràctica l’ordenança que tant havia anunciat al principi del seu mandat. Possiblement, Sales volia posar en evidència la falta de capacitat de l’equip de Govern i a la regidor amb aquesta tardança, en eixir amb acusacions de ‘malfainers i ineficaços’. Però la veritat, és que va sonar d’una forma més genèrica que afectava a tot el seu departament municipal. Així va ser com ho va entendre Ruiz, que va centrar la seua rèplica, omple d’indignació, en la defensa del personal municipal que havien realitzat aquest treball, els mateixos que disposava Sales quan va ocupar el seu lloc anteriorment.

I va començar un guirigall entre bancades.

Les festes tornen a Debat

Va tornar la polèmica en el punt d’aprovació de l’Expedient de Modificació de Crèdits del Patronat de Festes.

Era un tema al que l’oposició del PP i CS tenien ganes. Per açò, va haver-hi debat que els uns i els altres van centrar en la gestió de les Festes de Sara Usó.

Gabriel Paduraru, de Ciutadans, va començar la seua intervenció assenyalant “teníem por que dividiren el ‘món de la Festa’ en dues… però estan aconseguint que tot el ‘món de la Festa’ s’una en contra de vostè”… per a afirmar després, sense cap objecció, que si CseM arribara a formar part del Govern municipal, que per favor, no li donaren la regidoria de Festes, “encara que vist el vist, no podia ser pitjor”.

Pel PP, María España va acusar a l’equip de Govern d’haver eliminat la subvenció a la Confraria de Lledó, per a entrar a fons en la polèmica generada entorn de les festes de Castelló.

En el que concerneix a la subvenció de la Confraria cal aclarir, que l’Ajuntament ha suprimit la subvenció directa a la Confraria, a la qual destina la mateixa quantitat a través del pagament altres serveis. És a dir, no hi ha subvenció però si s’ha destinat els mateixos diners a les festes de Lledó.

Així ho reconeixeria María España en la seua rèplica, després que la regidor de Festes, Sara Usó, isquera a defensar la proposta amb un to irònic en el qual va acabar atacant a PP i CS perquè el seu únic objectiu era generar confusió i enfrontament dins del sector amb l’equip de Govern.

María España va demanar a l’equip de Govern que deixara de prendre decisions polítiques que afectaven a la Festa i després va demanar lleialtat a l’alcaldessa, recordant les frases d´Amparo Marco dies abans quant al Pacte del Grau.

En la mateixa línia, Va usar va mostrar un paper, del que amb prou faenes es va poder veure res (intentava repetir el colp d’efecte de l’alcaldessa en el ple anterior), on va dir, estaven els correus electrònics remesos a la junta de Festes… Va intentar recitar totes les activitats realitzades en relació de les festes, però se li va acabar el temps. L’alcaldessa li va donar un avís. “vaig acabant” va dir Sara Usó”, i Marco li va respondre taxativa: “no!, acaba ja!”.

L’alcaldessa perd els papers en la seua reprovació a Espanya

Posteriorment, i, visiblement molesta, l’alcaldessa es va dirigir a la regidor, María España, a la qual va dir allò de: “per l’estima que li tinc… li aconselle que abans de venir ací a dir ‘chorradas’…”. No va poder seguir perquè els regidors de PP i Ciutadans es van exaltar, els de les bandes de davant els van respondre, i aqueixos segons van ser miraculosos perquè l’alcaldessa, que havia perdut els papers, canviara el to i el sentit de la seua reprovació a la regidor popular.

No va ser l’única vegada que María España va rebre un tracte desacorde per a una representant municipal. Perquè tot seguit i ja, en el punt de l’ordre del dia que corresponia al topònim de la ciutat, Xavi del Senyor, després de reiterar en repetides ocasions els mals de l’extrema dreta, li va dir: “Senyora España, Deixe de veure sèries, que d’açò també s’ix”.

Topònim, nacismo i altres epítets poc ortodoxos

No estava ja la cosa per a naderías. Amb prou faenes havia avançat el ple i s’abordava el canvi de topònim de la ciutat, perquè Castelló es denomine oficialment solament en valencià.

Si del Senyor s’havia extralimitat en els seus qualificatius, el representant de Ciutadans Vicente Vidal ja no estava per a ximpleries i va demanar al de CseM que mantinguera les formes. “Som gent normal, no som incendiaris”, va defensar Vidal, qui va afirmar que solament complien amb el seu paper d’oposició. Dit açò, es va referir al canvi de topònim i va acusar a Compromís: “ens han negat el dret a dir Castelló”.

Carlos Feliu, del PP, va tornar a defensar el dret de poder cridar a la ciutat en castellà o en valencià. Fins a ací, el regidor de normalització li’l va admetre des de la seua bancada… més o menys. Però quan Feliu va completar la seua intervenció afirmant que, en la seua procedir, Compromís tractava al castellà com a llengua estrangera en aquesta ciutat… el defensor del canvi del topònim va canviar la cara.

En la seua al·locució, Ignasi Garcia va aconseguir alterar a Carlos Feliu, en acusar al PP i CS de deformar la realitat al seu antull, d’acusar de mercenaris als autors dels informes que avalaven la proposta… als quals, va afirmar, no s’ha pagat. Va reiterar que si tanta era la igualtat que volien, perquè mai s’havia admès el topònim del Grau enfront del El Grao… i va rematar amb una al·lusió pejorativa al regidor Vicent Sales del Pàg.

En aquest tots contra tots, Del Senyor va afegir més llenya i Vicente Vidal, de Ciutadans va esclatar del tot amb un llenguatge més groller que popular, per a demanar dignitat i respecte…

I en la seua rèplica, Carlos Feliu, visiblement molest, va manifestar que ells no havien entrat en desqualificacions, i que no pensaven demanar disculpes, “perquè si hem de demanar-les per no pensar com vostè, açò és nacismo”, per a afegir després, que les seues posicions eren un reflex de la imposició i de la intolerància…

Clar!, quan Ignasi Garcia va fer ús del seu dret a rèplica, va enlletgir al regidor popular de frivolitzar la història i a les víctimes d’aqueixa història….

Des d’ambdues bancades els ànims estaven més que alterats, l’alcaldessa va intentar intervenir, Garcia va denunciar que Feliu ho hi havia anomenat nazi. Des del PP protestaven. L’alcaldessa va preguntar: “Sr. Feliu, ho ha cridat vostè nazi?

I Feliu va respondre: “jo he dit que si em nega poder expressar el que pinso, si”.

L’alcaldessa va dir: “hauria de retirar-ho”

I Feliu va acceptar però va insistir: “Si, però que no em negue que ha dit que he de pensar com el vulga”.

El millor que es pot dir d’aquest moment és l’expressió d’una companya que va dir “*Telita eh?”.

Agermanament amb UBE, per majoria

Aquest ple de discordança va aprovar després, amb l’oposició de CseM, l’agermanament de Castelló amb la ciutat japonesa d´UBE. I encara que Enric Porcar va intentar explicar per activa i per passiva els termes de l’agermanament, els de Del Senyor, no es van deixar convèncer. Pel cap alt que van cedir és al fet que val amb la indústria, sempre que complisquen amb les mesures mediambientals, “Però d’ací a l’agermanament”…

Va haver-hi polèmica amb els Reconeixements Extrajudicials de Crèdit, que van aprovar amb els vots de l’equip de govern i l’abstenció dels altres tres grups, el pagament de quasi 2,2 milions d’euros de factures, amb objeccions d’intervenció.

També va haver-hi debat, per a confluir després en la unanimitat, sobre els fons Edusi després que, des del tripartit es parlara de les ‘mocions parany del PP’, i que els populars retiraren un dels tres punts de la seua proposta.

PP i CseM recolzen la moció de CS en el Raval universitari

I encara va haver-hi més història amb l’última moció presentada per Ciutadans, i defensada per Cristina Gabarda, sobre la regulació del tràfic en el carrer José María Mulet Ortiz, en el Raval Universitari .

En aquest punt, la regidor de Ciutadans va acusar a Rafa Simó com a representant de l’equip de Govern, d’opacitat, d’haver intentat imposar decisions i terminis als veïns, sense informes tècnics, i de no respectar el que volen els residents de la zona.

Simó ho va negar tot: “si no sap vostè llegir els plànols…”, va esmentar, per a acusar després al grup taronja de “potenciar la praxi de mocions de medalleta”

A l’hora de votar, Castelló en Moviment es va sumar al PP i Ciutadans, i van traure la moció avance en sumar majoria enfront de l’equip de Govern de Psoe i Compromís.

Cal assenyalar que abans de finalitzar el ple, Vicente Vidal va demanar disculpes per les seues paraules. I que, en Precs i Preguntes, tant Sales com Begoña Carrasco van demanar respecte en les formes.

L’alcaldessa va ser afable en contestar a Vicent Sales. Però quant a la petició de Carrasco sobre els termes utilitzats contra la regidor María España, amparo Marco no es va desdir, es va muntar un circumloqui sobre el seu respecte a la regidor, l’estima personal i les seues possibilitats de futur, per la qual cosa, va expressar, no havia volgut acusar-la de mentir i havia usat una paraula més suau i col·loquial: ‘chorradas’… “Però si vostès volen, canvie la paraula ‘chorradas’ per mentides”.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací