Vithas assegura que el pediatra és una figura “imprescindible” en la quequesa infantil

153

Actualitat Diària

Un 5% dels nens d’entre 2 i 5 anys presenta disfluencias en algun moment, de les quals el 80% remitent espontàniament, mentre que en l’altre 20% persisteixen, podent prolongar-se i agreujar-se durant la vida adulta. Segons la Fundació Espanyola de la Quequesa, en l’actualitat hi ha 75 milions de persones en el món amb quequesa; moltes de les quals han de fer front diàriament a dificultats dins de l’àmbit escolar, professional i social. Davant aquest escenari i amb l’objectiu de proporcionar una major informació i formació sobre quequesa, en pro d’una atenció primerenca, Fundació Vithas i Fundació Espanyola de la Quequesa van celebrar un webinar dirigit a pediatres.

El seminari digital, en el qual van participar més de 100 professionals procedents de diferents països com Espanya, l’Argentina, Veneçuela, Colòmbia, l’Equador, Nicaragua i Paraguai va comptar a l’inici amb la ponència del Dr. Javier Miranda, cap del servei de pediatria de Vithas València i Castelló, qui va al·ludir a l’escassa informació sobre quequesa que al llarg de la seva formació reben els pediatres. “Som els primers als quals acudeixen els pares quan detecten disfluencias en els seus fills i és la nostra obligació formar-nos i informar-nos sobre la quequesa, perquè no es pot detectar el que no es coneix”, ha assegurat el Dr. Miranda. A més, ha afegit que “la principal dificultat per al pediatre resideix a saber distingir correctament entre les disfluencias evolutives pròpies de la maduresa del llenguatge, que podrien desaparèixer espontàniament, de l’inici d’una quequesa que sol aparèixer a la mateixa edat però té tendència a la persistència; el que pot demorar la derivació del nen a l’especialista”.

Raquel Escobar, logopeda i membre del comitè d’experts de la Fundació Espanyola de la Quequesa, ha fet al·lusió en la seva intervenció a les recerques dutes a terme en el camp de la genètica, neuroimagen i coordinació motora. “Aquests estudis han evidenciat que la quequesa és causada per un problema d’integració dels circuits neurològics. Així mateix, existeix una sèrie de factors de risc que predisposen en major mesura l’aparició i desenvolupament de la disfluencia com els antecedents familiars, l’edat del nen en l’inici de la quequesa o la durada del quadre entre altres”, ha afirmat la logopeda.

Al llarg del webinar els experts han volgut posar l’accent en una de les característiques més importants vinculades a la quequesa, la variabilitat. “No podem fiar-nos del que es veu un únic dia en consulta, ja que els més petits poden experimentar uns períodes sense disfluencias i uns altres amb moltes i molt forts. Hem d’escoltar als pares, ells poden proporcionar informació clau per al diagnòstic del nen”, ha destacat Raquel Escobar.

Desenvolupament d’un algorisme per a simplificar el procés

A l’hora de realitzar un diagnòstic és fonamental valorar l’evolució, així com realitzar una analítica de la parla, les disfluencias, els comportaments secundaris i de tipus fisiològic, verbal i emocional. En tractar-se d’un procés de gran complexitat, dur-lo a terme per part del pediatre no és tasca fàcil, per la qual cosa és de gran importància que aquests professionals puguin disposar d’eines que permetin simplificar el procés.

Manoli Torres, logopeda i membre del Comitè d’experts de la Fundació Espanyola de la Quequesa, ha presentat durant el seminari digital l’algorisme que al costat de Raquel Escobar han dissenyat per a facilitar la detecció i l’atenció primerenca de nens amb quequesa. “És fonamental la intervenció primerenca, no sols pels nens, sinó també pels pares, que s’enfronten a un xoc emocional important quan el seu fill comença a quequejar”, ha indicat Torres.

Per a l’elaboració de l’algorisme de presa de decisió en consulta de pediatria s’han tingut en compte principalment factors de risc com els antecedents familiars o l’edat d’inici, sent especialment important si aquesta és superior als 5 anys. A més, s’estableixen uns signes d’alerta per a aquells casos en els quals no hi hagi presència evident de factors de risc. Que les disfluencias tinguin una durada superior als tres mesos des de la seva aparició, que existeixin repeticions de fonemes o de síl·labes, bloquejos o prolongacions, així com comportaments secundaris de tipus fisiològic, verbal o emocional, són alguns dels aspectes presos en consideració

Una vegada es determina el risc de quequesa persistent, el tractament no sols s’enfocarà al nen sinó també als pares. “Han de conèixer que és la quequesa, sensibilitzar-los i llevar-los el sofriment. Desenvolupar un model de comunicació interactiva adequat entre els pares i el fill permetrà disminuir l’estrès lingüístic del nen de manera significativa”, ha conclòs Manoli Torres.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací