Un sol genotip del coronavirus va generar el 60% dels casos en la primera setmana de març

103

Actualitat Diària

Un equip d’investigadors amb participació del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha publicat un informe que mostra el mapa de la diversitat genòmica del SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, durant els primers tres mesos de l’epidèmia (de febrer a abril), és a dir, el període denominat com a primera ona.

L’estudi ha observat que la diversitat genòmica del coronavirus a Espanya és única a Europa, i més pròxima als genotips del virus circulants a Àsia entre finals de 2019 i principis de 2020. Aquest fet concorda amb la introducció primerenca del virus al país, sobretot a partir de la segona meitat de febrer de 2020, i amb una expansió molt veloç a tot el territori nacional per a finals de febrer.

Aquest informe és fruit del treball d’investigadors del consorci SeqCovid, liderats per l’investigador del CSIC Iñaki Comas, de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), i la viròloga Mireia Coscolla, de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) del CSIC i la Universitat de València; juntament amb Fernando González Candelas, responsable de la Unitat Mixta de Recerca en Infecció i Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica (FISABIO) de la Generalitat Valenciana.

El consorci SeqCovid-Spain conjumina els esforços de més de trenta hospitals de tota Espanya, així com de laboratoris de genòmica i salut pública. Com a resultat, Espanya és ara mateix el segon país d’Europa amb més mostres del genoma del virus recollides, i el quart del món, amb un total de 4.244 seqüències, de les quals el consorci ha seqüenciat 3.800. Gran part de l’esforç de seqüenciació es va realitzar en les instal·lacions de la fundació FISABIO però també en diversos hospitals d’Espanya, entre els quals es troben l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid, l’Hospital Clínic de Barcelona, el Centre de Recerca Biomèdica de La Rioja, l’Hospital Sant Pere de Logronyo, l’Hospital d’Elx i l’Hospital Universitari Són Espases de Palma. El consorci és finançat per la PTI Salut Global del CSIC i per l’Institut de Salut Carles III, com a major contribuent.

Les anàlisis científiques identifiquen un mínim de 519 entrades al país dins de les 2.170 seqüències del principi de l’epidèmia analitzades. No totes aquestes entrades van tenir èxit epidemiològic; només unes poques van arribar a generar un nombre substantiu de casos. No obstant això, les poques que van quallar van tenir un gran pes en l’epidèmia.

“Entre les seqüències analitzades s’ha identificat un genotip que va generar el 30% de tots els casos seqüenciats, arribant a representar un 60% en la primera setmana de març”, indica Comes. “Una reconstrucció detallada d’aquest genotip demostra que es va introduir múltiples vegades i simultàniament des d’Itàlia, almenys a Madrid i València, abans que el país transalpí donés la veu d’alarma”, afegeix.

“A l’èxit d’aquestes introduccions van contribuir esdeveniments de superdispersión, com un funeral a Vitòria, que van ajudar aquest genotip concret a mantenir-se i expandir-se ràpidament”, precisa l’investigador. “L’alta mobilitat entre províncies espanyoles va fer la resta perquè el genotip es convertís en el més reeixit de la primera ona a Espanya”, indica.

Un confinament eficaç per a atallar la propagació

Les anàlisis també demostren l’alta efectivitat del confinament durant març i abril, que pràcticament va eliminar aquests genotips reeixits, ja que no s’han tornat a detectar en la segona ona. “De fet, en la segona ona s’estan veient nous genotips aparèixer amb patrons similars als esmentats en aquest treball”, diu Comes.

L’investigador adverteix: “Un dels missatges més importants extrets de l’informe és la necessitat de prendre mesures de restricció a temps per a contenir aquests genotips abans que s’expandeixin i tinguin un pes tan important en l’epidèmia. Com ocorre en altres parts del món, a l’èxit d’aquests genotips contribueix una combinació de múltiples introduccions associades a esdeveniments de superdispersión i a una alta mobilitat”.

A més, l’informe suggereix la necessitat d’implementar sistemes de vigilància primerenca que identifiquin l’expansió de determinats genotips localment i entre províncies, de tal manera que es puguin prendre decisions informades sobre les actuacions a realitzar per a contenir-los.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací