Última setmana de ‘Tirant’, la producció de l’Institut Valencià de Cultura, al Teatre Rialto

153

Actualitat Diària

‘Tirant’, la producció de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), en coproducció amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, acaba la pròxima setmana la seua exhibició al Teatre Rialto de València.

Aquesta producció es va estrenar al febrer de 2019, dins de la temporada 2018-19 al Rialto. Després, l’obra es va representar a Madrid, a la seu de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, i al Teatre Principal de Castelló. També ha realitzat una gira pel Circuit Cultural Valencià que ha mostrat l’espectacle a ciutats com Elx, Canals, Gandia, Monòver, Alzira, Altea, Alcoi, Vila-real o l’Alcúdia i, en acabar l’exhibició al Rialto, anirà al Teatre Principal de Palma de Mallorca.

Paula Llorens, l’artífex d’aquesta adaptació de l’obra de Joanot Martorell, va rebre per aquest text el premi a la millor versió en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2019.

L’obra, dirigida per Eva Zapico, està interpretada per Maribel Bayona, Ramón Ródenas, Sergio Ibáñez, Antonio Lafuente, Mar Mandli, Raquel Piera, Lucía Poveda i Kike Gasu.

El gran clàssic valencià i universal, la primera novel·la moderna segons molts estudiosos, dona peu a un muntatge que fuig de la recreació museística i dialoga amb el present apostant per la paraula i el teatre físic.

La versió de Paula Llorens ha respectat al màxim la llengua del segle XV amb la finalitat que el públic gaudisca de la seua meravellosa sonoritat i de la música que naix de les paraules.

Novel·la cavalleresca

El ‘Tirant’ és una novel·la cavalleresca, però és molt més que això. És una barreja d’escenes fantàstiques, fets històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i tocs d’humor.

En aquesta versió es ressalta la dualitat entre l’amor i la mort i es converteix Carmesina i els altres personatges femenins en el motor de la història, ja que Joanot Martorell va construir uns personatges femenins enormement rics i la novel·la dona una gran rellevància al punt de vista femení.

Amb aquesta versió, Eva Zapico s’ha recreat en tot l’univers visual que l’obra genera: les batalles, els sons, les llums, el mar, la terra, les textures o la sang que narra a partir de la plàstica de les imatges, mentre que dona a la paraula l’espai que requereix

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací