Puig reivindica la cooperació entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó per a liderar projectes

221

Actualitat Diària

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat la cooperació entre els territoris que van conformar l’antiga Corona d’Aragó per a liderar projectes, impulsar el potencial econòmic i estratègic de les quatre comunitats i aconseguir major capacitat per a competir amb altres macroregions europees.

Així s’ha expressat durant la seva participació, al costat del president d’Aragó, Javier Lambán, la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, en el cim empresarial per a l’impuls de les relacions econòmiques entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

El president ha emplaçat a “superar la lògica de la competència entre pròxims” i a substituir-la per la cooperació, perquè, com ha indicat, en el “nou mapa d’escales globals, l’equació és clara: qui va només, perd. Qui suma aliats, gana”. “És el temps de la cooperació” no sols per a augmentar la competitivitat empresarial, sinó també la “capacitat de generar futur”, ha assenyalat.

El president ha recordat que si en el mapa medieval “el projecte confederal de la Corona d’Aragó va dominar el Mediterrani”, a mitjan segle XIX es van establir les bases per a dibuixar el traçat ferroviari de l’Espanya radial, i en l’actualitat el també “vell” mapa del segle XX, amb “la ‘fronterización’ entre comunitats autònomes, s’ha quedat “petit”.

Per això, el mapa actual, “d’escales globals”, obliga a “reinicialitzar la mirada”. En aquest sentit, ha subratllat que les entitats empresarials protagonistes d’aquest cim (CEV, CAEB, CEOE Aragó i Foment del Treball) mostren que “la brúixola per a entendre el nou mapa és la cooperació”.

En aquest context, ha remarcat que la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i Aragó formarien la novena economia de la UE per PIB i tenen tres de les cinc majors ciutats d’Espanya (Barcelona, València i Saragossa) i 5 de les 11 primeres, si se suma a Palma i a Alacant. A més, reben 99 milions de turistes a l’any, tenint en compte xifres anteriors a la pandèmia”. En suma, són quatre territoris que conformen “un gran sistema urbà, econòmic i social”, ha assenyalat.

Objectius “per al mapa d’aquest segle”

Per això, ha instat a “cobrar més consciència del seu potencial conjunt, sense esperits de campanar, sense nostàlgies de mapes que ja van passar, sense rivalitats estèrils” i amb tres objectius “per al mapa d’aquest segle”.

El primer d’ells, segons ha exposat, és el de “projectar la façana mediterrània a escala global”, i referent a això ha assegurat que els cinc ports més potents d’Espanya estan al Mediterrani, i no té sentit que rivalitzin entre ells. “El que té sentit és aliar-se, no viure d’esquena”, ha dit.

El segon objectiu, com ha enumerat, és “un sistema ferroviari potent per al transport de mercaderies”, per a això “urgeix accelerar el corredor mediterrani i urgeix millorar la connexió entre Sagunt, Terol i Saragossa per a connectar el Mediterrani i el Cantàbric”, perquè “és una anomalia que en aquest triangle que formem, només Barcelona i Saragossa estiguin unides en alta velocitat”.

El tercer objectiu, ha continuat, és impulsar el potencial logístic i de connectivitat de les quatre comunitats. “Podem ser referència en el sud d’Europa com a regió especialitzada en moviment de mercaderies si treballem conjuntament; així ho estan fent les regions avançades del nord d’Itàlia, no competint entre elles, sinó coordinant les seves polítiques de logística i infraestructures en aliança amb l’Estat. Aquesta és la via”, ha assenyalat.

Reforma del sistema de finançament

El president també s’ha referit a la necessitat de reformar el sistema de finançament “amb un esperit clar: una solució justa per a tots, sense guanyadors ni perdedors”, amb “suficiència i equitat” i que “atengui tots els desafiaments: l’infrafinançament per habitant, el drama de la despoblació o la superpoblació estacional”.

El responsable del Consell ha defensat a més “una nova visió d’Espanya”, una Espanya “desconcentrada”, amb majors oportunitats per a tots els territoris i que “reconnecti” amb tota la seva diversitat”, perquè “sempre és preferible un mapa a una bandera”.

Puig ha indicat també que la cooperació per la qual s’aposta amb cims com la celebrada a Saragossa “és la que reclama Brussel·les quan exigeix que els projectes transformadors impliquin més d’una comunitat”.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací