Puig destaca la retenció de talent, el finançament just de la recerca i la facilitat d’accés a les vacunes

113

Actualitat Diària

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat durant l’acte de proclamació dels Premis Rei Jaume I 2021 que la retenció de talent investigador, el finançament just de la ciència i la recerca, i facilitar l’accés a la vacuna als països desfavorits constitueixen els principals reptes d’àmbit científic que han d’afrontar els governs.

Així ho ha manifestat durant la seva intervenció en l’acte de proclamació de la 33 edició dels Premis Rei Jaume I, celebrat en el Palau de la Generalitat i que ha comptat amb la participació com a jurats de 80 personalitats i experts en les diferents àrees de coneixement, entre els quals es troben 21 premis Nobel.

En el transcurs de l’acte, el president ha instat empreses i universitats a col·laborar amb la Generalitat en la posada en marxa d’un “pla agilita per a la ciència i els investigadors” que permeti minimitzar la burocràcia, incentivar l’activitat investigadora, i retenir i atreure talent.

En aquest sentit s’ha referit al paper clau del sector públic i ha reivindicat un “Estat emprenedor, innovador i proactiu que faciliti el camí als joves investigadors”, perquè a més ha indicat que “hem d’evitar que una societat que ha propiciat un salt endavant generacional en la formació, regali a uns altres els fruits d’allò que tant li va costar sembrar”.

Ciència com a pilar de l’estat del benestar

Durant la seva intervenció, també ha assenyalat que la ciència i la recerca han de ser considerades com un nou pilar de l’Estat del benestar, ja que segons ha assegurat “ens ha salvat de la pandèmia i ens salvarà de futures epidèmies”. Per això, ha qualificat de “prioritat inqüestionable” el que ha considerat com “l’obligació de finançar com és just la ciència i la recerca”.

En aquest sentit, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana ja “marxa per aquesta senda” com a mostra l’augment en un 7,6% de la despesa en I+D durant 2019, última dada oficial disponible, i que situa a la Comunitat com la tercera autonomia amb major increment experimentat.

De la mateixa manera, ha destacat l’augment en l’últim lustre del nombre d’investigadors en un 19%, la qual cosa ha suposat comptar amb 2.100 investigadors més. No obstant això, ha advocat per continuar incrementant l’esforç tecnològic, “perquè a major despesa en I+D, major és la renda per càpita, major ocupació de qualitat i major futur”, ha assegurat.

Facilitar l’accés a la vacuna

D’altra banda, el president ha considerat fonamental que la vacuna “arribi al més aviat possible a tots els racons del món” perquè segons ha dit “l’interès superior ha de ser la salvaguarda i el progrés de la humanitat sencera”.

En aquest sentit, ha assegurat que “el coneixement ha de ser accessible a tots, sense mercantilismes ni proteccionismes nacionalistes” i ha proposat que la vacuna arribi ràpidament a totes les persones “amb l’alliberament de patents, amb llicències obligatòries a preus assequibles, o amb l’exigència d’una cooperació entre innovadors i productors per a accelerar la fabricació de vacunes”.

El cap del Consell també s’ha referit al procés de vacunació en la Comunitat Valenciana on, ha assegurat, s’han administrat 3 milions de dosis, i més del 95% de majors de 60 anys ja han estat vacunats. A més, ha destacat que la meitat de la població valenciana està protegida enfront del virus, entre les persones vacunades i les que han superat la malaltia.

Finalment, ha valorat el paper de la ciència, la sanitat i la societat reiterant que “han estat a l’altura” durant tota la pandèmia, i ha agraït l'”enorme esforç i civisme encomiable”, de tota la societat.

Persones premiades en l’edició de 2021

El jurat dels premis Rei Jaume I ha atorgat el premi en la categoria d’Economia a Antonio Cabrales Goitia, catedràtic del departament d’Economia de la Universitat Carles III de Madrid, per les seves contribucions en el camp de la teoria de jocs, en l’economia del comportament i experimental, i en l’anàlisi de les xarxes socials.

En la categoria d’Emprenedoria, el guardó ha recaigut en Benito Jiménez Cambra, fundador i CEO de la companyia Congelats de Navarra, líder a Europa en el sector de verdures congelades. Ha estat premiat pel seu compromís amb l’agricultura i el desenvolupament sostenible i l’economia circular. La seva empresa, creada 1998, compta actualment amb diversos centres de producció, situats a Espanya, Alemanya, el Regne Unit i l’Índia.

Nuria Oliver ha estat distingida amb el premi a les Noves Tecnologies per les seves contribucions científic-tecnològiques fonamentals en mètodes d’Intel·ligència Artificial per a modelar el comportament humà a partir de grans fonts de dades. Oliver ha estat pionera en l’ús de models gràfics dinàmics per a reconèixer interaccions humanes, amb aplicació a sistemes de salut i benestar entre altres àmbits. En la seva trajectòria professional destaquen projectes d’impacte social en els quals la ciència de dades i la intel·ligència artificial són la tecnologia clau.

En la modalitat de Recerca Bàsica ha estat premiada Lícia Verda, pels seus estudis d’astrofísica sobre l’origen i la composició, l’estructura i l’evolució de l’Univers. El jurat ha considerat que les seves troballes sobre l’Univers han tingut un paper crucial en la nostra comprensió actual del model estàndard de cosmologia; i ha destacat que les eines que ha desenvolupat ara són part dels llibres de text de Cosmologia.

Així mateix, en Recerca Mèdica el guardó ha estat atorgat a Eduard Batllé, pels seus avanços en el càncer colorectal i el descobriment de la jerarquia de les cèl·lules mare en el tumor i la importància de la senyalització amb TGF-beta del creixement i la comunicació entre les cèl·lules tumorals, la qual cosa pot repercutir en la immunoteràpia i el control de les metàstasis en aquests tumors.

Finalment, la distinció sobre Protecció del Medi Ambient ha estat per a Fernando Valladares, pel seu treball sobre interaccions de les plantes dels boscos entre si i com es veuen afectades aquestes interaccions per factors com la humitat, les concentracions de carboni i altres paràmetres que es veuen modificats a causa del canvi climàtic. El jurat ha considerat que el seu treball mostra que existeixen límits a la capacitat dels sistemes ecològics per a adaptar-se a aquests canvis, la qual cosa és fonamental per a comprendre els veritables riscos del canvi climàtic.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací