Mollà anuncia el càlcul d’índexs de costos de producció per a dissenyar mesures de compensació i protecció a agricultors

107

Actualitat Diària

Indicadors transparents dels costos de producció, línies de repercussió per al camp de la política fiscal mediambiental i manteniment de l’aportació a les assegurances agràries per a minimitzar l’impacte de la pujada de preus de les pòlisses són algunes de les propostes que la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha exposat aquest dilluns durant la reunió que ha mantingut amb els representants d’una desena d’organitzacions agràries, de regants o de les cooperatives agroalimentàries.

Entre els anuncis destaca la iniciativa que col·loca a la Comunitat Valenciana com la primera comunitat autònoma a plantejar el càlcul objectiu dels índexs de preus de cada cultiu, a “oficialitzar” els costos de producció per a dissenyar mesures de compensació, per a reclamar clàusules de protecció i per a forçar a cada component de la cadena a pagar preus justos.

Mollà ha defensat la posada en marxa d’una política fiscal mediambiental compensatòria per al sector agrari en tant que assenteix la població i actua com a protector de l’entorn, fre a la desertificació i embornal de carboni, tots aquesrs efectes que redueixen l’impacte del canvi climàtic.

“No retallarem ni un euro l’aportació a assegurances agràries. Estem orgullosos de ser la comunitat autònoma que més aporta, 24,5 milions d’euros. Ens mantindrem vigilants perquè en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat puge l’aportació de l’Estat però en el ‘mentre arriba’ farem costat al sector per a poder comptar amb aquesta mesura de protecció”, ha subratllat.

La consellera s’ha referit també al compromís del seu departament a implantar un calendari de treball que “no espere que arriben els canvis normatius anunciats pel Ministeri”, en referència al reglament de les eleccions al camp, un mecanisme de garantia de la representativitat del sector, o de la transposició de la directiva europea per a modificar la llei de la cadena alimentària. Mireia Mollà ha recordat el caràcter “obligatori” d’aquesta mesura presentada pel Govern, ja que la Unió Europea exigeix la seua aplicació abans que acabe l’any 2021.

Els representants dels agricultors (la trobada ha comptat amb la presència d’Asaja, AVA, COAG, Fecoreva, Federació de Cooperatives Agroalimentàries, Fepac-*Asaja, La Va unir i UPA) hi han coincidit en el problema; la renda agrària, i han repassat, al seu judici, algunes de les problemàtiques com la competència en desigualtat de condicions motivada pels acords comercials, l’amenaça fitosanitària, la falta d’una veu potent a Europa o fins i tot la falta del relleu generacional o les divisions del sector.

En aquest sentit, la Conselleria ha recordat que la reciprocitat en els acords comercials entre la Unió Europea i tercers països és una constant en les demandes al ministre d’Agricultura, Luis Planas, al qual exigeixen clàusules de salvaguarda, controls rigorosos en els ports entrada i tractament en fred per a les importacions. Reivindicacions que també dirigeixen als comissaris europeus als quals insten a recuperar els principis de “preferència comunitària”, que són “essència” de la construcció d’un mercat europeu comú i que “s’ha anat perdent”.

La titular d’Agricultura i Desenvolupament Rural ha recollit el plantejament del sector sobre el trasllat de la seua veu a Brussel·les i ha instat a treballar de manera conjunta. “Allà on tinguem presència hem de mantenir una postura comuna i construir una ramificació de defensa dels nostres interessos: des de demanar que es mantinguen les quanties en la nova PAC fins a pressionar perquè no se’ns excloga d’altres paquets com el del Pacte Verd Europeu”.

Finalment, la consellera també s’ha mostrat oberta a congregar a la resta d’actors de la cadena alimentària com a distribuïdors o fins i tot consumidors per a buscar punts de trobada.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací