Marco va presentar les seues credencials com a candidata del PSOE a l’alcaldia de Castelló “per experiència, honestedat i credibilitat”

170

L’alcaldessa no donarà conéixer la seua candidatura fins a març però va avançar la seua promesa de continuar sent qui és

Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, va presentar les seues credencials com a candidata del PSOE a repetir en l’alcaldia de Castelló en les pròximes eleccions municipals. El millor de la presentació, la naturalitat de Cast Moya, que va aportar la mateixa il·lusió de sempre. El pitjor, les absències, alguns esperaven la presència de Puig. Quant a Amparo Marco, va tornar a ser una dona de roig disposada a menjar-se al llop i a mantindre’s en el Govern per “Experiència, Compromís, Honestedat i Credibilitat”

Esperanza Molina/ Actualitat Diària

Amparo Marco compareixia davant una audiència de més de 200 persones en el Teatre del Raval de Castelló.

Es repetia una escena semblant a la que es va produir fa quatre anys, quan Marco va presentar la seua aposta com a candidata a l’alcaldia, també vestida de roig i amb l’aparença d’una ‘caputxeta’’ disposada a menjar-se al llop i arribar pel cap alt alt de Castelló. I potser com ella mateixa va reconéixer “Caputxeta es va menjar al llop”. El mateix al qual haurà d’enfrontar-se de nou en les eleccions del mes de maig, encara que ara ja amb les credencials que li han donat quatre anys com a primera alcaldessa de Castelló.

Molts eren els elements que recordaven aquella escena, Marco, vestida de roig davant un públic conformat principalment pels més pròxims, càrrecs del seu partit, companys de l’agrupació, associacions de la ciutat, empresaris, gent del món de la Festa… I fins i tot el mateix ‘gest’ d’iniciar la seua aparició amb uns senyals horaris ‘equívocs’ però determinants.

L’escenari era similar, però en aquesta ocasió Amparo Marco ja no prometia, feia balanç i qualificava com a encerts els detalls de la seua gestió.

Hi havia públic. No es va omplir el Raval però podien ser quasi 200 persones els que van arribar a escoltar a Amparo Marco. Els uns ‘seus’ els altres potser no tant, i fins i tot els qui ja són qualificats per la rumorologia popular com a possibles candidats d’algun altre partit. Entre els assistents es va trobar a faltar a Ximo Puig, potser a altres representants del seu partit, però sens dubte la carrera cap a les eleccions a penes acaba de començar, i encara mancada conéixer els qui acompanyaran a Marco en la seua candidatura.

El muntatge de l’acte va ser senzill. Primer va trencar el gel una estudiant de ciències polítiques que va demanar atenció per al sector jove. Després un empresari de Castelló que va reclamar atenció a l’economia i va enaltir els assoliments de Marco.

I el tercer, el tercer va ser el millor de tots, un personatge que ha protagonitzat la vida pública i l’associacionisme de Castelló en els barris perifèrics de la ciutat, Casto Moya.

Un Casto Moya entranyable per als qui ho van conéixer en tot el seu apogeu i quan era la veu de tanta gent que va ser, durant molt de temps, la principal bossa de vots del PSOE a Castelló: la perifèria.

Qui podria fer callar la veu de Moya?. I no van poder fer-ho. Li van demanar un discurs breu, unes paraules sobre guió, però aquell representant que va arribar a ser regidor socialista no va poder atindre’s a unes paraules escrites maldestrament llegides, perquè la vista ja no li dóna per a més. I va ser ell, amb la seua espontaneïtat i el cor roig de tota una vida, qui va aconseguir arrancar riallades, aplaudiments i una ona de tendresa entre els assistents.

A continuació es va visionar un vídeo, que podria dir molt però que potser va quedar una miqueta amagat. I ja, posteriorment es van apagar les llums. En l’escenari a les fosques, un senyal horari, una locució informativa i ja després si, es van encendre les llums i Marco va ser aclamada en l’escenari.

La candidata Amparo Marco va començar el seu discurs amb un record emotiu al pitjor moment que va dir haver passat com a persona, com a política, la desaparició de dues xiquetes que van posar de manifest que a vegades ja les paraules arriben tard.

Després va parlar de gestió, d’economia, d’assoliments, d’inversions. Va caminar per l’escenari en solitari, com el fera fa quatre anys, només que aquesta vegada dominava molt la situació i partia de l’experiència que li han donat aquests quatre anys.

I després del seu discurs en el qual va enumerar com a encerts i satisfaccions els assoliments aconseguits, va demanar el vot. I ho va fer des de “l’experiència” que li dóna la seua gestió durant quatre anys al capdavant de l’Ajuntament. Des de “el compromís”, de seguir avant amb un full de ruta que va iniciar quan va arribar a l’alcaldia. De la “credibilitat” que li donava “haver complit amb les seues promeses i estar disposada a reclamar el que és de Castelló per a Castelló”; i des de “l’honestedat” de ser fidel a si mateixa, i de “no prometre mai el que no puc fer”, per a afegir “jo sempre diré la veritat i no enganyaré a ningú”.

Completada l’al·locució, Marco va esbossar el lema de la seua campanya “*Anem Castelló!, va pujar el volum de la música, Marco va fer un gest i tots els components del seu equip municipal van pujar a l’escenari per a aplaudir i ser aplaudits. Caputxeta Rotja torna a reptar al llop i comença la campanya electoral.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací