Males dades per a l’atmella valenciana, La Unió estima un descens de l’11% sobre la temporada passada

72

La Unió de Llauradors assenyala que les previsions de collita de la pròxima campanya de l’ametla en gra a la Comunitat Valenciana indiquen una estimació d’unes 9.039 tones, la qual cosa significa un descens de l’11% sobre la passada. La baixada no serà uniforme en el conjunt valencià i a Castelló, a conseqüència de la climatologia s’estima del 25% inferior. 

Actualitat Diària

La Unió de Llauradors assenyala que les previsions de collita de la pròxima campanya de l’ametla en gra a la Comunitat Valenciana indiquen una estimació d’unes 9.039 tones, la qual cosa significa un descens de l’11% sobre la passada. En l’àmbit estatal es preveu que el volum cresca lleugerament, concretament un 2%.

La baixada no serà uniforme en el conjunt de les nostres zones productores. Així, a Alacant s’espera una caiguda del 19% i a Castelló, a conseqüència d’una climatologia complicada per al cultiu que ha ocasionat problemes fitosanitaris, serà del 25% inferior. Per contra, en les zones productores de València es preveu que la collita puge fins a un 12%. Les varietats d’ametla més primerenques suposen un 36% de la producció en el nostre territori, seguides de les del tipus Guara amb un 26%, Marcona amb el 15%, Lauranne amb l’11% i Largueta amb el 10%.

La superfície cultivada d’ametlers en la Comunitat Valenciana és de 59.958 hectàrees, la qual cosa representa un 13% de la superfície total de tota Espanya. El 37% de la superfície es troba a la província de València, el 30% a Castelló i el 24% restant a Alacant. En superfície també predominen les varietats més primerenques amb el 34%, després li segueix la Marcona amb un 24% i les de tipus Guara amb un 21%. El 81% del sòl cultivat d’ametlers se situa en secà i el 19% restant en regadiu. Aquest comportament és diferent segons varietats. Així, per exemple, la Guara és la varietat més cultivada en regadiu amb el 60% del total. En el sentit contrari, la Marcona és la varietat més implantada en el secà amb el 93%.

Falta de transparència en els preus

D’altra banda, La Unió critica l’opacitat amb la qual es determinen els preus de l’ametla i ha destacat l’actitud del MAPA, que deixa desemparats als productors sense una aplicació efectiva dels canvis introduïts en la Llei de la Cadena Alimentària i amb el mercat controlat per un xicotet grup d’operadors que especulen al seu antull.

Això s’ha posat en evidència en una reunió mantinguda recentment -on va participar aquesta organització- amb responsables del Ministeri d’Agricultura sobre la situació de l’ametla. En la mateixa ha assenyalat que els productors tenen les mans lligades: “Per molts esforços o inversions que fem per millorar i fer viables les nostres explotacions acabem xocant contra el mur dels especuladors que s’obsessionen a guanyar sempre a costa nostra”, han afirmat. Un dels problemes que preocupa el sector és la manca de transparència en la fixació dels preus i per això insisteix a revisar els mecanismes de determinació del preu en la Llotja de Reus, de referència per al sector.

En aquest sentit el Ministeri s’ha declarat incompetent en caure sota la responsabilitat a l’àmbit autonòmic, quedant-li reservat al MAPA la regulació de les llotges només amb caràcter general. Precisament, al Reial decret 427/2020, publicat a l’abril passat sobre aquesta matèria, La Unió ja va al·legar que es necessitaven mecanismes, emparats per la legislació, que garantiren l’exactitud i veracitat de les dades.

Així, les cotitzacions, particularment en l’ametla, no reflecteixen la llei de l’oferta i la demanda i els preus continuen deprimint-se setmana rere setmana, marcant a poc més d’un mes de l’inici de la recol·lecció, els pitjors preus des de fa molts anys.

La Unió, qui ja alertara fa un mes de la constant caiguda del preu d’aquesta fruita seca (un 30% per davall de les de juliol de l’any passat), i la diferència respecte a altres països competidors com Itàlia (on els seus productors perceben un preu un 48% superior al d’un espanyol), argumenta que no té sentit, sent un país deficitari.

Segons les dades de l’INC (International Nut & Dried Fruits), la producció mitjana espanyola d’ametla dels cinc darrers anys ha estat a l’entorn de les 63.606 tones d’ametla gra; mentre que el consum el xifra en unes 73.130 tones.

Davant l’absència d’expectatives del Ministeri per a posar en marxa ajudes al sector de fruita seca com les posades en marxa per a altres produccions amb motiu del Covid19, La Unió ha reclamat que es recuperen les ajudes d’estat a la fruita seca que permet l’Organització Comuna de Mercats (OCM) de productes agraris, destinada a les superfícies d’ametler de baix rendiment, les més vulnerables enfront de la reducció del preu, i que contribueixen a fixar població en el medi rural i evitar el seu despoblament, a més del paper mediambiental que compleix en zones tan àrides de la costa mediterrània.

Durant la reunió amb el MAPA també es va sol·licitar que es milloren les estadístiques de producció i balanç i poder conéixer per mitjans oficials, com l’Observatori de la Cadena Alimentària, els costos mitjans de producció de l’ametla a Espanya. “Tenim una Llei que diu que el preu que es fixa en els contractes ha de respectar els preus reals de producció. Cal començar a saber ja si el Govern té intenció de fer que això es complisca o és tot propaganda”, declaren des de La Unió.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací