Actualitat Diària
La Universitat Jaume I de Castelló ha ficat en marxa durant els dos últims mesos un nou portal web que recull tot el catàleg de serveis per a la formació digital docent del professorat, que inclou un conjunt de cursos de formació i de materials per a donar suport al professorat davant la situació de docència en línia per la COVID-19.
El projecte, coordinat pel comissionat de la rectora per a l’Impuls Digital i el Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT), s’alinea amb el Pla UJI Digital i el seu objectiu és seguir millorant la competència digital del professorat i l’ús efectiu, creatiu i crític de les tecnologies en educació, mitjançant l’intercanvi de bones pràctiques.
Per això, aquesta setmana s’enceta una nova secció dins del portal on es recullen exemples concrets d’experiències i bones pràctiques en docència en línia: https://www.uji.es/institucional/estrategia/plans/uji-digital/formacio-digital/experiencies. Durant els mesos de juliol i setembre s’aniran publicant i compartint exemples de bones pràctiques de professorat dels diferents àmbits de coneixement que ha utilitzat la tecnologia o ha organitzat la seua docència d’una manera innovadora.
PRIMERES EXPERIÈNCIES
En les primeres experiències, les professores Dora Sales, del Departament de Traducció i Comunicació, Gladys Mínguez, del Departament de Física, i Lucía Sánchez-Tarazaga, del Departament de Pedagogia, expliquen les seues experiències innovadores en àmbits de coneixement ben diversos, amb l’ús i la creació de mini-vídeos, sistemes de tutorització de l’estudiantat, l’Aula Virtual i el Google Meet.
La professora Dora Sales ha optat per una planificació asíncrona, de caràcter setmanal. Ha enviat a l’alumnat un correu organitzatiu a través de l’Aula Virtual, amb les pautes de treball, i ha impartit els continguts mitjançant vídeos que ha elaborat amb Quick Time. A més, ha obert un fòrum específic per a dubtes i comentaris, encara que ha atès moltes consultes per correu electrònic, sessions personalitzades a Google Meet i WhatsApp amb una alumna amb necessitats especials.
La docent de Traducció i Interpretació destaca la importància del factor afectiu en l’aprenentatge per a incentivar la implicació i la motivació, tenint a més en compte que es tractava d’un grup nombrós i de primer curs. El procés d’adaptació ha buscat senzillesa tecnològica, acompanyament continuat i una tutorització el més personalitzada possible, prioritzant la interacció audiovisual.
En el cas de Gladys Mínguez, el professorat de l’assignatura Física II ha optat per donar les classes mitjançant vídeos gravats i/o mitjançant videoconferència, s’han realitzat pràctiques de laboratori virtuals i s’han preparat exàmens en línia aprofitant les possibilitats de problemes numèrics amb dades aleatòries de Moodle.
A més a més, la professora ha gravat vídeos resolent els problemes en una xicoteta pissarra per a incloure els xicotets detalls que es conten convencionalment en les classes presencials. Encara que l’experiència ha sigut positiva, la docent considera que «res substitueix una classe presencial on l’alumnat no sols veu la resolució del problema, sinó que interacciona amb tu i pots repetir de diferents formes aquells conceptes més complexos».
En el cas de Lucía Sánchez-Tarazaga, l’experiència es basa en un projecte amb la metodologia d’aprenentatge-servei amb set grups de 45 alumnes. Per això, s’han articulat quatre eines, que combinen comunicació síncrona i asíncrona, així com canals escrits i orals, amb la finalitat de fer arribar la retroacció. En concret, s’han realitzat tutories orals a través de Google Meet; vídeos sobre les fases del projecte i retracció grupal, a través de Screencast; tutoria escrita mitjançant Moodle amb fòrum i correu electrònic, i un quadern reflexiu d’aprenentatge compartit en Drive. També s’ha realitzat una enquesta final per a conèixer la seua opinió sobre la tutorització i el resultat ha estat molt positiu, amb una mitjana de 3,86 sobre 4.
La professora destaca «la importància de donar una bona retroacció, no sols per a respondre dubtes de l’alumnat sinó per a convertir-lo en una eina d’aprenentatge». Els missatges que s’han enviat estaven en to constructiu, procurant retroalimentació concreta i clara. A més, a través del quadern reflexiu, la professora ha inclòs enllaços a articles o material de consulta específic sobre el tema que abordava cada grup. La retroacció no ha anat només dirigida «a l’ajust de la tasca», sinó que ha pretès que cada grup reflexione sobre el seu propi aprenentatge, de manera que el puga transferir a altres matèries.
