L’Institut Valencià de Cultura porta al Principal Ana Belén amb ‘Eva contra Eva’

155

Actualitat Diària

L’espectacle ‘Eva contra Eva’ protagonitzat per Ana Belén, amb direcció de Silvia Munt i adaptació i dramatúrgia de Pau Miró, arriba al Teatre Principal de València, on s’estrena la versió en castellà de l’espectacle, que estarà en exhibició de l’11 al 14 de febrer.

Acompanyen Ana Belén en l’escenari Mel Salvatierra, Javier Albalá, Manuel Morón i Ana Goya.

‘Eva contra Eva’ és una obra inspirada en el clàssic cinematogràfic ‘Tot sobre Eva’ o ‘Eva al desnudo’, com es va conéixer a Espanya la pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius de dues generacions diferents han d’interpretar el mateix personatge. En aquesta coincidència xoquen dues maneres d’entendre la vida i la professió.

L’actriu més jove lluita per la possibilitat de donar-se a conéixer. L’actriu major s’esforça per a no permetre que el pas del temps la faça desaparéixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra sense necessitat de destruir-se. Se n’adonaran o acabaran devorant-se?

Els cinc personatges de la funció (el director, el crític, la representant i les dues actrius) fan servir el teatre per a parlar de la vida, i la vida per a parlar del teatre. S’entreguen a aquesta professió amb tanta intensitat i devoció que sovint perden la capacitat de riure’s de si mateixos. I és en l’excessiva transcendència que atorguen a les seues vulnerabilitats, que es converteixen en meres vanitats, on trobem la comèdia.

Pau Miró posa en una partitura molt afinada i divertida totes aquestes preguntes, partint d’una versió molt lliure de la pel·lícula ‘All About Eve’. Els motius pels quals una actriu pot entrar en crisi poden ser, com per a qualsevol dona, aparentment indiscutibles, però què hi ha de veritat i què hi ha de muntatge social premeditat i potser morbós en aquesta anunciada guerra generacional? Què o qui hi ha darrere d’aquest joc devorador?

Shakespeare deia que l’objectiu del teatre era posar un espill davant dels espectadors per a reflectir-hi els defectes i les virtuts de cada època. Esperem que en l’espill que ofereix ‘Eva contra Eva’ es puguen veure algunes de les nostres imperfeccions contemporànies amb un somriure a la cara.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací