La Unió de Llauradors insta les Administracions a potenciar el consum de suc amb cítrics frescos valencians

115

Entre 1,2 i 1,5 milions de tones destinem cada campanya a suc, d’una fruita que no reuneix la condició per al mercat en fresc i que ens serveix per a descongestionar-ho

Actualitat Diària

La Unió de Llauradors insta que des de les diferents Administracions es fomente el consum de suc elaborat amb taronges de la Comunitat Valenciana, enfront de la creixent amenaça del suc procedent del Brasil que pot afonar la nostra indústria per les facilitats que la Unió Europea concedirà amb l’Acord amb Mercosur.

La iniciativa de La Unió -per a això ha dissenyat uns cartells- incideix en la necessitat d’apostar pels sucs amb fruita local en lloc dels importats, no ja només per la part econòmica que és important, sinó també per la mediambiental. Un estudi realitzat pels serveis tècnics de l’organització revela que un got de suc amb cítrics importats per mar emet 17 grams de CO₂. En aquest sentit, insta els consumidors a llegir bé les etiquetes dels sucs perquè moltes vegades la frase “envasat ací” no vol dir que siga “d’ací”.

Hi ha dos tipus de suc. El suc directe o suc 100% espremut, també conegut com Not From Concentrate (NFC), que és el de major qualitat sensorial i organolèptica i el tipus de processament en el qual s’ha especialitzat la indústria espanyola i valenciana enfront de l’oferta molt més barata brasilera de suc concentrat (From Concentrate Orange Juice). No obstant això, donada l’acceptació creixent i els millors preus del suc NFC a Europa, el Brasil ha vingut reconvertint en els últims anys els seus processos i la seua logística de transport en favor d’aquesta mena de suc.

La signatura de l’acord de l’Acord d’Associació de la UE amb Mercosur -en procés ara de ratificació pels Governs i Parlaments dels Estats membres- ha alimentat eixe interés brasiler, perquè cal no oblidar que el vigent aranzel del 12,5% per al NFC desapareixerà en set anys i el del concentrat (FCOJ) del 15%, no obstant això, s’anirà reduint progressivament en deu anys i al final del període encara es mantindrà una xicoteta part.

La competència brasilera i l’aplicació de l’Acord amb Mercosur pot afectar de manera greu al sector transformador de cítrics espanyol i valencià en deixar sense eixida comercial a entre el 10 i el 20% de les nostres collites que són les que no es poden destinar al mercat en fresc i que en volum suposen entre 1,2 i 1,5 milions de tones. Es tracta d’una fruita que, malgrat les seues excel·lents condicions, necessàriament ha de desviar-se a indústria per defectes en la pell i/o xicotet calibre.

Carles Peris, secretari general de La Unió, assenyala que “al creixent risc fitosanitari per una possible arribada de plagues i malalties en cítrics importats de tercers països hem de sumar ara una altra preocupació com és el fet que la nostra indústria de sucs s’afone davant la impossibilitat de competir per costos de producció i logístics amb la brasilera i damunt se li donen facilitats des de la Unió Europea”.

Desembarcament brasiler

Tres grans empreses brasileres de suc de taronja -Citrosuco, Cutrale i Dreyfus- preparen el seu desembarcament a Europa amb diverses accions, en alguns casos de la mà d’algunes companyies espanyoles com és el cas de J. García Carrión, que ja ha contractat la càrrega de diversos vaixells de suc NFC a Citrosuco i que sembla ser ha obert una nova via d’entrada a Espanya a través del port de Huelva. Una via diferent a la convencional, a la ja consolidada, que és a través de la base pròpia que el consorci del suc té en el port de Gant i Antwerp (totes dues a Bèlgica) o a l’entrada puntual per altres ports holandesos. Aquestes empreses brasileres estan adequant els seus mitjans de transport i logística per a entrar suc directe en els mercats europeus, més barat fins i tot que l’espanyol.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací