LA UNIÓ de Llauradors sol·licita que s’investigue l’adulteració del mercat únic en el sector de l’oli d’oliva

173

Actualitat Diària

LA UNIÓ de Llauradors, després de revisar les últimes dades de la Comissió Europea (CE) en relació al mercat europeu de l’oli d’oliva, constata la permanència de certes incongruències en els preus entre països productors i entre tipus d’oli, així com en els balanços comercials italians.

Destaca que les dades oferides per la Comissió Europea al juny revelen que el preu de l’oli d’oliva verge extra (AOVE) a Itàlia (469,8 €/100 kg) va ser notablement major que a Espanya (221,1 €/100 kg) o Grècia (260,0 €/100 kg), una cosa bastant cridanera, així com l’evolució dels preus respecte al passat any, amb un augment del 13% a Itàlia i una disminució del 2% a Grècia i d’un 19% a Espanya.

L’organització considera que les dades d’Itàlia, posades en discussió pel mitjà especialitzat Olimerca, donen lloc a possibles incoherències tenint en compte tant consum com producció, així com importació i exportació.

En aquest sentit, assenyala que això pot deure’s a unes dades no del tot fidedignes o, la qual cosa seria encara més preocupant, a la possible existència d’un cartell en la distribució territorial de l’oli controlant l’oferta de producte i manejant els preus.

Igualment, l’organització insisteix en la gran diferència que existeix entre lllampant i oli d’oliva verge extra a Itàlia i Grècia (357,4 €/100 kg i 82,2 €/100 kg respectivament) i com es veu molt reduïda a Espanya (43,4 €/100 kg), la qual cosa incentiva la producció d’olis de baixa qualitat, com ve denunciant l’organització.

LA UNIÓ creu que és possible aconseguir un preu d’un euro més per kg per al AOVE espanyol si es prenen les mesures oportunes per a garantir el mercat únic en el sector, donat l’augment del consum a nivell estatal i les exportacions.

L’organització reclama que s’investigue per part de les institucions europees les causes per les quals el mercat de l’oli italià sembla que es comporta de manera molt diferent al dels seus homòlegs europeus (Espanya i Grècia) i que estaria posant en dubte el mercat únic.

Insisteix que les mesures d’autoregulació proposades recentment a la Comissió no resoldrien el problema si no s’atallen altres aspectes com la falta de claredat en l’etiquetatge, la millor diferenciació de qualitats i orígens pel propi consumidor, els desequilibris de la cadena alimentària i finalment, com sembla ser el cas, la inexistència d’un vertader mercat únic a Europa.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací