La Nao Santa Maria a dalt al Port de Castelló per a celebrar la fundació de la ciutat

223

La rèplica de la nau que va descobrir Amèrica en 1492, podrà ser visitada fins al diumenge

Aquest migdia arribava a Castelló la rèplica de la Nao Santa María, que ha reproduït fidelment un dels tres vaixells amb els quals Colón va descobrir Amèrica en 1492. Construïda a Huelva, amb motiu del 525 aniversari de la ‘Trobada entre dos mons’, la nau reprodueix fidelment l’original quant a la seua estètica, i incorpora els elements de seguretat moderns. Podrà ser visitada fins al diumenge i Mereix la pena!

Esperanza Molina/ Actualitat Diària

La rèplica de la Nao Santa María arribava al Port de Castelló aquest migdia.

És un dels grans atractius amb els quals Castelló celebra el 767 aniversari de la data en la qual el rei Jaume I va concedir el privilegi de trasllat que va donar origen a la fundació de la ciutat de Castelló, el 8 de setembre de 1251.

La Nao Santa María és la tercera rèplica construïda per la Fundació Nao Victòria, que intenta recuperar el passat marítim del que va ser el gran imperi d’Espanya sobre els mars. La primera va ser la Nao Victòria, inaugurada amb motiu del 500 aniversari del descobriment del nou món; posteriorment va ser el Galeón Andalusia; i ara, la Nao Santa María, que va ser botada la passada primavera gràcies a la col·laboració la Diputació Provincial de Huelva i de la Fundació Cajasol, per a la commemoració del 525 aniversari de la ‘Trobada entre dos mons’.

La Nao Santa María és una reproducció fidedigna d’una de les tres naus amb les quals Cristóbal Colón va descobrir Amèrica en 1492 (les caravel·les Pinta i Niña). Un vaixell de finals del segle XV, construït inicialment per a travessies en les quals els mariners no acabaven de perdre de vista la costa i podien fer etapes en la navegació per a aprovisionar-se o modificar rutes…

Però aquella expedició, que va partir del Port de Palos el 3 d’agost va ser una cosa molt diferent, perquè l’expedició es va endinsar en els mars sense altres punts de referències que el cel, el mar i les rudimentàries eines de navegació de l’època, i va tardar més de dos mesos a arribar a la seua destinació.

Per açò, amb els ulls d’avui, més de 500 anys després, sorprèn la grandària i la forma de la nau, en la qual viatjaven 40 marins sense cap de les comoditats que després s’han conegut i afegit a la navegació.

Un espai reduït i unes condicions extremes, sense ‘cambra de bany’, sense més cabina que el del capità, amb veles quadrades, i reduït per a albergar grans quantitats de provisions que, a més, difícilment aguantaven tan llargues travessies…

Unes condicions que no van deixar d’apreciar els navegants francesos en el Golf de León, quan la nau visitava aqueixes costes… És un vaixell tan xicotet!!!!.

I efectivament ho era.

La història

La Santa María va ser adquirida per la corona espanyola perquè formara part de l’expedició colombina a Juan de la Cosa, càntabre però veí llavors del Port de Santa María, encara que és generalitzada la creença que va ser construïda en algun punt del litoral de Galícia, d’ací el seu anterior nom: La Gallega.

El 12 d’octubre de 1492, la Nao Santa María, tripulada per 40 homes, va arribar a Amèrica al costat de les caravel·les, protagonitzant un de les trobades més transcendentals de la història. Estant en l’illa Espanyola el dia de Nadal d’aquell any, per distracció del grumet que anava portant el seu timó, va encallar en uns baixos i va naufragar. En el lloc del naufragi, conegut com a badia de Caragol (Haití), es va alçar amb les seues restes el primer assentament espanyol a Amèrica, el Fort Nadal.

(Fundació Nao Victòria: https://www.fundacionnaovictoria.org/es/historia-nao-santa-maria/)

Dades tècniques

Tal com indica la Fundació Naco Victòria:

La Nao Santa María pesa al voltant de 200 tones. Com l’original, la rèplica incorpora tres mastelers i un bauprés. El masteler més alt aconsegueix 25 metres l’altura des de la línia de flotació del buc fins a la perilla o part més alta.

Per a la construcció van ser necessaris al voltant de 45 metres cúbics de fusta de iroko. Una fusta tropical de gran durabilitat i resistència a la intempèrie i els diferents agents climàtics i meteorològics.

Dimensions

Eslora (longitud): 28,30 m. Màniga (amplària màxima): 7,96 m. Puntal (distància vertical màxima): 3,49 m. Cobertes: Principal, Castillo, Tolda i Toldilla. Pals: Major, Mesana, Trinquet i Bauprés. Vés-les: Major, Gavia, Mesana, Cebadera i Trinqueta.

Arbola 300 metres quadrats de velam, amb maniobra de veles i aparell fidel a la nao Santa María del segle XV, amb més de 3 quilòmetres de cap per a la jarcia ferma i de labor.

Reflex de la nau original

La rèplica de la Santa María, que visita el Port de Castelló, és similar a la Nao Victòria, que ja és coneguda per molts castellonenques, amb la qual Sebastián Elcano va donar la primera volta al món per mar. Una nau simple, robusta però simple en quasi tots els seus conceptes de disseny.

Aquesta rèplica, en l’estètic és pràcticament igual a l’original a la qual emula, encara que s’han introduïts alguns canvis que s’oculten a la vista del visitant.

Per exemple, el casc de la nau és de fibra de vidre folrada de fusta, per a donar-li major consistència i seguretat. Els mastelers no són de fusta, sinó metàl·lics, per a incrementar també la seguretat i la resistència. I també incorpora fluid elèctric i motor per a curts trasllats.

El lloc de comandament està dotat amb els moderns aparells de navegació. El vaixell té cuina per a poder elaborar aliments. A més, i per seguretat, incorpora els elements obligats per a la navegació segons la normativa espanyola.

Però el visitant podrà gaudir de la rèplica de la Santa María tal com va haver de ser la nau original, perquè tots aqueixos detalls que s’acaben de citar, romanen ocults a la vista de qui puja a bord, perquè per uns moments es quede immers en una pàgina de la història de la navegació espanyola.

Entre les curiositats, el llit del capità, l’única de la nau, que resultaria bastant xicoteta per a un navegant mitjà de l’actualitat, amb les seues cortinajes de vellut roig… Llavors la gent era més baixeta… i vivia menys.

La Nao Santa María no va poder tornar a Espanya després del descobriment, tal com s’ha comentat en les dades històriques que incorpora la Fundació Nao Victòria, però la seua rèplica si que està disposada, no solament a repetir l’aventura, sinó a convertir-se en un referent de la navegació històrica espanyola.

Durant tot el matí la tripulació ha procedit a realitzar les labors de posar en ordre la nau després d’una travessia de tres dies per mar.

A partir de matí el visitant podrà pujar i visitar el vaixell. Mereix la pena.

La rèplica de la Santa María romandrà a Castelló fins al diumenge, 9 de setembre, i després es traslladarà a Peñíscola. Però un dels seus projectes més ambiciosos serà repetir el viatge de Colón a les Américas en el mes d’octubre.

(Agraïment especial a la fundació Nao Victòria i a Angel Rosa)

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací