La Diputació de València i el CCCC recuperen la memòria de represaliats del franquisme

148

Actualitat Diària

Una fotografia, una corbata, una camisa amb les inicials brodades… Són objectes trobats en fosses comunes al costat de les restes de persones afusellades durant el franquisme, igual que botons, anells, monedes o crucifixos que guarden la història de milers de represaliats durant la Guerra Civil i després. Aquests estris i utensilis, en mans dels descendents d’algunes d’aquestes víctimes, donen vida a l’exposició ‘Objectes (des)apareguts’, que podrà visitar-se a la sala Contraforts del CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània fins a l’11 d’abril.

La mostra, organitzada per la Diputació de València a través de la Delegació de Memòria Històrica en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, és fruit del projecte d’investigació artística presentat per María Amparo Gomar en reconeixement a les víctimes i “al deute que tenen els familiars d’aquestes persones indefenses que van ser exterminades per la seua ideologia, delatades en moltes ocasions per la malvolença dels seus propis veïns”. Pot visitar-se de dimarts a diumenge, d’11 a 21 hores.

“Per a mi, aquesta camisa és el meu avi”, confessa Daniel Galán, net de Miguel, les restes del qual van ser trobades a la fossa 128 del cementeri de Paterna. María, autora i organitzadora de l’exposició, explica que per als familiars aquests objectes personals constitueixen “l’únic record material dels seus éssers estimats”, essència de l’aproximació artística als objectes de víctimes del franquisme que el periodista Juan Miguel Baquero descriu com a “testimonis quiets del terror”.

El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, explica que la iniciativa de María Gomar, màster en la Universität der Künste Berlin, ciutat en la qual la memòria es manifesta en forma d’art en carrers, col·legis i monuments, llança “respostes sobre la conservació d’aquests objectes, les històries que contenen i el seu simbolisme per als familiars de les víctimes; i per damunt de tot ens ajuda a tindre present el passat per a no repetir aquests crims contra la humanitat”.

El director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que “la recuperació de la memòria històrica és un tema abordat per nombrosos creadors contemporanis que busquen amb les seues investigacions artístiques posar un poc de llum sobre una part de la nostra història que ha quedat invisibilitzada. Amb l’exposició d’aquests treballs, el CCCC contribueix a la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva”.

Entrevistes amb els descendents

‘Objectes (des)apareguts’ mostra alguns dels objectes originals trobats al costat de les restes de represaliats del franquisme, si bé l’audiovisual es converteix en eix de la metodologia expositiva, amb entrevistes a set descendents d’altres tantes víctimes. Tots ells, testimonis de segones, terceres i quartes generacions, destaquen per la il·lusió que fa als familiars posseir aquests objectes. “Tenia un rellotge posat, un anell de casats, unes sabates… jo els voldria; em van dir que igual hi havia bales, jo les vull, és molt important per a mi”, confessa una familiar en una de les històries recollides pels antropòlegs del CSIC.

En aquest cas, l’exposició inclou les històries de set represaliats del franquisme a través d’altres tants objectes trobats en les exhumacions de cinc fosses, la major part del cementeri de Paterna. Estris personals i utensilis que van ajudar a identificar les restes i també a “cauteritzar” la ferida, com diu la historiadora Paloma Aguilar, la recopilació dels quals incentiva la corporació provincial amb les seues ajudes per a projectes de memòria històrica.

Els objectes estudiats per María són una camisa amb les inicials M. G.; un llapis i dos botons; una botelleta de vidre; una corbata amb restes de sang; unes cordes d’emmanillar; una fotografia i una carta. Alguns d’aquests objectes han sigut assignats ja a les restes dels seus propietaris, que han pogut ser inhumats dignament. Uns altres segueixen sota la custòdia de familiars que romanen a l’espera d’identificar a les víctimes.

Les històries

La força del projecte resideix en les històries narrades pels familiars de diferents generacions arran de la troballa dels objectes personals de les víctimes. Així, trobem Pepita Celda, una figura imprescindible per a comprendre el que suposen les exhumacions al cementeri de Paterna. La recuperació de les restes de son pare, José Celda, va ser la primera d’una llarga llista en el cementeri valencià després de molts anys d’obstacles i impediments.

La història de José, un llaurador de Massamagrell afusellat amb 14 companys més de la mateixa localitat, ens relata un acte de justícia poètica a càrrec de l’enterrador republicà Leoncio Badía, que va depositar una botelleta de vidre al costat dels cossos de la saca perquè foren identificats en el futur. A José Celda el va delatar un veí del seu poble per ser militant d’Esquerra Republicana. La seua filla Pepica, que hui conta la història de José amb la botella entre les mans, tenia huit anys quan li van arrabassar son pare.

Cada relat amaga una vida robada, com la de Manuel Hernández, afusellat el 18 de juliol de 1939 amb un saquet al muscle en el qual guardava les seues escasses pertinences. L’enterrador va afegir retalls de la roba de Manuel i va entregar la bossa a la seua dona Gràcia, i ha passat de generació en generació fins a arribar a les mans d’Amèlia, neta de Manuel, qui narra la història del seu avi contemplant el revers d’una fotografia en el qual escriu des de presó a la seua dona i el seu fill.

El record de les víctimes cobra vida a través dels objectes recuperats en les fosses. La corbata que M. José Alba sosté entre les mans va pertànyer al seu avi José, delatat per un company de Campsa i afusellat el gener de 1941 després d’haver protegit un amic republicà perquè no l’assassinaren. El nuc de la corbata de seda, recuperada pel seu cunyat en la fossa 128 de Paterna, no l’ha desfet mai.

El muntatge de María Amparo Gomar no hauria sigut possible sense el suport i la col·laboració dels equips d’exhumació d’ArqueoAntro i Grup Paleolab CAVEA, el Museu de Ceràmica de Paterna, la Plataforma de Víctimes de Fosses Comunes i, per descomptat, els familiars.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací