Actualitat Diària
La Diputació de Castelló s’ha proposat fer arribar al públic en general la riquesa i les històries que amaguen les peces trobades en les campanyes arqueològiques impulsades per la corporació provincial de nord a sud de les comarques castellonenques. Una prova d’aquesta afirmació ha estat la inauguració, avui mateix, al Museu de Belles Arts de la capital de la Plana de l’exposició de caire didàctic que explica a través de diferents vestigis ceràmics i joieria prehistòrica la presència humana en temps anteriors a Crist al Puig de la Misericòrdia de Vinaròs.
La diputada de Cultura i titular del servei d’Arqueologia, Ruth Sanz, ha afirmat que «amb el pla d’excavacions de la Diputació estem contribuint a recuperar la nostra memòria més antiga i profunda», un fet que, considera, «no podem deixar que es quede reduït als professionals que treballen en el camp arqueològic». És aquesta raó la principal excusa que ha motivat l’organització d’aquesta mostra, que compta amb desenes d’objectes mil·lenaris explicats al detall. Entre ells destaquen dos collars de bronze que es presenten per primera vegada al públic després de milers d’anys baix la terra». Cal dir que hi ha molt pocs exemplars de joiera tan ben conservada al món i que demostren el nivell econòmic i socials dels residents de l’assentament.
Durant la inauguració, en la que han estat presents el cap del servei d’Arqueologia, Arturo Oliver, i el delegat territorial de l’Institut Valencià de Cultura, Alfonso Ribes, Ruth Sanz ha assegurat que «estem davant d’una interessant proposta cultural per a gaudir en família» i ha animat la ciutadania a aproximar-se. L’entrada serà gratuïta.
Una major oferta
Amb l’obertura d’aquesta mostra, la Diputació amplia la seua oferta educativa i didàctica englobada dins del projecte ‘Castelló Arqueològic’, que compta amb un espai web on es poden visitar des de casa una selecció dels jaciments més importants de la província de Castelló, entre els quals es troba aquest enclavament vinarossenc.
Durant l’estiu passat, el cos d’arqueòlegs de la Diputació es va encarregar d’estudiar la residència fortificada del cap de l’elit social de la zona en el segle VII aC. Aquesta intervenció és l’última d’un seguit de treballs amb els que es busca consolidar les restes del que és «un dels paratges arqueològics més emblemàtics de la província per la seua excepcional conservació i per la importància de les troballes realitzades». Les primeres referències humanes al Puig de la Misericòrdia es remunten fins al segle X aC.
