La Unió avisa que les productores castellonenques de ceba i creïlla perden 27 milions pels baixos preus

174

La comarca productora més important de la província de Castelló tant en ceba com en creïlla és la del Baix Maestrat

Actualitat Diària

La Unió de Llauradors ha realitzat un estudi sobre les campanyes de ceba i creïlla en les zones productores de Castelló que reflecteix importants pèrdues per als productors que s’estimen ja en una quantitat que passa dels 1,4 milions d’euros a les comarques castellonenques. La comarca productora més important de Castelló tant en ceba com en creïlla és el Baix Maestrat.

Els preus enguany per a les collites de ceba i creïlla són ridículs per als llauradors i en molts camps han destruït les mateixes o les han deixades perdre davant la falta de compradors. En la ceba a penes hi ha recol·lecció ara, la gran no té preu i la mitjana i bona com a màxim es cotitza en camp entre 0,10 o 0,13 €/q (IVA, inclòs). El descens sobre la mateixa setmana del passat any és superior al 50%. Per la seua part la creïlla segueix un ritme progressiu de cotitzacions descendent i no passa de 0,17 €/kg, amb una tendència a la baixa segons passen els dies, fins a situar-se un 60% inferior a la mateixa setmana de la passada campanya.

En cebes les pèrdues són de 768.000 euros en Castelló i pel que fa a la creïlla són de 702.000 euros.

Tota aquesta situació contrasta amb l’increment del preu que paga el consumidor en relació al qual percep el productor i que en el cas de la ceba es dispara fins al 1.120% i en la creïlla al 900%, segons ha pogut comprovar La Unió. A més, es dóna la circumstància que en el cas de la ceba -per anar més avançada la campanya- s’observa en els supermercats encara molta producció procedent de Nova Zelanda, el Perú i Holanda; una cosa que podria ocórrer amb la creïlla, encara que cal confiar que s’aposte per la nacional. Cal assenyalar que moltes empreses subministradores d’eixos productes importen de manera massiva, emmagatzemen i fins que no la tenen venuda no entren a comprar ceba o creïlla d’ací, o pressionen a la baixa als nostres productors en els preus.

Quasi el 70% de la creïlla que es produeix en la Comunitat Valenciana és primerenca i en el cas de la ceba el 95% és en gra i només la resta tendra. Tots dos cultius, al costat de l’exportació que ha vist baixar els seus enviaments per les restriccions de moviment, tenen com a principals canals també de comercialització el Horeca i els mercats de proximitat, per tant s’han vist molt afectats amb la crisi sanitària del Covid-19. Els únics establiments que han incrementat les seues vendes són les cadenes de supermercats que compren a grans distribuïdors nacionals o europeus i per aquest motiu es veu tanta producció de fora en els lineals.

La mitjana de producció de creïlla en la Comunitat Valenciana durant els últims quinze anys és d’unes 65.000 tones cultivades en poc més de 2.200 hectàrees. En ceba és d’unes 67.300 tones en també unes 2.200 hectàrees. Les zones productores més importants són en creïlla les de l’Horta (37%), Vega Baja (19%), Vinalopó (12%), Ribera Baixa (7%) i Baix Maestrat (6%); mentre que en ceba ho són l’Horta (47%), la Vega Baja (13%) i el Baix Maestrat (13%).

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací