La FEMP presenta a aprovació la confiscació dels romanents d’ajuntaments i diputacions

71
Encara que ‘la cessió dels fons’ serà ‘voluntària’, escanyarà les finances de les institucions locals

La FEMP porta a aprovació la proposta del Govern per a confiscar-se dels estalvis d’ajuntaments i diputacions. Encara que la ‘cessió’ dels fons és ‘voluntària’, Salvador Aguilella, indica que és “un xantatge” i escanyarà les finances de les institucions locals, ja que el Govern pretén expropiar la totalitat dels estalvis i, a canvi, solament es ens permetrà gastar, els pròxims 2 anys, una tercera part d’uns diners que és dels nostres veïns i en el que indique el Govern.

Esperanza Molina/Actualitat Diària

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha convocat una Junta de Govern extraordinària amb un punt més que polèmic en l’ordre del dia: l’aprovació de l’acord entre el Govern d’Espanya i la FEMP, per la qual el Govern d’Espanya podrà confiscar-se els romanents dels ajuntaments i les diputacions.

El document que es presenta com a acord, part de la base que les institucions locals, sobretot els ajuntaments, són fonamentals per la seua proximitat als ciutadans i són la base per a poder solucionar els problemes més greus que pateix en aquest moment la societat espanyola a conseqüència de la pandèmia de la Covid.

Però dit això, la maniobra no part, com seria natural, que el Govern vaja a canviar les normatives que impedeixen als ajuntaments gastar els estalvis d’anys anteriors per a fer front a aquestes situacions. Ni promou fons extraordinaris estatals per a dotar als ajuntaments per a poder fer front a la crisi. Almenys no en principi.

Perquè la proposta li dóna la volta a la truita i el que planteja és que siguen ajuntaments i diputacions els que cedisquen la totalitat dels seus romanents en un préstec al Govern d’Espanya, perquè aquest puga fer-se amb un fons de 14.000 milions d’euros, amb els quals actuar enfront de tota aquesta crisi i per a millorar la vida dels ciutadans.

No és el Govern el que dota a les institucions locals, són els ajuntaments i les diputacions els que li presten els diners al Govern d’Espanya perquè, posteriorment, el Govern li ho ‘retorne’ ‘blanquejat’ en fons per als ajuntaments per un període de deu anys, però ull, només perquè aquests poden invertir-los en les partides finalistes que els indica el Govern en l’annex que acompanya a l’acord.

En resum, el Govern lluitarà contra les conseqüències de la Covid amb els diners d’ajuntaments i institucions, prioritzant els punts que el Govern determine més convenients. Els diners dels veïns d’un municipi de Castelló no seran invertits per aqueix municipi directament en els seus veïns i en les seues necessitats, sinó cedits al Govern. I ja serà el Govern el que determine la seua destinació i les ajudes.

Quines eines utilitza el govern per a forçar aqueixa ‘cessió voluntària’?

En principi, el Govern parteix de la llei que condiciona la despesa dels ajuntaments i el dret a disposar dels seus propis romanents per a realitzar per si mateixos les inversions o les despeses que necessiten.

Segons explicava Salvador Aguilella, regidor d’Onda i diputat provincial de Castelló, la Llei que condiciona la despesa de les administracions locals part del concepte bàsic:

Els ajuntaments i diputacions no poden pressupostar per a despeses una xifra que supere la previsió dels ingressos que tenen dins del període anual corresponent, entre l’1 de gener i el 31 de desembre.

Els romanents de tresoreria acumulats d’anys anteriors, per tant, no computen com ingressos i en molts casos no es poden gastar, ja que s’incompliria el límit pressupostari.

Amb la legislació actual, ajuntaments i diputacions es troben anualment amb romanents que no poden gastar.

D’aquesta manera, comentava Salvador Aguilella, es calcula que, en aquest moment, pot haver-hi més de 14.000 milions d’euros d’estalvis dels últims 8 anys d’ajuntaments i diputacions.

La contrapartida del Govern per a aconseguir aquest fons de les institucions és autoritzar-los perquè puguen gastar més en aquest any 2020 per a fer front a les seues necessitats, però sense modificar la llei segons la qual no es pot gastar més del que s’ha ingressat. És a dir, res.

I d’altra banda, que el Govern puga ‘retornar’ a les institucions locals que li han cedit els seus romanents, quantitats no determinades, que els ajuntaments sí que podrien gastar, però només en el que el Govern indique, amb caràcter finalista.

Aguilella destaca que “els ajuntaments han sigut pioners a posar en marxa mesures per a pal·liar els efectes de la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia.

L’extraordinari esforç realitzat pels governs locals no s’ha vist correspost pel Govern d’Espanya que no ha destinat un sol euro a fer costat a les entitats locals en la seua lluita contra el virus i les negatives conseqüències d’aquest. I el súmmum és que damunt volen expropiar els estalvis d’ajuntaments i diputacions, que són els estalvis dels nostres veïns”.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací