El TS confirma la absolució d’un professor acusat de 4 delictes sexuals a alumnes

100

El Tribunal ratifique a l’Audiencia Provincial i diu que no s’han produïts els abusos denunciats

Actualitat Diària

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Provincial de Castelló que va absoldre a un professor del delicte d’abusos sexuals a quatre alumnes menors. L’alt tribunal destaca la impossibilitat de modificar els fets provats de la sentència, i assenyala que aquest relat no permet l’aplicació del tipus delictiu de l’abús sexual. Els fets indiquen que les situacions denunciades com a abús es van produir quan les quatre menors amagaven en la classe objectes al professor, i aquest tractava de recuperar-los.

El Suprem ressalta que és impossible convertir en seu casacional una sentència absolutoria en condemnatòria amb uns fets provats de contingut absolutori dictats per l’Audiència Provincial.

Al marge de l’absolució en el cas concret, la Sala insisteix que els actes de tocaments a menors en els seus òrgans sexuals que queden perfectament descrits en els fets provats amb un evident contingut sexual no poden ser qualificats de cap manera com a coaccions o vexacions, sinó com a delicte d’abusos sexuals a menors, havent d’adoptar-se les prevencions oportunes per a detectar aquest tipus de casos, evitant el sofriment dels menors que siguen víctimes d’aquests actes i adopten silenci davant conductes que no comprenen, per venir de persones que tenen sobre ells ascendència familiar o educativa, destacant el degut retret i sanció penal d’aquestes conductes amb la gravetat que a aquest efecte marca el text penal.

La sentència incideix en la necessitat d’incrementar la protecció dels menors i el respecte al “interès del menor” en tota mesura o actuació que li puga afectar en el desenvolupament de la seua personalitat, destacant que qui tinga assumida per raons de família, o en l’escola, una posició d’ascendència, o control periòdic del menor, ha d’evitar qualsevol acte que implique violència contra els menors, siga aquesta de contingut físic, psicològic i, sobretot, sexual, donat el tremend dany que açò causa als menors en el desenvolupament de la seua personalitat, atès que, encara que no es puga percebre, els menors víctimes d’actes sexuals, físics, o de maltractament psicològic assumeixen un procés de victimització que s’estén al llarg de la seua vida, per aquest motiu hagen d’abstenir-se aquestes persones de dur a terme qualsevol acte que implique l’exercici d’aquest tipus d’actes, havent de tenir el seu hagut de retraga penal en la descripció dels tipus penals i la seua aplicació pels Tribunals.

En aquest escenari, insisteix la sentència, la protecció dels menors ha de convertir-se per les Administracions Públiques en objectiu de primer grau per a evitar que existisca una “victimització encoberta” dels menors emmarcat en contextos de família o educatius on puga resultar difícil la seua detecció, i l’obligació de tots de vigilar qualsevol tipus de conducta que puga estar realitzant-se que atempte contra el menor en qualsevol de les facetes exposades, engegant tots els mecanismes d’actuació urgent per a detectar i detenir aquestes conductes immediatament, i la corresponent derivació penal davant l’exercici d’actes de contingut sexual, o de violència física o psicològica.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací