Actualitat Diària
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat el protagonisme de la ciència, la tecnologia i l’emprenedoria per a continuar avançant “junts” com a societat i per a rebatre els “postveritats imaginades” i desenmascar els realitats “paral·leles”.
“Enfront de la incultura, ciència; enfront de la postveritat, ciència; enfront del fanatisme, ciència”, ha defensat el responsable de la Generalitat durant la seua intervenció en el lliurament dels Premis Rei Jaume I 2019.
L’acte, que s’ha desenvolupat a la Llotja de València, ha estat presidit per La seua Majestat el Rei Felip VI, al qual el president ha agraït que la seua presència servisca “una vegada més” per a “prestigiar” a la Comunitat Valenciana i als Premis Rei Jaume I.
Puig ha subratllat que la ciència constitueix “la millor boví front la visceralitat, la irracionalitat i l’esperit de ‘muira la intel·ligència’ que alguns intenten inocular en la societat”, i ha argumentat que la cultura i la ciència “s’erigeixen en el millor agafador davant els reptes que planteja el present i els desafiaments que espera el futur”.
Per això, “és necessari que dónes de la cultura, la ciència i la investigació, àmbits transfronterers dónes del seu origen, àmbits oposats a postveritats imaginades i realitats paral·leles, és llance un missatge d’esperança sobre la convivència, que a tots ens enriqueix i ens fa millors”, ha afegit.
El president ha llegit a més durant el seu discurs un extracte de la carta al director d’un mitjà de comunicació en la qual una estudiant de Batxillerat de València demanava suport a la investigació per a facilitar que joves com ella puguen desenvolupar la seua carrera professional a la seua ciutat, i ha urgit a allunyar-se de “abstraccions i xifres” per a treballar pensant en la generació a la qual pertany aquesta alumna.
Emergència climàtica
Ximo Puig ha destacat també que la ciència ha posat “davant l’espill” l’emergència climàtica. “Enfront dels negacionistes o els relativistes, la ciència ha de ser la palanca que ens impulse a actuar de manera ràpida i decidida”, tant a Administracions com a la ciutadania”, ja que el planeta exigeix que els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible segueixen “una Constitució global d’obligat compliment”, ha reclamat.
Puig ha demanat d’altra banda, davant el “complex” moment polític que és viu en l’actualitat, “l’estabilitat que garantisca i impulse la inversió en I+D+i”, i també que “mai més hi haja debats electorals donda la paraula ciència no seguisca pronunciada o ho seguisca de manera testimonial”.
“Passos ferms” en el suport a la ciència
Puig ha assenyalat també que els sis premis que és concedeixen “responen als urgències” de la societat. “La ciència és sinònim de progrés, i no podem renunciar al progrés” ni tindre “per” al futur, ha indicat el president, que ha remarcat que la Generalitat “està fent passos ferms en el seu suport a l’activitat científica i investigadora”.
En aquest context, ha a el·ludit a la creació en aquesta legislatura de la Conselleria d’Innovació, Universitat, Ciència i Societat Digital per a “donar-li el rang, l’impuls i la prioritat política que mereixen” i a la recent presentació de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, també s’ha referit a mesures “ambicioses” com la implantació de la xarxa 5G, el pla de transformació digital del teixit productiu, l’establiment d’un observatori que analitze i reduïsca la bretxa digital, la creació d’un marc de finançament estable per als universitats, l’elaboració d’un mapa de la ciència i l’impuls d’una institució per a la captació de l’excel·lència científica.
Premis Jaume I 2019
En la present edició, el premi a la Investigació Bàsica ha recaigut en el matemàtic Xavier Tolsa Domènech, professor de la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA), al qual es’l reconeix el seu treball en el camp de l’anàlisi harmònica i la teoria de la mesura geomètrica, així com la solució de tres dels principals problemes matemàtics oberts, uns resultats fonamentals per als matemàtiques pures i que tenen aplicacions pràctiques en els teories del senyal i la neurociencia.
Quant a la categoria d’Economia, ha rebut el premi José García Moltalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professor d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. El jurat ha reconegut la seua investigació de la realitat econòmica i els polítiques públiques, a través de fonts no convencionals, en àrees com la desocupació i el desajustament educatiu en el mercat de treball o l’evolució del mercat creditici i hipotecari a Espanya.
En Investigació Mèdica ha sigut guardonada la doctora en ciències Pura Muñoz Cánoves, professora d’investigació del ICREA i catedràtica de Biologia Cel·lular en la UPF, per els seues aportacions en els mecanismes moleculars de l’envelliment, i, especialment, en el camp de la medicina regenerativa, per l’estudi dels canvis dels cèl·lules mare en animals envellits.
José Antonio Sobrino Rodríguez és el guardonat aquest 2019 en la categoria de Protecció del Medi Ambient. Aquest doctor en Física, catedràtic de la Universitat de València i president de l’Associació Espanyola de Teledetecció, ha sigut reconegut pel seu estudi dels canvis planetaris a través dels dades oferides pels satèl·lits i ha desenvolupat algorismes per a calcular la temperatura terrestre, la evapotranspiración o els canvis en la coberta de la Terra.
En el camp dels Noves Tecnologies, ha sigut reconegut pel jurat el treball del doctor enginyer industrial Anníbal Ollero Baturone, catedràtic de la Universitat de Sevilla. Ollero dirigeix un laboratori de robòtica aèria en el qual treballen més d’un centenar d’investigadors per a 12 projectes europeus i es li premia per la seua capacitat per a combinar la investigació i la innovació tecnològica amb la transferència de tecnologia als empreses.
Per part seua, l’enginyera Carlota Pi Amorós, cofundadora i presidenta executiva de la companyia elèctrica Hola Llum, ha obtingut el premi a l’Emprenedor per la seua a posta per l’ús dels energies renovables i la reducció de costos i la seua capacitat per a fer-s’un buit en el mercat elèctric.
