El Pressupost 2021 de la Generalitat suposa un increment històric per fer front a la pandèmia

994

Actualitat Diària

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat que “el Pressupost de 2021 suposa un increment històric per a poder fer front als reptes que planteja la pandèmia, tant en els seus aspectes socioeconòmics i sanitaris com, òbviament, establir les bases de la recuperació econòmica”.

Després de la intervenció de la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, per a informar dels assumptes tractats en el Ple del Govern valencià, Soler s’ha sumat a la roda de premsa per a detallar el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2021.

Segons ha explicat el conseller, “estem davant un nou inici per a la reactivació de la nostra economia i la cohesió social. Per això hem elaborat uns comptes excepcionals per a un moment de la història excepcional, com el que vivim actualment”.

Soler ha assegurat que “estem davant el pressupost més alt de la història de la Generalitat, tant en termes absoluts com relatius, que aconsegueix els 25.627.550 milions, la qual cosa suposa un 11,3% d’increment respecte als pressupostos de 2020”.

Soler ha realitzat aquestes declaracions durant la seva compareixença, al costat de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, després de l’aprovació en el Ple del Consell del projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2021. Prèviament, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic ha lliurat els comptes al president de les Corts, Enric Morera.

Durant la seva intervenció, el conseller ha destacat que, en termes absoluts, el pressupost s’incrementa en 2.605 milions d’euros, dels quals 2.072,8 milions es destinaran a despesa no financera, és a dir el 79,55%, i a penes 500 milions a despesa financera. “Això ens permetrà incrementar la despesa social per a serveis públics fonamentals tan necessaris en aquests moments de pandèmia i també impulsar el teixit econòmic valencià perquè les nostres empreses puguin afrontar en les millors condicions possibles la seva reactivació”, ha assenyalat Soler.

Despesa social i reactivació econòmica

La despesa social aconsegueix en els pressupostos de 2021 els 15.930,6 milions d’euros, és a dir el 84,6% de les despeses no financeres, la qual cosa suposa la major despesa social realitzat per la Generalitat.

L’objectiu és, tal com ha assenyalat el conseller, “garantir a les valencianes i valencians els serveis públics fonamentals. Aquesta despesa social suposa destinar cada dia 43,6 milions d’euros (3,9 milions d’euros més que en 2020) a serveis públics fonamentals com a sanitat, educació o millora del benestar”.

En concret, es destinen cada dia 20,6 milions d’euros en Sanitat, 15,8 milions d’euros en Educació, 5,2 milions d’euros en Igualtat i Polítiques Inclusives, 1,3 milions d’euros en Ocupació, i 567.000 euros en Vivenda.

A més del gran esforç social, la Generalitat mostra amb els pressupostos de 2021 la seva aposta decidida per l’impuls del teixit econòmic valencià, injectant recursos addicionals a les conselleries considerades com a tractors de l’activitat econòmica. Es tracta de les conselleries d’Economia, que augmenta un 26,1%; Política Territorial, amb un increment del 22,4%; Innovació, amb un 16,8% més; Hisenda, que augmenta un 12,9%, i Agricultura, amb un increment del 12,5%. En conjunt, l’increment que experimenten en el seu pressupost aquestes cinc conselleries és del 11,3%.

Major increment de despesa financera i inversions

Quant a la despesa no financera, el pressupost contempla 19.043 milions d’euros, és a dir un 12,2% més que l’any passat, la qual cosa suposa el major increment en despesa real experimentada pels pressupostos de la Generalitat en les últimes dècades, la qual cosa permetrà fer front a la pandèmia i, alhora, escometre la necessària reactivació econòmica.

Destaca també l’increment de les inversions (Capítol VI i VII), que freguen els 2.000 milions, “una injecció sense precedents per a activar l’economia i l’ocupació i consolidar la transformació del model productiu per a garantir un creixement sostenible a mitjà i llarg termini”, ha indicat el conseller.

Segons ha explicat el titular d’Hisenda, “des del primer moment de la pandèmia la Generalitat ha impulsat una Estratègia Valenciana de Recuperació a través dels acords socials, institucionals i polítics necessaris per a enfortir els serveis públics essencials i la transformació digital i ecològica de l’estructura productiva valenciana”. “Aquest és un pressupost fonamentalment Botànico”, ha assenyalat el Conseller.

“Amb això assegurarem una transició ecològica justa, una administració més digital i àgil, l’impuls de l’economia verda i les energies renovables, el reforç de la I+D+i i la consolidació d’un territori més competitiu i resilient”, ha afegit Soler.

“Aquesta llei de pressupostos compta també amb la cobertura excepcional, tant del Govern espanyol -per la flexibilització de les regles fiscals, el manteniment del finançament i el fons extraordinari COVID-, així com de les ajudes procedents de la Unió Europea -a través dels fons React EU i Recovery Pla-, la qual cosa permetrà a la nostra Comunitat afrontar durant l’exercici 2021 els nous reptes que tenim com a govern”, ha explicat Soler.

Distribució per conselleries

La conselleria que més augmenta la seva dotació en valors absoluts és Sanitat (712,2 milions), seguida d’Igualtat i Polítiques Inclusives (307,5 milions) i Educació (311,2 milions).

El pressupost de Presidència augmenta un 10,1% i comptarà amb 223,4 milions d’euros principalment destinats a turisme, municipalisme i lluita contra el despoblament. En concret, en Turisme la dotació augmenta un 21,4% fins als 106,2 milions d’euros, que es destinaran a ordenació i promoció del turisme, així com a la posada en marxa del Pla de Recuperació del Sector Turístic enfront de la COVID-19 (Recuperatur).

Entre les accions concretes destaca el Bo Viatge, dotat amb 10 milions d’euros per a incentivar el turisme intern en la Comunitat Valenciana en temporada baixa; ajudes directes per valor de 10 milions d’euros per a fer costat a les empreses turístiques i autònoms, agències de viatge i establiments de restauració; 16 milions d’euros per a desenvolupar campanyes per a resposicionar la Comunitat Valenciana com a destinació turística en mercats emissors estratègics; i altres 4,8 milions d’euros per a formació dirigida a la requalificació professional dels afectats per ERTE per a potenciar la professionalització dels treballadors del sector.

En matèria d’Administració Local, la Conselleria de Presidència contempla destinar 77,5 milions d’euros a ajuntaments i mancomunitats, partida que incrementa un 21%, i que inclou 40 milions d’euros per al Fons de Cooperació Municipal, que complementaran les Diputacions de Castelló i València. Quant a l’Agenda Valenciana Antidespoblament disposarà de 6,6 milions d’euros, destinats a acabar amb la bretxa territorial entre els valencians i les valencianes.

Quant a la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, disposarà de 1.921,4 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment respecte als pressupostos de 2020 del 19,1%. L’atenció a la Dependència creix en 82,1 milions d’euros fins als 452,2 milions, la qual cosa suposa un increment del 22,2%. Pel que respecta a la Renda d’Inclusió comptarà amb 185 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 18%.

Així mateix, creix un 14,6% la dotació per a protegir a les persones majors, amb el que es destinarà un total de 76,8 milions a aquesta partida; i un 16,7% la quantitat destinada a polítiques de protecció a la infància i l’adolescència, que comptaran amb 66 milions d’euros. Finalment cal destacar l’aposta per reforçar la planificació i coordinació de les infraestructures de serveis socials, per al que es destinarà 397,5 milions d’euros.

La Vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica compta amb un pressupost de 207,1 milions d’euros, és a dir un 9,4% més que en els anteriors pressupostos, que es destinaran principalment a consolidar el dret a l’habitatge com a pilar de l’estat del benestar autonòmic. En concret, es preveu 30 milions d’euros per a adquisició d’habitatge públic, 13 milions per al finançament de promocions en sòl públic d’habitatge per a lloguer social, i 16 milions d’euros per al manteniment, conservació i rehabilitació d’habitatges públics.

En matèria de regeneració i actuacions urbanes a criteris de sostenibilitat s’han inclòs 20 milions d’euros per al programa Reconstruïm Pobles, 10,3 milions d’euros en ajudes per a rehabilitació d’habitatges, destinada a la millora de l’accessibilitat i la sostenibilitat. Finalment, la Xarxa d’Oficines Locals i Comarcals d’Habitatge comptarà amb 4,1 milions d’euros.

Pel que respecta a la conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, comptarà amb 375,7 milions d’euros, és a dir 12,9% més que en els pressupostos de 2020. Entre les principals mesures del pressupost d’aquesta Conselleria destaca 21,8 milions d’euros per a iniciatives empresarials que contribueixin a transformar el model econòmic valencià; 33,7 milions d’euros per a inversions destinades a rehabilitació i millora de l’eficiència energètica d’edificis d’interès com el Palau de l’Almirall o el Palau de Calataiud, la construcció del nou edifici administratiu en Campanar o l’edifici Borrull a Castelló.

D’altra banda, s’impulsa la digitalització de l’administració valenciana amb 193,1 milions d’euros, a través d’actuacions com la integració de les TIC en l’àmbit educatiu, el desenvolupament del sistema d’informació econòmic financer de la Generalitat (NEFIS), la disposició d’eines de teletreball, o sistemes d’informació en els àmbits de política social, productiva, mediambiental, etc.

L’IVF, per part seva, es consolida com l’instrument financer del teixit productiu valencià i mobilitzarà fins a 420 milions d’euros en un pla pluriennal per a donar suport a les inversions d’empreses valencianes. La nova Estratègia de Suport Financer a les Empreses està formada per quatre fons d’inversió estratègics diferents, participats per l’IVF i de gestió privada, als quals les empreses podran adherir-se per a fer front a les conseqüències econòmiques de la COVID.

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública disposarà d’un pressupost de 551 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 8,3%. En concret, l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències comptarà amb 143 milions d’euros per a millorar la resposta davant emergències sanitàries, de seguretat i mediambientals.

Així mateix, es contempla destinar 12,7 milions d’euros al Pla d’actuació Justícia-COVID, per al reforç de personal i creació de jutjats COVID per a agilitar els processos judicials demorats per la pandèmia; 10 milions d’euros per a impulsar la Unitat Valenciana d’Emergències (VE), i 5,7 milions d’euros per a la transformació digital de la Justícia, amb la finalitat de celebrar judicis telemàtics i dotar als operadors judicials de centres de treball remots.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport incrementa la seva dotació en un 6,9% fins als 4.797 milions d’euros. Com a principal novetat per a l’any 2021, la conselleria impulsarà la modernització de la Formació Professional, destinant 48,6 milions a promoure la formació personal qualificada amb una alta ocupabilitat i enfortir el teixit productiu valencià en l’actual context provocat per la COVID. Aquesta partida augmenta un 77,6%, és a dir el major augment de tots els programes pressupostaris de la conselleria.

D’altra banda, s’incrementa en 173 milions d’euros les mesures per a garantir la seguretat en els centres educatius en el context COVID, que es destinaran a personal docent i no docent, despeses de funcionament dels centres sostinguts amb fons públics i digitalització educativa. Per a la reactivació dels sectors culturals, aquesta conselleria incrementa els fons, en 7,1 milions d’euros, per a ajudes, programació i consolidació de les indústries culturals i creatives.

Quant a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública incrementa el seu pressupost un 10,4% i aconsegueix els 7.530 milions d’euros. El pressupost contempla la major dotació d’aquest departament per a reforçar l’assistència sanitària, que comptarà amb 5.204 milions d’euros, experimentant un creixement del 14%.

Així mateix, s’ha previst un augment de 310 milions d’euros en el capítol de personal, la qual cosa permetrà crear 400 noves places estructurals i continuar amb els recursos COVID. En matèria d’inversions en infraestructures i tecnologies s’incrementen fins als 202 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 44,7%. Aquestes inversions permetran millorar la qualitat de les infraestructures per al que es destinarà 145 milions d’euros en la construcció de 20 nous centres de salut, ampliació de 12 i reforma d’altres 5. Igualment es continuarà amb la construcció del nou hospital d’Ontinyent i del centre d’especialitats i de salut de Campanar-Ernest-Lluch, i es contemplen actuacions de reforma i ampliació en altres 10 hospitals.

A més, es contemplen partides per a la reducció de la demora quirúrgica (41,2 milions d’euros), per a centres de salut pública (121,6 milions d’euros) i salut mental (95 milions d’euros).

La Conselleria de Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball disposa d’un total de 562,4 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 26,1% respecte al pressupost de 2020. Entre les partides contemplades destaquen 439,2 milions d’euros per a Labora, que incrementa el seu pressupost un 22%; 63,1 milions d’euros per a la Estratègia de Millora d’Ocupabilitat dels Joves; 10 milions d’euros impulsar les energies renovables a través de l’IVACE; 35 milions d’euros en ajudes a la modernització de polígons industrials, i 26,8 milions d’euros per a continuar impulsant el Pla I+D+i Empresarial.

La Conselleria d’Agricultura també incrementa la seva partida pressupostària en un 12,5%, aconseguint els 467,1 milions d’euros, dels quals 246,9 milions es destinen directament a polítiques en defensa del camp valencià, i altres 165,1 milions d’euros a actuacions en matèria d’emergència climàtica i transició ecològica, la qual cosa permetrà continuar avançant en l’aposta decidida de lluita contra el canvi climàtic.

D’altra banda, es contempla un increment de 15,1 milions d’euros en la partida per al desenvolupament del Pacte pels Boscos, restauració d’hàbitats i labors d’ordenació forestal; 30 milions d’euros per al suport a les assegurances agràries; i un augment en les partides destinades a optimització dels recursos hídrics i desenvolupament agrari de l’Horta de València.

La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat disposa d’un pressupost de 440,6 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment respecte a 2020 del 22,4%. Aquest increment permetrà escometre inversions en FGV com la posada en marxa de la línia L10 a València, la renovació de la L9 a Alacant, i l’estudi de l’ampliació de la xarxa fins a l’hospital La Fe i l’hospital de Sant Joan.

Així mateix aquesta Conselleria destinarà 7,44 milions d’euros a la millora de les infraestructures portuàries, la qual cosa suponme un augment del 91%; 8 milions a actuacions a la Vega Baixa; 5,8 milions a ATMV, i 8,65 milions a la diversificació de l’activitat industrial, logística i turística de l’Aeroport de Castelló.

La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital disposa de 1.089 milions d’euros del pressupost, la qual cosa suposa un augment del 16,8%. Entre les principals línies d’actuació la Conselleria prioritzarà la transformació digital, la retenció i atracció de talent investigador i el Pla d’Innovació Disruptiva. A més destinarà 908,3 milions d’euros a les universitats públiques valencianes i 98,1 milions d’euros a l’àmbit científic.

Finalment, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica compta amb un pressupost de 57 milions d’euros, amb un increment del 4,6% respecte a l’any anterior, i que centrarà les seves actuacions en matèria de cooperació internacional al desenvolupament, amb 34,9 milions d’euros; transparència i atenció a la ciutadania, amb 7,4 milions d’euros; i l’impuls de la implicació ciutadana en els processos públics, amb 3,1 milions d’euros.

Classificació econòmica del Pressupost

En el Capítol I dels Pressupostos de la Generalitat es recullen les despeses de personal, que per a l’any vinent 2021 ascendeixen a 7.191 milions (un 10,9% més). Cal destacar que el 89,2% de la despesa de personal es concentra en les àrees de Sanitat i Educació. En concret, Sanitat concentra el 46,4%, Educació el 42,8%, Justícia el 3,8%, Igualtat el 2,3% i la resta d’àrees el 4,8%.

D’altra banda, en el Capítol II es recullen les despeses de funcionament, que per a 2021 ascendeixen a 3.817 milions, i quant a les despeses financeres, recollits en el Capítol III, suposen 442 milions el que significa una disminució del 8,8%.

Les transferències corrents (Capítol IV) incrementen un 10,9% situant-se en 5.608 milions, mentre que al Fons de Contingència (Capítol V) es destinen un total de 9 milions, mantenint-se invariable respecte a l’any anterior.

Amb tot, les operacions corrents ascendeixen en els Pressupostos de la Generalitat per a 2021 a 17.068 milions d’euros, la qual cosa suposa un 66,6% del total del Pressupost.

Així mateix, les inversions reals, recollides en el Capítol VI, concentren 763 milions del Pressupost, la qual cosa suposa un increment del 23% i les transferències de capital (Capítol VII), que ascendeixen a 1.211 milions, la qual cosa suposa un augment del 23,7%.

Finalment, els actius financers (Capítol VIII), als quals es destinen 140 milions del pressupost, reflecteixen un increment del 22,6% i els passius financers (Capítol IX), que concentren un total de 6.444 milions, la qual cosa suposa un increment del 8,5%.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací