El Comitè de Gestió de Cítrics alerta del perill del bacteri del HLB per a citricultura espanyola

160

Actualitat Diària

El Citrus greening o Huanglongbing (HLB) és la principal amenaça de la citricultura però el Mediterrani és l’única gran àrea productiva que, de moment, no s’ha vist afectada per la irrupció d’aquest bacteri. La situació va donar una bolcada en 2014, quan es va confirmar la presència a Galícia, no de la malaltia però sí d’un dels dos vectors que se sap que és capaç de transmetre-la, la Trioza erytreae. En 2015, les autoritats lusitanes van descobrir un altre focus d’aquest insecte prop de Porto. Avui, 4 anys després, aquest psílidoprocedent d’Àfrica ha recorregut la pràctica totalitat del litoral atlàntic entre La Corunya i la zona de Lisboa, situant-se a 190 km de les primeres plantacions espanyoles de cítrics (les de Huelva) i a només 170 km de la principal província productora d’agres de Portugal, l’Algarve. Conscients de la gravetat de la situació, el Comitè de Gestió de Cítrics (CGC), l’associació nacional que aglutina als exportadors privats de cítrics, ha estimat l’impacte econòmic derivat de la possible entrada d’aquest patogen en la citricultura espanyola. Les seves conclusions, donada la inexistència de capellà i l’experiència contrastada a Florida (els EUA) –l’evolució de la qual s’ha extrapolat- són gairebé apocalíptiques: en 7,5 anys des de la seva possible entrada, la producció de taronges, mandarines i llimones quedaria reduïda a la meitat (de 7 milions de tones (t), a 3,6) i als 15 anys la citricultura passaria a ser un cultiu residual.

L’informe es basa en la sèrie històrica completa de dades de producció de 28 temporades de Florida, que és l’única que es disposa amb aquest nivell de detall de les principals potències citrícoles afectades per la malaltia (com Mèxic, el Brasil, Sud-àfrica, L’Índia o la Xina…). En aquest estat nord-americà es va confirmar la presència del HLB en 2005 però la malaltia degué assentar-se anys abans: en la campanya 1997/98, Florida va aconseguir el seu rècord de producció amb 12,3 milions de t; en l’actualitat aquesta xifra ha quedat reduïda al 25% amb poc més de 3 milions de t (veure gràfica adjunta). Atesa aquesta progressió, s’estima que la producció de Florida –antany primer productor de suc de taronja del món- podria desaparèixer en la campanya 2024/25 (de no tenir abans solucions amb les quals pal·liar la malaltia).

L’estudi reconeix que existeixen elements, a favor i en contra, d’extrapolar el ritme d’expansió del cas floridano a Espanya. El diferent clima, els vents huracanats que afavoreixen el desplaçament de l’insecte vector a grans distàncies, el propi fet que el psílido present a Florida (Diaphorina citri) sigui diferent al localitzat en la península (Trioza erytreae) i que aquest últim sigui portador d’una forma de HLB –l’africana- menys agressiva que l’asiàtica present a Amèrica, farien pensar en un desenvolupament més lent al nostre país. Per contra, l’estudi destaca com el minifundisme de moltes explotacions –especialment les valencianes i no tant les andaluses- la proximitat entre plantacions, el progressiu abandó de camps que no es vigilen ni cuiden i la falta d’inversió en I+D contra aquesta malaltia actuarien com a factors decisius per a accelerar la seva expansió. Amb tot, l’impacte sobre una citricultura com l’espanyola bolcada en la comercialització en fresc es donaria poc després de començar a expandir-se el bacteri perquè els fruits procedents d’arbres infectats –i a través del vector, el bacteri es propaga amb rapidesa- no poden comercialitzar-se a causa del gran increment de l’acidesa i al seu sabor amarg. Molt abans de morir els arbres, la fruita no tindria possible sortida.

Donada la proximitat de la Trioza erytreae –que a més de portar el HLB és en si mateixa una plaga que provoca seriosos danys- a les zones citrícoles de l’Algarve i Huelva, el CGC exigeix que s’accelerin els tràmits ja iniciats per a la solta immediata en les zones demarcades per la presència d’aquest psílido d’un parasitoide portat de Sud-àfrica (Tamarixia dryi) que se sap que permet un control eficaç de la població d’aquest insecte i la presència del qual seria clau per a frenar la seva expansió. Al costat d’això, s’insisteix a reclamar major dotació de fons comunitaris i nacionals per a la recerca en centres de referència com l’IVIA (a la Comunitat Valenciana) o el IFAPA (a Andalusia).

Davant la gravetat de l’amenaça, el CGC –com el conjunt del sector- ha vingut insistint al Govern espanyol i a les autoritats comunitàries en la necessitat que s’intensifiquin les mesures de control sobre les importacions d’altres plantes de zones afectades susceptibles de portar el vector i estendre’l en zones productives. Molt més important que éso seria extremar les precaucions en els llocs d’inspecció fronterera, en ports i aeroports, per a evitar l’entrada il·legal de gemmes (per a empeltar) o plantes que poguessin estar contaminades pel bacteri.

Segons l’estudi, la pràctica desaparició de la citricultura espanyola suposaria:

Eliminar 200.000 ocupacions directes (57.000 en manipulat, confecció, envasament i comercialització i altres 143.000 en recol·lecció)

Desapareixerien altres 79.000 ocupacions lligades a la pròpia producció

La renúncia a un volum de negoci amb un valor mitjà de 4.000/ 4.310 milions d’euros per temporada, dels quals 3.100-3.224 milions procedeixen de l’exportació

Tindria un gran impacte sobre el sector del transport: 174.000 camions de cítrics surten per la nostra frontera cada campanya, als quals hauria d’afegir-se els que distribueixen els 1,4 milions de t que es comercialitzen a Espanya i l’implico de 6,8-7,3 milions de t del camp als magatzems

Pèrdues i desocupació en activitats relacionades (envasos, plaguicides, fertilitzants,…)
Gran impacte ecològic per l’abandó i degradació de 300.000 hectàrees de superfície avui claus per a l’absorció de d’altres centenars de milers de tones de CO2

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací