El 26% dels ‘milenials’ expliquen que s’emancipen gràcies a l’ocupació

251
Nules programa d'ocupació, treball, atur, T'avalem Nules

Actualitat Diària

En els últims deu anys l’edat d’emancipació ha augmentat lleument. Si abans del 2000 els espanyols s’anaven de casa als quasi 23 anys de mitjana, hui freguen els 25, segons un estudi realitzat per pisos.com pel seu desé aniversari.

D’aquesta forma, l’edat d’emancipació s’ha retardat, de mitjana, dos anys entre millennials i baby boomers. Segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut a Espanya, la taxa actual d’emancipació de població jove és del 19,4%, un -2,28% menys que l’últim any.

El portal immobiliari ha centrat el focus en l’emancipació dels espanyols: quan es van anar de casa, quina edat tenien i per què van prendre aqueixa decisió, amb qui es van anar i quin règim de tinença els va resultar més atractiu, entre altres qüestions. Així, s’ha analitzat la visió i situació actual dels homes i dones de dues generacions: els millennials, que representen prop del 30% de la població, amb més de 12,5 milions d’espanyols; i els baby boomers, que són el 18%, més de 8,3 milions.

L’ocupació ajuda al fet que el 25,9% dels millennials abandonen la casa familiar

Les diferències generacionals s’accentuen quan parlem de l’emancipació. Abans de l’any 2000, la majoria dels baby boomers que van abandonar la seua casa ho feien perquè havien contret matrimoni (48%), per estudis (16,2%) o per treball (15,1%). En canvi, a partir del 2000, les raons laborals (25,9%), l’anhel de llibertat (24,7%) o el desig de conviure amb la parella (21,3%) van ser els autèntics promotors de la independència dels millennials. En opinió de Ferran Font, director d’Estudis de pisos.com, “la bretxa entre pares i fills està marcada pel canvi que ha experimentat l’entorn laboral, però també per la transformació que han patit els valors”. En aquest sentit, Font apunta que “la creació de llars durant l’època dels baby boomers estava molt lligada a la formació d’una família”. El portaveu del portal immobiliari comenta que “hui dia, el retard en l’emancipació es trasllada a la natalitat, i accedir a un habitatge per primera vegada té un component més marcat de mobilitat laboral o estudiantil”.

La veritat és que, per a la primera vegada, el règim favorit sempre ha sigut el lloguer: el 51,5% dels majors de 55 anys va triar aquesta opció en el seu moment i hui, el 65,2% dels més joves opta per aquesta via. No obstant això, la hipoteca ha passat del 28,5% abans del 2000 al 15,9% a partir d’aqueix any. Encara que el preu del lloguer ha pujat un 25% entre 2009 i 2019, segons pisos.com, aquest règim ha consolidat la seua posició amb el pas dels anys. Per part seua, el preu de venda encara marca un -10% de distància enfront de fa una dècada.

En general, els que van optar pel lloguer el van fer compartint el pagament de la mensualitat amb altres inquilins (65,7%), però els millennials són els grans protagonistes d’aquesta tendència. Mentre que la gran majoria d’ells (71,6%) va triar el lloguer compartit per a independitzar-se per primera vegada, els majors de 55 es van decantar pel lloguer en solitari (63,3%).

Les dones s’independitzen abans que els homes Atés el sexe, la majoria d’elles (15,8%) es va anar de casa amb 25 anys, mentre que ells (14,7%) rondaven els 27. Les grans diferencien arriben en l’apartat sobre els motius que els van portar a abandonar la seua casa. Abans del 2000, el 60% de les dones s’emancipava arran del matrimoni. No obstant això, només el 36% d’ells al·legava el mateix motiu. Així mateix, el 29% d’elles (vs. 20% d’ells) ho van fer per motius laborals, mentre que el 27% (vs. 5%) es van anar per a estudiar. En canvi, després del 2000, elles s’emancipen per anhel de llibertat (28%), ganes de viure amb la seua parella (28%) i estudis (22%), mentre ells al·leguen motius laborals (36%), independència (21%) i estudis (15%).

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací