Dona i Cinema presenta l’edició més internacional del 15 al 23 de gener

91

Actualitat Diària

Aquest matí, a La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), s’ha presentat la sisena edició de la Biennal Internacional Dona i Cinema – Mujer y Cine – Woman & Film, de la mà de les directores del festival Giovanna Ribes i Deborah Micheletti, acompanyades en la taula per José Luis Moreno, director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC. El festival, que vol visibilitzar el treball de dones a escala nacional i internacional, amb una mirada tant al passat com a les noves generacions de dones cineastes, se celebrarà del 15 al 23 de gener i igual que en passades edicions, la secció oficial compartirà programa amb la secció paral·lela que invitarà a la reflexió i al debat sobre el paper de la dona en la indústria cinematogràfica.

La imatge que acompanyarà en aquesta VI edició està dissenyada per l’artista Eva Bello. Amb el cartell, l’artista ha volgut expressar la idea que la dona té una visió pròpia per a aportar al món. La representació d’una dona forta, amb el cap ben alt, projecta la mirada cap al futur de les dones en la indústria.

Per la seua banda, l’altra imatge significativa del festival és el palmarés, creat per Victoria Cano. Amb aquest es pretén expressar “la marca que deixem tots en els altres”. Una mescla d’acer, ferro i pintura sobre acetat, que cada any a través del color expressa les diferents energies.

Les seus es mantenen. A part del CCC Octubre, que acull la secció paral·lela, el festival torna a tindre la seu als Cines Babel, on es projectarà la secció oficial a concurs. A més, i com a novetat a la situació actual, la secció oficial podrà veure’s des d’una plataforma en reproducció en continu. Una possibilitat que augmenta la capacitat de nous públics i pretén resoldre la problemàtica dels aforaments en sales.

Per a donar visibilitat a les professionals valencianes de la indústria del cine, el festival en totes les seues edicions nomena una padrina. Enguany, el reconeixement recau sobre Amparo Sánchez, guanyadora d’un Goya a millor maquillatge i perruqueria per ‘The Man Who Killed Don Quixote’, de Terry Gilliam, i responsable de maquillatge i perruqueria de l’acabada d’estrenar ‘La boda de Rosa’, d’Icíar Bollaín. Amb més de 32 anys de professió en el món del maquillatge, perruqueria, visatgisme i postisseria professional, el festival ha volgut visibilitzar el seu treball, però també posar el focus d’atenció en aquelles professions que estan més relacionades amb les dones, però no sempre premiades i reconegudes en l’àmbit professional.

 

Una secció oficial més internacional

Es confirma la bona acollida del festival, ja que a pesar de la parada a causa de la COVID-19, s’han rebut un total de 556 pel·lícules entre totes les categories, amb un fort pes dels documentals. Han arribat treballs majoritàriament nacionals i europeus, així com dels EUA i una bona representació de països llatinoamericans. Entre els europeus, a part dels països amb una indústria molt consolidada, s’han rebut proposades des de Lituània, Islàndia, els Balcans o Grècia. I igual que altres anys, s’ha augmentat el nombre de propostes de països asiàtics, com ara la Xina, el Japó i l’Iran, però també Myanmar, Taiwan, l’Uzbekistan, Qatar i Kuwait. I això significa que va creixent el nombre de directores que arriben a l’escala professional.

Finalment, la convocatòria s’ha traduït en una selecció notablement internacional amb 51 pel·lícules en la secció oficial dins de les seues 6 categories: llarg ficció, llarg documental, curt ficció, curt documental, videocreació i animació. Hi ha una representació de 25 països: amb gran presència espanyola i pel·lícules arribades des dels EUA, el Japó, Sèrbia, Rússia, l’Iran, Hongria, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, França, el Brasil o Qatar, la qual cosa ens permetrà veure històries molt diferents. A més, en la secció de curts documentals hi haurà una gran quantitat de propostes de joves valencians.

La VI edició portarà dues estrenes internacionals en la categoria de curtmetratge de ficció, ‘Sjaak’s wife died, so now he needs to say something’ d’Eva M. C. Zanen i ‘Sh’hab’ (Qatar) d’Amal Al-Muftah. També hi ha 17 estrenes a Espanya, inclosos 4 llargmetratges entre els quals hi ha la cinta hongaresa ‘Pilatus’, i l’última cinta de la cèlebre directora alemanya Doris Dörrie. També hi ha dues estrenes mundials en la secció d’animació.

El festival vol desmentir el mite que el cine fet per dones només parla de qüestions de dones. Evidentment, hi ha un pes en la programació sobre aquestes temàtiques, perquè és “important que certs temes no es queden en l’oblit”, en paraules de Deborah Micheletti. Però també trobem propostes que parlen de l’epilèpsia, la migració, la vellesa, els somnis, l’art urbà i els dimonis que habiten les nostres ments. Aquest en definitiva és l’objectiu del festival, mostrar les diferents mirades de la nostra societat a través del cine, mirades que moltes vegades no estan representades en les sales de cine o en els festivals no especialitzats.

 

Activitats paral·leles

Enguany, i respectant totes les mesures recomanades pel Ministeri de Sanitat, la Biennal Dona i Cinema torna a apostar per la secció d’activitats paral·leles com a espai de reflexió. A més, aquesta secció, que principalment serà en horari matinal, podrà seguir-se per Internet. Entre les activitats previstes, les organitzadores ens han avançat que donaran molt de pes a les veus que ens fan veure altres formes d’encarar la professió cinematogràfica.

Igual que en edicions passades, enguany, en el cicle de dones després de les càmeres es podrà veure ‘Función de noche’, pel·lícula espanyola de l’any 1981 dirigida per Josefina Molina, amb presentació i debat d’Alicia Martínez. També podrem conéixer de primera mà la realitat de cine a Àfrica juntament amb el festival convidat, Celebrating Womanhood Festival d’Uganda. A més, entre els debats i les conferències d’aquest, es pot destacar el que parlarà de la representació de les persones transsexuals en l’audiovisual i en el qual es presentarà la Mesa sobre Iniciativa d’Igualtat, la proposta 50/50 per a 2025.

El festival torna amb una proposta que podrà gaudir-se en línia i que s’adapta les circumstàncies, però que tot i el pressupost ajustat, aposta per la varietat i qualitat dels seus continguts. Finalment, i en paraules de José Luis Moreno, director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, “la cultura no ha de parar” i el primer festival del 2021 oferirà una setmana d’activitats en què la visibilització de les dones i el seu treball estiga present en tots els aspectes artístics i professionals.

 

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací