Carla Carratalà Ros és la primera doctoranda de l’UJI que defensa la seus tesi online durant la quarentena

131

Actualitat Diària

L’Escola de Doctorat de la Universitat Jaume I de Castelló ha dut a terme la primera defensa online d’una tesi doctoral durant la quarantena imposada per l’estat d’alarma amb motiu de la crisi del Covid-19. La doctoranda Carla Carratalá Ros, del programa de Doctorat de Psicologia, ha defensat el treball de recerca titulat ‘Involvement of dopamine in the regulation of dysfunctions related to depression in rodent models: motivation vs emotional symptoms’ (Implicació de la dopamina en la regulació de disfuncions relacionades amb la depressió en models de rosegadors: motivació vs símptomes emocionals) i ha obtingut la qualificació d’Excel·lent Cum laude amb esment Internacional.

Per a la defensa es van habilitar dos canals de meet, un privat per al tribunal (per a poder fer les deliberacions) i un públic perquè totes aquelles persones que volgueren participar pogueren fer-ho (es va fer el corresponent anunci com en el cas de les tesis presencials) i es va gravar aquesta última sessió, assegurant així la possibilitat de revisió i comprovació. Carratalá ha declarat que, malgrat que els moments previs van ser “una mica estranys” per la incertesa, tot es va realitzar “de manera normal i sense cap contratemps”. La doctoranta ha donat les gràcies per la coordinació i el treball de l’Escola de Doctorat perquè “m’han permés defensar la tesi i, així, poder seguir amb la meua formació”.

“El final de la tesi va ser un moment bonic perquè finalitzes una etapa però, al mateix temps, per a mi també ha sigut estrany ja que no he pogut celebrar amb normalitat”, ha volgut destacar Carratalá, qui assegura haver trobat a faltar la presència del seu grup de laboratori, la seua família i les seues amigues en la defensa i la posterior celebració. No obstant això, té clar que “ja hi haurà temps per a tot això” i subratlla sentir-se agraïda per poder realitzar la defensa i la forma en la qual tot es va desenvolupar.

La nova doctora de l’UJI forma part del grup d’investigació Neuromotiv (Neurofarmalogia de la Conducta Motivada) i és personal investigador postdoctoral del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia. Els directors de la seua tesi han sigut el professor John Salamonce de la Universitat de Connecticut i la professora i directora de l’Escola de Doctorat, Mercè Correa Sanz, i el tribunal per a la defensa ha estat format per Ferran Martínez García (UJI) qui va assistir presencialment a la lectura; Olga Valverde de la Universitat Pompeu Fabra i Mariana Pereira de la University of Massachusetts (USA), els qui van assistir per videoconferència.

La Universitat Jaume I havia interromput, en l’àmbit dels estudis de Doctorat, els termes dels processos en marxa i havia suspés totes les activitats del Programa de Formació Transversal i de cadascun dels programes, així com la defensa de les tesis doctorals. No obstant això, mantenia la defensa d’aquelles tesis doctorals l’ajornament de les quals poguera causar un perjudici al doctorand o doctoranda, com en aquest cas en el qual la investigadora havia d’acreditar la seua condició de doctora per a mantindre el seu contracte postdoctoral.

Tesi més en tràmit

Mercè Correa, directora de l’Escola de Doctorat ha explicat que existeixen 15 tesi més en tràmit, 7 de les quals estan ja en depòsit però que, de moment, han ajornat la data de lectura perquè “no existeix cap circumstància de gravetat que requerisca la defensa íntegrament per videoconferència”. No obstant això, existeixen diverses persones que estaran en situació de “circumstància agreujant” a mitjan mes de maig, però que han manifestat a l’UJI la seua intenció d’esperar. “Si per a llavors no hem tornat a la normalitat, autoritzarem la defensa via telemàtica”, ha afegit Corretja en aquest sentit, qui a més assegura que l’UJI manté la tramitació de totes les tesis que s’estan finalitzat.

El paper de la dopamina en els processos motivacionals de la depressió

La depressió es caracteritza per un conjunt de símptomes fonamentals com l’afecte negatiu o l’humor depressiu. No obstant això, aquest trastorn també inclou símptomes motivacionals com la anergia, fatiga o alentiment psicomotor. Aquests símptomes són molt resistents a tractament i amb freqüència romanen com a símptomes residuals després de la teràpia farmacològica.

De fet, el tipus d’antidepressius més comú (inhibidors de la recaptación de serotonina) són útils per a tractar els símptomes emocionals o ansiosos que apareixen, però s’ha observat que són relativament ineficaços per a tractar els símptomes motivacionals. Se suggereix que aquests símptomes motivacionals estan relacionats amb alteracions en la dopamina (DÓNA) mesolímbica i amb circuits relacionats del prosencèfal.

La tesi realitzada per Carla Carratalá Ros ha caracteritzat l’impacte de la depleción de dopamina i la reversió d’aquesta depleción mitjançant l’administració de diferents antidepressius en diversos models animals que avaluen l’activació conductual i ha estudiat també en models d’ansietat en rosegadors, un símptoma comú en algunes persones amb depressió.

Mitjançant la realització d’aquests experiments s’ha observat que hi ha un important component dopaminérgico involucrat en la regulació de l’activació conductual que es produeix tant en resposta a una situació estressant com en la selecció d’estímuls altament actius. Els fàrmacs que interactuen amb la transmissió dopaminérgica no van tenir cap efecte sobre paràmetres d’ansietat, però en el cas de la Fluoxetina (Prozac) va exercir un efecte ansiogénico suggerint que la DÓNA no es troba involucrada en processos emocionals sinó més aviat en processos motivacionals.

A més, coneixent que hi ha diferències entre homes i dones en la progressió de la depressió i en la resposta farmacoterapèutica, també es va avaluar la resposta conductual de femelles i mascles ratolins trobant diferències entre sexes en la resposta farmacològica a alteracions en la conducta activacional: la fluoxetina va empitjorar l’execució dels ratolins mascles però va produir una resposta «terapèutica» en ratolins femelles mentre que el bupropion va actuar per igual en tots dos sexes.

Els resultats d’aquesta tesi segueixen el ‘Research Domain Criterion (RDoC)’ en el qual s’explica la importància de descriure els circuits neurales que medien símptomes específics en psicopatologia en lloc de centrar-se en les categories diagnòstiques tradicionals.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací