Una eina de l’UJI avalua les característiques i dificultats d’una persona en les activitats rellevants de la vida

486

Un equip d’investigació del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat per la professora Micaela Moro Ipola, ha desenvolupat una nova tecnologia anomenada «BECAD» per a avaluar el grau d’autonomia d’una persona en les diferents àrees de funcionament humà amb un punt de vista objectiu aplicable en la valoració de la dependència i la discapacitat.

BECAD consisteix en una sèrie de qüestionaris que permeten l’avaluació del grau d’autonomia de les persones amb alguna diversitat funcional; mitjançant la recollida de dades en distintes àrees d’activitat com ara l’aprenentatge i aplicació del coneixement; el moviment; les tasques i demandes generals; la cura d’un mateix; les relacions interpersonals; la comunicació o la manipulació d’objectes.

El seu desenvolupament, coordinat per la professora Moro, ha comptat amb la participació de Laura Mezquita Guillamón, professora ajudant del Departament de Psicologia Bàsica i Psicobiologia; Ana Maria Gil Palmero, investigadora del projecte, i com a col·laboradors externs, Vanesa Fuertes Serena, psicòloga i tècnica d’inserció laboral, i l’empresa informàtica Innovatrium, S.L.

«Una de les novetats de l’eina —comenta la investigadora principal— és la globalitat, perquè inclou totes les activitats que fan els éssers humans i en tots els àmbits: el físic, el mental i el social. Una altra novetat és que el procés de construcció ha seguit els mètodes científics de creació d’escales per a l’avaluació del comportament», i el fonament teòric, en concret, està basat en la Classificació Internacional del Funcionament, la Dependència i la Salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’eina permet l’establiment d’objectius de rehabilitació, l’avaluació de l’eficàcia del seu tractament i també la identificació de factors ambientals que poden actuar com a barreres o ajudes. Les dades s’emmagatzemen en línia en una base de dades en el servidor on està allotjada la pàgina web i permet la comparació de resultats (per exemple, abans i després d’una intervenció) i l’actualització de les puntuacions. Això facilita, en menys temps que els procediments actuals i de forma quantitativa, detallar les característiques i les dificultats d’una persona en totes les activitats rellevants de la vida.

BECAD proporciona procediments de mesura objectius sobre dos aspectes: la capacitat de la persona per a realitzar una determinada activitat, és a dir, el màxim nivell de funcionament que pot assolir en un àmbit i en un moment concret, sense adaptacions o ajudes específiques; o sobre el desenvolupament, el grau de l’activitat que l’individu realitza realment en la vida quotidiana, i que pot coincidir amb la capacitat, ser inferior (quan hi ha limitacions o restriccions) o superior (quan hi ha ajudes d’algun tipus).

La tecnologia, en període de validació mitjançant una prova de concepte, està dirigida a professionals sociosanitaris que treballen en l’àmbit de la rehabilitació, integració social de persones amb malalties cròniques i avaluació de la discapacitat. Això inclou centres de rehabilitació i serveis socials i agències de l’Administració responsables de la valoració de la dependència i discapacitat  i de l’assignació d’ajudes socials i recursos sociosanitaris.

Les eines desenvolupades fins al moment estaven limitades perquè només abordaven un aspecte específic (com ara la capacitat de treballar) o eren breus, i deixaven sense cobrir aspectes que podien ser objecte de rehabilitació. Per això, «era necessari disposar d’una eina d’avaluació amb els aspectes més rellevants —assegura la investigadora— que permet incloure objectius de rehabilitació per a la reducció de la discapacitat i en la qual també aparega el punt de vista del professional sanitari o les persones més pròximes».

El projecte «Estudi de viabilitat de la bateria d’avaluació de la capacitat i el desenvolupament, una eina d’avaluació de la discapacitat en línia (BECAD)» va obtenir una de les ajudes Start UJI del Pla de Promoció de la Investigació 2016 de la universitat pública de Castelló.