Una comissió d’experts ultima el Reglament de la Llei de Patrimoni Arbori

75

El grup d’experts de la Comissió de Patrimoni Arbori Monumental que ha estat treballant en els últims mesos en el text del reglament de desenvolupament de la Llei de Patrimoni Arbori Monumental lliurarà, el proper mes de maig, la seva proposta a la Conselleria Agricultura, Medi Ambient , Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a la seva immediata tramitació. El document inclou, entre altres aspectes, la definició de l’anomenat coeficient de monumentalitat, el que permetrà al seu torn incloure en el Catàleg nombrosos exemplars de caràcter monumental o singular que actualment es troben exclosos del mateix a falta del desplegament reglamentari de la Llei.

El 19 de maig de 2006 les Corts Valencianes van aprovar la Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. Aquesta Llei protegeix automàticament, sense necessitat de cap tràmit administratiu addicional, tots els arbres existents a la Comunitat Valenciana que igualin o superin els següents paràmetres: 350 anys d’edat, 30 metres d’altura, sis metres de perímetre de tronc, 25 metres de diàmetre de copa, 18 metres de tronc per a les palmeres de l’espècie Washingtonia robusta i 12 metres de tronc per a la resta de palmeres.

No obstant això hi ha arbres que, sense arribar a aquests valors, són destacables per les seves dimensions entre els de la seva espècie. Tal és el cas de llentiscles, arboços, o tarongers per exemple, però també d’espècies de major port, com els pins blancs o els àlbers, que per norma general, rarament arriben a ser protegits automàticament per la llei.

En aquesta situació es troben alguns arbres molt coneguts com ara el Llentiscle del Mas d’en Grau de les Useres, el Pi dels Dos Germans a Villargordo del Cabriel, o l’Arboç d’Onil. Altres arbres són mereixedors de protecció tot i no tenir dimensions o edats notables, causa del seu interès històric, cultural, científic, ambiental, o recreatiu. És el cas de l’exemplar de roure valencià situat al terme municipal de la Serra d’en Galceran que el botànic Cavanilles va utilitzar com a model per a descriure científicament aquesta espècie, o la figuera de la casa de Miguel Hernández a Oriola.

Per a aquests casos, la Llei preveu la possibilitat de la seva protecció expressa per part dels Ajuntaments (arbres monumentals d’interès local) o per part de la Generalitat Valenciana, que pot declarar-los monumentals o singulars en base a valors de tipus històric, cultural, científic , ambiental, o recreatiu. Però aquesta via de protecció requereix de l’aprovació prèvia de l’esmentat reglament, en el qual treballa la Comissió de Patrimoni Arbori.

Tots els arbres protegits per qualsevol de les vies esmentades formen part del Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Actualment la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural té un inventari de 1.245 exemplars que superen els paràmetres per a la seva protecció genèrica. A més existeixen 260 exemplars declarats com a monumentals d’interès local per alguns ajuntaments.

Aquestes xifres s’incrementaran notablement a partir de la propera aprovació del reglament, que també contemplarà la possibilitat de declarar conjunts arboris com arbreda monumental.