Tercera Setmana ret homenatge a Carla Chillida i Paco Zarzoso a Castelló

492
En la seva segona edició, el festival Tercera Setmana ret un particular homenatge a dos creadors valencians, de diferents generacions, però que coincideixen per la seva inquietud creativa, la seva fugida d’espais comuns i per apostar per un llenguatge propi escènic. Són Carla Chillida i Paco Zarzoso. D’aquest últim es representaran dos dels seus últims muntatges, Ultramarins i Maleït Tardor que es posaran en escena demà diumenge a les 19 hores al Teatre del Raval de Castelló.

Amb direcció de Paco Zarzoso i la companyia La subterrània, Maleït Tardor és un cant a la celebració de l’existència, i alhora, un crit pel pas del temps. Tots els “hi havia una vegada” acaben en conte contat, tots acaben precipitant cap a un final. És possible riure i plorar, simultàniament, quan es rememora el miracle quotidià d’estar vius? Tres actrius dialoguen, evolucionen i actuen per demostrar que la vida és allò que passa mentre s’espera a que passin coses. Les tres es mostren divertides, fràgils, enèrgiques, reflexives i gestuals. Component un fresc retrat dels mals contemporanis, que només poden ser encaixats amb aquesta ironia que els fa lliures, i els dóna carta blanca per parlar sense embuts.

tercera Setmana

Ester Martínez, Lucía Abellán i Lucía Sáez, intèrprets i dramaturgues totes elles, formen la subterrània. Una companyia en la qual les fotografies instantànies de la nostra societat actual emergeixen sense traves. Amb repetides residències a la sala Espai Inestable de València, i un elenc format 100% per dones, el col·lectiu treballa des de la creació grupal, per abordar a través de la poesia, la reflexió, la riallada i el plor, temes contemporanis amb una gran força estètica escènica. Ja ho van fer en Martingala parlant de les subtils eines de manipulació mediàtica de la quotidianitat, oa Pussy Koan, aquest dur retrat d’autodefinició davant del mirall de l’espectador. I també buscant la normalitat en l’anormal amb El 10% de Urbach Wiethe, un curiós síndrome que pot provocar l’absència de por. Impossible resistir-se a el seu joc i al seu invitació a ballar, en el sentit més ampli de la paraula, des del pati de butaques.