Salvador ‘El proces de participació pública ha estat enriquidor i ha contribuit a millorar el pla d’acció del Litoral’

481

La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha assegurat que el procés de participació pública del Pla d’Acció Territorial del Litoral (Pativel) ha estat “enriquidor i ha contribuït a millorar el pla”. Així s’ha pronunciat durant una compareixença, acompanyada pel director general d’Urbanisme, Lluís Ferrando, per valorar les propostes presentades al pla que, segons han recordat, “era necessari per canviar el model i la política urbanística que durant 20 anys ha estat en el punt de mira i ha estat exemple internacional de com no ha de ser el desenvolupament sostenible d’un territori “.

De fet, han recordat que, en els últims 20 anys, la taxa d’urbanització en els primers 10 quilòmetres de costa ha estat 3,5 vegades superior al creixement de la població en aquesta zona. Per això, han definit el Pativel com un pla “valent i ambiciós per acabar amb la degradació del nostre territori i apostar per posar-lo en valor i preparar-lo per al nou model productiu”. El Pativel aposta per trobar un equilibri entre protecció i desenvolupament, amb la conservació activa de la zona del litoral on es defineixen els usos i activitats que es poden realitzar “.

Procés de participació ambiciós

La consellera ha assenyalat que “la transparència, l’aposta pel diàleg i la participació de l’actual govern han deixat enrere els temps en què s’aprovaven els plans amb nocturnitat”. Així, ha recordat que, des que al novembre de 2015 es va presentar el document d’inici del pla, “el programa de participació ha estat obert des del primer moment, amb reunions amb els municipis i sempre disponible a través del web” fins que un any després es va presentar la redacció del pla que ha estat exposat a informació pública i s’han fet jornades explicatives en diferents municipis. A més, ha apuntat que el proper mes de maig s’iniciarà un segon procés d’exposició al públic amb les propostes incorporades del primer procés.

En aquest sentit, ha explicat que s’han rebut 455 al·legacions diferenciades, dels 3.081 escrits de reiteració. D’aquestes 455 la meitat (un 52%) són al·legacions que es refereixen a qüestions generals de normativa com la motivació, manca de memòria econòmica, la seguretat jurídica o la cartografia i l’altra meitat (el 48%) es refereixen a situacions concretes de particulars o detalls de qüestions jurídiques

Interpretació errònia de l’article 16

De les 455 al·legacions, més de 100, és a dir el 21% són de propietaris que han interpretat de forma errònia l’article 16 del Patively, per tant, no estan afectats pel pla, ja que el PATIVEL no afecta sòls que han estat urbanitzats.

Pel que fa a municipis, han al·legat 53 municipis de 74 que es troben a l’àrea d’actuació del Pativel. D’aquests, uns 20, gairebé el 40%, no estan afectats -o ho estan mínimament- per les zones de Tipus 1 i 2 que contempla el Pativel, s’ha interpretat de forma errònia l’article 16 i la cartografia. El 34% dels municipis (18 de 53) han presentat escrits d’al·legacions on manifesten un suport al pla, demanen aclariments o augmentar la protecció, només el 13% ha manifestat el seu rebuig i en alguns casos les reunions posteriors amb ells han acceptat les explicacions realitzades.

Per zones, el 80% de les al·legacions de les zones identificades pel Pativel no arriba a l’1% de les al·legacions i estan molt localitzades les àrees on s’han presentat més al·legacions (67%) com a Alcalà de Xivert, Oliva o Benissa.

Per tant, la consellera Salvador ha realitzat un balanç “positiu” perquè “tot i el soroll que han volgut fer molts, les al·legacions han evidenciat que el pla és acceptat per la majoria de les zones i aporta seguretat jurídica” i ha destacat que les “propostes constructives” presentades han servit per “millorar el pla”.

Millores principals del Pativel

En aquest sentit, ha anunciat s’incorporaran noves fitxes de cadascuna de les zones on es simplificarà la informació per “evitar les interpretacions errònies que s’han produït”. Per tant, només es perfilaran les zones 1 i 2 de l’Pativel i s’eliminarà la base del planejament que ha causat confusió. S’incorporarà una ortofoto a més de la cartografia oficial de l’ICV i cada fitxa s’adjuntarà una justificació sobre els diferents valors pels quals es cataloga el sòl com els ecològics, els culturals, els agrícoles, del paisatge, la protecció del risc o els territorials.

D’altra banda, es realitzarà una memòria econòmica que ha d’incloure l’informe jurídic de l’advocacia de la Generalitat que recull la jurisprudència del Tribunal Suprem i les experiències prèvies similars, en la qual s’indica que la desqualificació de sòl en situació bàsica rural sense programa aprovat , no genera drets indemnitzatoris perquè la possibilitat d’urbanitzar són només meres expectatives.