Roger: El davanter del Llevant omnipresent de la lliga 1,2,3

143

Espai i temps convergeixen per condensar les lleis de la física. Cap davanter acumula tanta presència a l’interior del verd. Roger sembla omnipresent des de la microescala que marca el Llevant fins a la macroescala, si els seus registres s’insereixen en el context en què competeix l’esquadra blaugrana. I no es tracta d’una simple conjectura. És una certesa que s’encarrega de ratificar la glacial estadística, un cop sobrepassada la jornada quinzena de la competició de lliga en la categoria de Plata. Roger esdevé l’atacant amb més osques en l’expedient que constata les aparicions dels golejadors sobre el verd en confrontació oficial. Les jornades se succeeixen amb l’amo del gol ancorat a la superfície del terreny de joc després de comptabilitzar 1333 minuts sobre una seqüència global composta per 1350 que compendien els quinze duels fins ara disputats. La imatge de l’atacant blaugrana refulgeix des del vèrtex més elevat d’aquesta classificació personalitzada que certifica la transcendència i magnitud adquirida pels killers de l’àrea en virtut del seu protagonisme a l’interior del rectangle de joc. Joselu, amb 1329 minuts, i David Rodríguez, amb 1291, segueixen l’empremta que deixa el rastre del davanter granota. Els senyors del gol al Llevant, Lugo i Alcorcón conformen aquest selecte pòdium.

Per darrere sorgeix Àngel (Reial Saragossa) i Toché (Oviedo) amb 1242 i 1224 minuts. La veritat és que Roger acapara rellevància en el projecte que dirigeix ​​des de la banqueta Muñiz. La seva condició de titular és rotunda i queda avalada amb aquest indicatiu que reforça els seus llaços amb el bloc i amb el format de la competició de lliga. Des d’un prisma personalitzat i global. La seva aportació no resulta menor. És una evidència absoluta en funció dels guarismes que maneja. El pistoler sintetitza el gol també des d’una doble perspectiva. És l’atacant que més vegades ha desenfundat la seva arma en el context de la Segona Divisió amb la conquesta de deu gols. En termes percentuals pràcticament assumeix el cinquanta per cent de la producció anotadora del bloc blaugrana que ha celebrat, fins al moment actual del curs, vint-i-dianes en el campionat de la regularitat.

En sessió continua

Roger acudeix amb una puntualitat exquisida i suïssa a cadascuna de les confrontacions de la Lliga regular amb la samarreta del Llevant. És una norma des que la competició descorriera el teló a l’Estadi de Los Pajaritos a finals del mes d’agost. Després d’un estiu ple de transcendència, en què va cohabitar amb el gol de forma habitual, el Pistoler es va instal·lar a les rodalies de la meta del Numància per no abandonar aquest hàbitat que li ha dimensionat. Fins i tot va participar en el duel de la Copa del Rei que va creuar al Llevant i al Cadis en el feu del Ramón de Carranza, si bé en aquella cita el seu nom no va estar circumscrit a l’onze inicial tot i que va deixar la seva empremta en forma de gol. La seva titularitat no sembla discutir-se, mentre creuava el seu destí amb el gol, i suma tantes com compareixences com enfrontaments oficials es porten disputats en Laliga 1 | 2 | 3. De fet, únicamentese ha perdut disset minuts de la narració de lliga.
Roger sembla a continuat desafiament personal en l’exercici que està en desenvolupament. El gol delimita les traces d’aquest combat contra les seves pròpies botes i contra si mateix. L’atacant frega la seva millor marca personal que va aconseguir amb el Reial Saragossa en la temporada 2013-2014 quan la competició ni tan sols arriba a la seva estadi intermedi, un aspecte que emfatitza la seva productivitat actual. Aquell va registrar 12 gols en trenta-sis partits amb la zamarreta de l’equip aragonès. En la temporada 2015-2016 amb l’elàstica del Reial Valladolid, amb un llarg parèntesi motivat per una inoportuna i greu lesió, que el va allunyar del verd durant sis mesos, va fustigar les xarxes dels seus adversaris en vuit dianes. El seu rendiment dibuixa una corba ascendent en el seu retorn al Llevant.