Raul Fernandez amplia el seu contracte amb el LlevantUD fins al 2019

34

El Llevant i Raúl Fernández han resolt estendre en el temps la relació contractual que vinculava les dues parts. D’aquesta manera, el porter basc defensarà la porteria blaugrana fins al juny de 2019, si bé, segons els acords assolits, hi ha la possibilitat de prorrogar el seu vincle amb la societat granota durant una temporada més. Cal consignar que l’arquer, nascut a Bilbao el 13 de març de 1988, va aterrar a la institució del barri d’Orriols durant l’estiu de 2016 procedent del Mirandés. A l’entitat castellana havia adquirit un paper i un protagonisme que ha reeditat durant la seva experiència com a futbolista vinculat a l’univers llevantinista. En certa manera, es pot establir una sinergia entre els reptes i finalitats determinats pel Llevant i pel porter biscaí en el transcurs de la temporada 2016-2017. Des d’aquest prisma, el club blaugrana va aconseguir el desafiament que significava tornar a l’ecosistema de l’elit, de forma immediata, després del descens consumat en les jornades finals del curs 2015-2016, amb el porter concitant l’atenció i adornant el seu expedient amb la condició de titular en els esquemes proposats per López Muñiz i amb l’assumpció en propietat del Trofeu Zamora que acredita i premia el arquer menys golejat de la categoria de Plata.

Tanmateix, la seva desembarcar al capdavant de la porteria blaugrana no va ser immediat. El període estival del 2016 va estar caracteritzat pels problemes físics. Raúl no va estar present en el despertar de la competició de lliga. De fet, Remiro va ser l’escollit per protegir el marc granota en les primeres setmanes del campionat de la regularitat. Raúl va tornar a l’acció en el xoc de Copa del Rei que va enfrontar al Levante i al Cadis a l’Estadi Ramón de Carranza. La seva actuació va ser meritòria i convincent, tot i que el bloc blaugrana va caure eliminat en la deslleial tanda de penals. Va ser el set de setembre de 2016. I no va trigar a creuar aquesta frontera que distància l’anonimat de la condició d’intèrpret estel·lar.

Tot just dues setmanes més tard de la cita a terres andaluses va saltar al verd d’Orriols per protegir el portal granota de les escomeses dels seus adversaris. Va ser en la sisena jornada de Laliga 1 2 | 3 al context d’una trobada que va creuar el Llevant i el Sevilla Atlètic que va resoldre Montañés (1-0). Va ser el principi d’un domini indiscutible que li va perpetuar en el relat temporal fins pràcticament les jornades finals de l’exercici. Raúl va ser testificant les virtuts que havien propiciat la seva contractació després d’una campanya notable a Anduva. La porteria blaugrana tenia rostre i una fisonomia molt accentuada. Pausat i extremadament assossegat lluny de la gespa, al cor de l’àrea, i després ajustar les manyoples, adquiria força i una energia arrasadora.
A la calor de les victòries, el seu nom va ser aconseguint ascendent. A cada confrontació hi havia espai per apel·lar a l’èpica. Les seves aparicions van ser concloents. Els seus guants forts li van permetre escalar fins al cim de la classificació que prestigia als porters més determinants i resolutius en la croada davant el gol. La lluita contra Badia, porter del Reus, va ser titànica i va mantenir la incertesa fins l’epíleg d’una temporada excel·lent que es va tancar amb l’ascens a Primera Divisió, la conquesta del Zamora i la constatació de les qualitats que li van elevar fins a l’altar dels porters més il·lustres i requerits de l’exercici 2015-2016.