Ni els més vells del lloc rememoren una situació com la desenvolupada en la tarda d’ahir a les instal·lacions del Ciutat de València

250

Ni els més vells del lloc rememoren una situació com la desenvolupada en la tarda d’ahir a les instal·lacions del Ciutat de València. La fúria de la pluja va impedir la disputa de la jornada que havia de reunir sobre la gespa al propietari d’Orriols i el Rayo a confrontació oficial en el marc de Laliga 1 | 2 | 3. El partit mai va arribar a descórrer el teló. “No recordo res semblant i ja porto molt temps aquí”, advertia al túnel de vestidors Fernando Reyes, més conegut com L’Ocell. Vinculat al club en qualitat de encarregat de material, tasca que comparteix amb Moisès, des de fa gairebé vint anys la seva memòria és profunda. L’Ocell les ha vist passar de tots els colors, però no recordava un diumenge lliga sense futbol des del seu mateix naixement, per mor dels severs condicionants climatològics que planaven sobre la capital valenciana des de primera hora del matí. El cel semblava desplomar-se sobre el coliseu llevantinista mentre adquiria consistència la possibilitat que el relat de la confrontació mai tingués l’habitual inici.

¿I a la Lliga? Quin va ser el darrer precedent? El rastre és més allunyat en el temps. Caldria tornar al naixement de l’exercici 1994-1995 amb el Llevant formant part dels equips inscrits al Grup III de la Segona Divisió. Les hosts blaugranes liderades per Juande Ramos imposaven la seva jerarquia en cadascuna de les confrontacions disputades. A la sisena jornada mantenien la condició d’invicte. Els triomfs se succeïen sobre el verd. El Llevant marcava un ritme vertiginós instal·lat en el vèrtex més elevat de la classificació. La successió de xocs va tornar l’acció a l’actual Ciutat de València. El grup havia sotmès al Figueres una setmana abans (1-3) en terres catalanes. El Nàstic era el rival escollit per seguir la impol·luta ruta marcada en la competició de lliga un diumenge 9 oct. Les pluges van capitalitzar l’atenció durant aquell cap de setmana de celebracions a la ciutat. “Va ser el primer partit ajornat de la història del Ciutat per la pluja”, relata Raimon.

En les hores immediatament anteriors a l’enfrontament seu impacte no va cessar. Hi havia risc de gota freda. L’opció d’ajornar el partit va començar a prendre forma molt abans fins i tot de l’arribada dels actors principals a la instal·lació. La pilota mai va arribar a rodar sobre la gespa en aquella jornada. La violència de les precipitacions impedia la normal evolució de la trobada. Els fets es van precipitar després de la presència de l’àrbitre i futbolistes. La decisió estava presa davant l’estat que presentava la superfície del rectangle de joc. El col·legiat i els capitans van consensuar la resolució aconseguida, tal com estableix el protocol. L’enfrontament va quedar en guaret fins a nova data. Les dues esquadres van fixar el partit per al novembre 24 de 1994. La victòria va somriure al bloc de Juande Ramos (4-1). Eren dies d’efervescència en estreta aliança amb el triomf. El Llevant apuntava cap als tretze triomfs consecutius retallats pel Girona en la tretzena jornada.

La imatge d’ahir convidava a recuperar l’evolució del duel amistós que va creuar a Espanya i a Escòcia al setembre de 2004 amb l’entitat festejant encara el seu ingrés a l’elit després de quatre dècades de penúries. Aquell xoc mai va tenir un desenllaç final davant la virulència de les precipitacions que inclusivament van apagar els llums de les torres lumíniques de la instal·lació del barri d’Orriols. La trobada transitava, en aquest instant, amb empat a un gol després de la diana aconseguida per Raúl des dels onze metres. Al novembre de 2006 una tromba d’aigua va ajornar un enfrontament, adscrit a la Copa del Rei, entre el Llevant i l’Atlètic de Madrid. Era el partit de tornada d’una eliminatòria que va comptar amb un primer capítol a l’Estadi Vicente Calderón a la capital d’Espanya.