L’Ajuntament de Castelló ha aconseguit tancar l’exercici 2016 amb un superàvit de 28,8 milions d’euros

32

L’Ajuntament de Castelló ha aconseguit tancar l’exercici 2016 amb un superàvit de 28,8 milions d’euros i un romanent de tresoreria de 16 milions. La liquidació del pressupost s’ha efectuat, de nou, amb xifres en positiu que reflecteixen el sanejament comptable i financer de la institució, que ha complit tots els paràmetres econòmics que exigeix el Govern central, com és el cas del límit de l’endeutament, l’estabilitat pressupostària, la regla de despesa i el compliment del període de pagament a proveïdors.

Unes xifres que, en opinió de l’alcaldessa, Amparo Marco, reflecteixen el “bon fer” de l’Ajuntament en matèria econòmica, que ha atribuït a la Regidoria de Gestió Municipal que dirigeix Antonio Lorenzo. Marco considera que en el context financer de la institució, amb una herència d’un elevat deute del Govern anterior, l’obtenció del superàvit és “una bona notícia, ja que permetrà seguir reduint l’endeutament i, per tant, impulsar més polítiques socials i d’ocupació. A més, de permetre avançar en la línia de disminució de la pressió fiscal i de la baixada d’impostos”.

A més del superàvit, cal destacar el romanent de tresoreria, que se situa en 16 milions d’euros. Aquesta xifra és el resultat de descomptar les obligacions pendents d’aplicació al pressupost (les denominades factures en el calaix), i el pagament de les inversions financerament sostenibles de 2016, així com l’amortització del deute obligat per mandat legal.

Encara així, el romanent no es podrà invertir íntegrament, en existir restriccions legals per a les administracions en allò relatiu a l’estabilitat pressupostària i el sostre de la despesa. L’Ajuntament està subjecte, també, al compliment d’un pla d’ajust que té vigència fins a 2022, com a conseqüència de l’ajuda financera que va prestar el Govern en 2012 per a posar al dia el pagament de factures a proveïdors, que van arribar quasi a 30 milions.

En aquests moments, es manté la incertesa sobre la capacitat dels ajuntaments per a reinvertir els romanents. La tardança a aprovar-se els Pressupostos Generals de l’Estat impedeix que els superàvit es destinen a les denominades inversions financerament sostenibles. “Estem governant de forma eficient, amb maduresa i bona gestió, però tenim restriccions importants que limiten l’autonomia municipal”, afegeix Marco. En cas de no poder-se reinvertir, el romanent es destinarà a amortitzar deute.