La fortuna li dona l’esquena al Tau Castelló i perd davant el Oviedo en l’ultim segon (63 a 64)

161

En una lliga de bàsquet com és la LEB Or, totes les victòries tenen el mateix valor matemàtic. No obstant això, la qual s’hagués produït davant el Unió Financera Bàsquet Oviedo hauria valgut molt més que això … i per molts motius: per arribar després d’una mala ratxa de 4 derrotes seguides amb un accident de per mig, per ser davant un rival d’entitat i, sobretot, perquè l’equip va lluitar al màxim per refer quan les coses anaven malament. Per desgràcia, no va arribar aquest triomf. Va estar molt a prop, però el cop va arribar de la manera que més mal en aquest esport: rebent una cistella sobre la botzina. Ara toca quedar-se amb el bo i refer-se d’aquest pal més aviat possible.

El partit va començar amb un ritme molt viu, però amb poc encert dels dos contendents. De fet, la primera cistella va arribar després de gairebé 3 minuts de joc. A més, es va unir el contratemps per als locals de la primerenques dues primeres faltes de Faner, que va haver de ser substituït. Tot i això, el TAU Castelló manava al marcador, amb un Nguirane que es mostrava com un colós agafant rebots, intimidant en defensa i anotant amb fluïdesa (6 rebots, 2 taps i 6 punts en només 8 minuts), una mica de molt mèrit tenint davant a les torres del conjunt asturià, per sobre dels 2,10 metres). La dura defensa, el dinamisme d’Arévalo i l’encert en el tir de Cooper van ser el complement perquè els de la Plana van acabar el primer quart amb bones sensacions i marcador favorable (17-12).

No obstant això, la preocupació no va trigar a aparèixer, perquè en tot just dos minuts un parcial de 0-8 va donar la volta al resultat. Herrera no es feia valer a la pintura i no hi havia punteria en el tir, pel que Toni Ten va donar entrada a Nguirane i Edu Durán, a més de demanar un temps mort amb 19-22 en el lluminós i un embús en atac important. Era tal la sequera castellonenca que dos minuts després hi va haver un nou temps mort per intentar arreglar la situació. Es va recórrer als jugadors amb més potencial ofensiu (Arévalo, Duran, Rodríguez, Cooper i Nguirane) per poder afrontar. A més, els de La Plana van recórrer a diferents variants defensives, però l’Oviedo seguia trobant buits per anotar. Per sort, el combinat va treure profit que rival es va posar en bonus aviat i gràcies a uns valuosos trets va evitar que la bretxa fos més gran al descans (29-37).

Després de la pausa, els castellonencs van apostar per l’arpa (Faner, García, Cabot en el perímetre) i van sortir a mossegar en defensa, mentre que en atac eren més directes i incisius. Davant el canvi que s’observava, els espectadors del Ciutat van entrar en calor i van pujar els decibels. La intensitat es notava en què l’Oviedo ja no anotava tan fàcil i les recuperacions de pilota dels de Toni Ten. Així les coses, amb el TAU Castelló roent i portat a coll per la seva afició, la igualtat va tornar al resultat (41-41) i els visitants van haver de recórrer a un temps mort. Després de la interrupció, el ritme del xoc no va ser tan esbojarrat, el que beneficiava a l’escaire asturiana. Així les coses, l’envit va entrar en una fase d’igualtat màxima en què cada possessió tenia un gran valor.

La tensió estava pels núvols en l’últim període. El TAU continuava amb el seu ímpetu i empenta; i en un gran empenta se li va posar el xoc de cara (59-51, min. 36). Era l’equip aguerrit i l’afició sorollosa de les grans ocasions, ja només faltava rematar la feina davant un rival atordit, però sempre perillós per la qualitat dels seus jugadors .. i ho va demostrar. A poc a poc es van anar reposant i després de desaprofitar els de La Plana diverses opcions de rematar el xoc es va arribar a 36 segons del final amb 63-62 i possessió local. Arévalo se la va jugar i no va anotar, per passar un instant després a una cistella letal sobre la botzina d’Hernández-Sonseca que va deixar gelat al Ciutat de Castelló després de l’ebullició que havia viscut.