La conselleria de Justícia recorda a Vistabella la lluita dels guerrillers antifranquistes per les llibertats democràtiques

37

El secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, ha presentat el projecte de llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència, durant les VIII Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat (Castelló), que ha inaugurat juntament amb l’alcaldessa de la localitat, Belén Bachero, i representants del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Puchades ha afirmat que «l’objectiu del Consell del Botànic és atorgar el reconeixement social, el restabliment de la dignitat i l’honor i la reparació moral dels danys causats a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista” i ha assegurat que el projecte legislatiu estableix els mecanismes per a “recordar i honrar a les persones que es van esforçar per aconseguir un règim democràtic en la Comunitat, a les que van patir les conseqüències del conflicte civil, a les que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i drets fonamentals dels què hui disfrutem”.

En eixe sentit, Ferran Puchades ha recordat “la lluita contra la dictadura i per les llibertats democràtiques dels guerrillers antifranquistes o ‘maquis’ que foren oficialment titllats com ‘bandolers’ per un règim dictatorial que els equiparava a delinqüents per negar, així, el caràcter polític de la guerrilla i per evitar que tingueren suport social” i ha indicat que “a les comarques de l’Alt Maestrat i Els Ports era precisament on continuaven amb major intensitat la lluita contra la dictadura amb el suport directe o indirecte dels habitants dels masos, que rebien en moltes ocasions les represàlies per aquesta ajuda”.

Onada repressiva a mitjans dels anys 40

Segons les investigacions del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, les comarques de l’interior rural castellonenc “patiren, després de la Guerra, una nova gran onada repressiva a partir de meitat de la dècada dels 40 i, fins i tot, en alguns municipis del Maestrat com Benassal, Culla o Atzeneta del Maestrat es produïren més víctimes mortals que en la immediata postguerra fruit de la inicial repressió franquista”.

Així, “l’escalada repressiva tingué especial virulència a partir de l’estiu de 1947 i les víctimes van anar molt més enllà dels propis guerrillers i també guerrilleres com la famosa Teresa Pla Meseguer, alias ‘La Pastora’, de Vallibona, sense ser, fins i tot, ni enllaços ni col·laboradors directes”.

Entre aquestos episodis de violència contra la població civil Puchades ha recordat el cas de Pedro Solsona, un veí de Vistabella del Maestrat, casat i amb cinc fills, que va ser detingut per la Guàrdia Civil per proporcionar aliments als maquis i afusellat abans d’arribar a Vilafamés camí de la presó de Castelló de la Plana en juliol de l’any 1947.

Homenatge en Atzeneta del Maestrat

Les VIII Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat continuaran demà diumenge amb la celebració a la veïna població d’Atzeneta del Maestrat d’un homenatge a les 14 persones que van perdre la vida el 7 de juliol de 1938 a causa dels bombardejos de l’aviació franquista, en una vivenda de refugiats de la guerra situada en el carrer Venerable.