Els missatges dels jugadors albinegres despres de l’eliminació del Castelló del play off d’ascens a 2ºB

77

Els jugadors albinegros es mostraven abatuts aquest diumenge, 24 hores després del KO a la fase d’ascens a mans de la Penya Sport de Tafalla. Per què? Perquè l’únic que els feia seguir amb forces era aconseguir el somni de tota una afició, de tota una ciutat: tornar com a mínim a 2a B.

Diversos pesos pesants de la plantilla es van acomiadar de la temporada i de l’afició -i probablement del club- amb diverses notes públiques a través dels seus perfils en xarxes socials. Tots ells amb dos denominadors comuns: el primer, i més important, la plantilla mostra el seu «gratitud infinita a la increïble afició» que té aquesta entitat; i el segon, que ningú es talla a apuntar a David Creu, això sí, sense anomenar-lo, per allò que encara queden nòmines per cobrar i el president sol utilitzar, presumptament, tot tipus de astúcies legals per intentar evitar pagar allò que deu.

Especialment Chema i Ivars són dels més durs, emprant termes com «preses de pèl, falta de respecte i aguantar fins a sis mesos d’impagaments». Les seves frases parlen per si soles i mostren el dolor d’un col·lectiu que ha hagut de suportar ser trepitjat per un president que cada vegada està més arraconat.

CHEMA DÍAZ

«Aquesta és la pitjor sensació que he tingut a la vida. Primer demanar perdó a tots els albinegros per no haver pogut complir l’objectiu, però estaria mil anys donant-vos les gràcies per haver patit igual que nosaltres tot l’any. Mira que ens han donat hòsties durant aquest any: mentides, promeses, promeses i més promeses, preses de pèl, faltes de respecte, coses que han d’arribar i no arriben … en fi, coses que et distreuen de competir. Gràcies infinites per haver-me deixat entrar en aquesta gran família ».

LOLO IVARS

«No hi ha paraules per descriure l’injust que ha estat el futbol amb nosaltres. Després d’un any tan nefast en diversos aspectes, la forma en què vam caure eliminats va ser d’allò més cruel que ha viscut en un camp. No sé com explicar tot l’esforç que hem fet durant l’any, tot el sacrifici, i tot i fins a tenir sis mesos d’impagaments, hem arribat fins on hem pogut, deixant-nos la vida per l’escut. Podré dir en un futur que he vestit la samarreta d’un club de Primera. Gràcies ».

JAVIER Zarzo

«Difícil explicar la sensació que se sent. Teníem l’esperança de pujar, per l’afició, per nosaltres i per una ciutat que no mereix aquest tracte. Lluitem fins al final i va ser dolorós caure en el 96, però notem de prop als nostres seguidors. Malgrat les pedres que ens han posat en el camí, estem orgullosos d’haver format part d’això. Sentir el silenci de tots els ‘orelluts’, les cares dels meus companys i les llàgrimes de cada albinegre em perseguiran molt de temps ».

ENRIQUE SAMPEDRO

«El futbol pot ser cruel, però el amb nosaltres ho va ser al màxim. La temporada més difícil de la meva vida, per tot el que ens han fet passar, acaba d’aquesta manera … en l’últim sospir. No ens mereixíem aquests, ni els meus companys ni l’afició. Va ser increïble veure tanta gent amb la samarreta del Castelló. Malgrat els obstacles que ens han posat durant l’any, si tornés enrere, sabent el que anàvem a patir i què ens anava a passar … tornaria a signar per aquest club. Malgrat qui pesi, aquesta és la millor afició d’Espanya. Gràcies per tot ».

RUBÉN FONTE

«Segueixo sense creure-m’ho. Molt enfonsat. Tots els sacrificis d’un any tan dur se’ns van ser de forma cruel. Injust. El futbol s’acarnissa un any més amb el Castelló i el seu increïble afició. Només puc donar gràcies per donar-nos suport davant tantes complicacions en tots els aspectes. ¡Futbol, ​​ens has tantes! Futbol, ​​penso que no pots ser tan cruel amb aquest club, amb aquesta afició i amb mi. Però malgrat totes les dificultats, ens caiem i ens tornem a aixecar, perquè avui torna a sortir el sol. PPO ».

Esau ROJO

«Agrair a tota l’afició el suport incondicional a aquest any tan difícil a nivell col·lectiu i en especial a nivell personal. I al seu torn demanar perdó per no haver estat a l’altura d’aquest escut, i no poder tornar al CD Castelló més a prop del lloc que mereix. El meu sentiment de culpa i esgotament mental fan complicat expressar com em sento. I desitjo agrair a tots els meus companys i resta de gent del club l’esforç i el patiment viscut durant tot l’any, a tots els nivells i no només en l’esportiu ».