El ValenciaCF guanya al Leganés en l’anada dels setzens de final de la copa del rei (1 a 3)

152

El València CF va aconseguir un gran resultat davant el Leganés, però aquesta vegada en l’anada dels setzens de final de la Copa, en guanyar per 1-3 en un partit en què els de Mestalla van realitzar una molt bona primera meitat en què marcar dos gols obra de Munir i Medrán, en què va baixar la seva intensitat i futbol a la segona part en la qual els locals van retallar diferències, però que, al final, Bakkali va destrossar els locals amb el tercer gol de la nit que obre el passi als blanquinegres a la següent ronda d’aquesta competició.

Amb l’estrena de la nova samarreta taronja en aquesta il·lusionant competició del K.O., de gran record en la història valencianista, els de Cesare Prandelli van sortir amb un altre aire a Butarque. Torneig nou, vida nova. Això sí, amb el mateix esquema de tres centrals i dos carrilers de llarg recorregut amb l’objectiu d’anar encaixant les peces a poc a poc.

I la veritat és que va ser com si s’haguessin tret plom de les seves botes i suressin sobre la gespa. Per primera vegada se’ls veia divertir-se, tot això a causa del matiner gol de Munir als dos minuts de joc que va obrir molt aviat la llauna local. El davanter, amb un toc subtil i sense posar-se nerviós, va obrir el marcador i va demostrar que el ‘9’ valencianista té gol.

El futbol ‘taronja’ no tenia res a veure amb l’habitual, espès i mancat d’idees a causa de l’angoixa de no guanyar partits. Als jugadors ja no els costava tant trobar-se, associar-se i crear ocasions en l’àrea de Brignoli. Ho feien molt fàcil, toc i toc i pujada per les bandes tant pel costat de Montoya com pel de Gayà. En una arrencada de l’carriler dret el ’21’ se la va posar a Medrán per fer el 0-2 de cap. El jove migcampista retornava a la titularitat i ho agraïa amb un gol important que donava major tranquil·litat als de Mestalla.

Abans del segon gol val la pena destacar la acrobàtica xilena de Nani, tota una ‘delicatessen’ que va anar al pal amb el porter ja batut. El campió d’Europa es va inventar del no-res una rematada espectacular que no va ser gol d’autèntic miracle.

El Leganés, per la seva banda, només va crear perill real per alguns badades defensives dels visitants i, sobretot, en un cop de cap de Insua després córner que Jaume Doménech, en una gran intervenció, va enviar la pilota a córner. Però el València CF solucionava amb criteri i personalitat les lògiques escomeses locals que intentaven maquillar aquest resultat advers.

Amb una còmoda renda de 0-2 va marxar el conjunt avui taronja als vestidors després d’una bona primera meitat, còmoda i amb pinzellades de bon futbol, ​​i tan sols deslluïda per alguns errors que a punt van estar d’costar car.

A la segona meitat el València CF no va baixar la intensitat davant un Leganés que volia més i, almenys, millorar la derrota. Machis, al minut 53, va provar la seguretat de Jaume, qui va atrapar molt bé el potent xut des de fora de l’àrea del davanter local. El mateix Machis, el millor del seu equip amb diferència, va realitzar una acció particular i va batre el porter d’Almenara pel pal curt per establir el 1-2 en Butarque.

Al caient de l’hora de joc una internada de Nani no va trobar rematador. El València CF ja no arribava tan fàcil al marc local com en la primera meitat. Era el Leganés el que havia donat un pas endavant davant un rival que ja no se’l veia còmode.

Fede va donar descans a Munir, que tenia problemes físics. Nani es va col·locar com a principal referent en atac. Mentre el Leganés, amb molt de cor, va posar en dificultats als valencianistes amb jugades verticals a l’esquena dels centrals. El millor era que passaven els minuts i que els de Prandelli mantenien l’avantatge, que va augmentar en el descompte amb el tercer gol de Bakkali que pràcticament li dóna mig bitllet als de Mestalla per a la següent ronda de la Copa del Rei. El millor, sens dubte, la victòria que trenca una mala ratxa de resultats i que li permet agafar confiança per a l’important xoc de diumenge de Lliga davant el Màlaga.