El teatre principal de Castelló acollirà aquest proper divendres, la representació de “Insolación”

500
El Teatre Principal serà escenari el divendres de l’obra ‘Insolació’, una adaptació de la novel·la de l’escriptora corunyesa Emilia Pardo Bazán. L’espectacle, dirigit per Luis Luque, amb la versió de Pere Víllora i sota la producció de Celestino Aranda, s’emmarca en les activitats que organitza CulturArts Castelló.

L’elenc d’actors està format per María Adánez, coneguda entre d’altres, pel seu paper a ‘Aquí no hi ha qui visqui’ o ‘La que se avecina’, Raquel Pérez, que va participar en la sèrie ‘Cuéntame cómo pasó’ o ‘La que s’acosta ‘, Chema Lleó, actor de sèries com’ Hospital Central ‘o’ Amar en tiempos revueltos ‘, i José Manuel Poga, que ha intervingut a’ Grupo 7 ‘, o’ La que se avecina ‘.

Amb ‘Insolació’, Emilia Pardo Bazán no només va escriure una història d’amor, sinó una pura defensa del dret a escollir de les dones. Ho fa en la persona de Francisca d’Assís Taboada, marquesa vídua d’Andrade, gallega com la pròpia autora i establerta a un Madrid de final de segle on les tradicions i el conservadorisme de l’aristocràcia i l’alta burgesia generen un clima asfixiant que constreny els desitjos i il·lusions d’una dama encara jove i atractiva que, de sobte, assumirà la capacitat de pensar i decidir pel seu compte.

En els tot just sis dies que dura l’acció, Assís coneix Diego Pacheco, un noi de bona societat amb fama de conquistador, es deixa galantejar per ell més enllà del que és acceptable, es planteja l’incorrecte del seu procedir, es disposa a abandonar un comportament inconvenient tornant al seu afable i estimada Galícia, i finalment decideix deixar de plegar-se a la moral sexual del seu entorn i no ja lliurar sense por al plaer, sinó capitanejar la relació admetent que un ha d’intentar ser protagonista de la seva pròpia història.

Assís Taboada habita un entorn aparentment il·lustrat, on la gent es reuneix en salons i tertúlies per conversar, però en el que encara no ha calat a fons la idea de la igualtat entre homes i dones. Així passa amb el tercer vèrtex del triangle, Gabriel Pardo, home culte i reflexiu, aspirant a obtenir en un futur la mà de la marquesa, i sorprès per la rapidesa amb què Assís desenvolupa la seva desimboltura.

És una manera masculina de negar els propis prejudicis però al final quedar en evidència. Aquesta aposta per l’evolució personal i la transformació sencera d’un model de vida és un dels elements més destacats de Insolació. Per Marina Mayoral, “la llibertat, la independència de la dona, sembla dir-nos l’autora, han de guanyar-les dones pel seu compte, perquè l’home millor intencionat, a l’hora de la veritat, reacciona com el més convencional i obedient defensor unes normes que, en definitiva, els afavoreixen a ells “. Però al mateix temps va ser el motiu pel qual la novel·la va suposar en gran escàndol en el moment de la publicació.