El Tau Castelló perd davant el Marin Peixe Galego pero aconsegueix la permanencia en la Leb Or (86 a 93)

172

El TAU Castelló va jugar el seu últim partit de la temporada com a local i es va acomiadar amb una sensació agredolça. Agra per la derrota en un mal partit davant el cuer de la categoria, però dolç (no gaire, això sí) per aconseguir de forma matemàtica la salvació després de la derrotes d’Osca i Calçats Robusta.

No se sap si seria per les recents vacances, però la veritat és que els dos contendents van saltar a la pista una mica freds. Van haver de passar 4 minuts perquè els locals s’activessin. Un cop més, Faner era l’encarregat de donar-li marxa a l’assumpte amb la seva velocitat endimoniada i Cabot el principal executor amb 7 punts pràcticament consecutius finalitzant les ràpides transicions del seu company. D’aquesta manera, es va produir un interessant parcial per als amfitrions (17-5, min. 5) que va provocar el primer temps mort del quadre de Pontevedra. La pausa els va servir per refer-se, afinar la seva punteria (sobretot l’escorta Derksen) i aprofitar el temps de repòs de Faner per així millorar la seva situació al final d’aquest primer quart (22-19).

El Marín Peixe Galego estava ja entonat i fins i tot li va donar la volta al marcador (24-28, min. 13). Els seus interiors també van pujar al carro anotant i carregant de faltes els pivots castellonencs. Davant d’aquest embús, Toni Ten va posar en pista a l’tripleta exterior que millor resultat li havia donat, amb Faner, Cabot i Durán. Al seu torn, en tenir als seus homes grans amenaçats per les personals, el tècnic local es va veure obligat a recórrer a un quintet amb pocs centímetres i Uclés com a únic interior nat. A

Davant l’adversitat, el TAU Castelló es va mostrar més aguerrit i intens en defensa i en atac aprofitava les situacions avantatjoses que disposava a l’estar amb 4 jugadors oberts. Aquesta atípica aposta va donar uns grans resultats, ja que es va veure al combinat de La Plana amb un joc més alegre i vistós a més del més important: recuperar la davantera en el lluminós (41-38 al descans).

Després del descans va seguir el joc alegre, encara que en aquesta ocasió amb els 210 centímetres d’Busma tirant un valuós cable. Però l’alegria es va anar diluint a mesura que creixien els problemes per superar la tancada defensa visitant. Va ser llavors quan va aparèixer un d’aquests rampells de raça i encert tan típics en el TAU Castelló que fan augmentar els decibels de la grada als seus màxims nivells. Dos triples consecutius i dues cistelles van permetre un important enlairament (63-56, min. 29) i, sobretot, un alleujament en veure que ja no costava tant anotar.

En l’últim quart, els triples van tornar a donar oxigen, amb sengles llançaments transformats per Durán i Rodríguez. No obstant això, el combinat de Pontevedra s’agafava a la pista, forçava a prop dels taulers per generar opcions de tir i el seu compte anotadora no cessava. Al seu torn, els castellonencs es carregaven de faltes i a falta de 4 minuts ja estaven en bonus ,, mentre que els visitants només tenien un.

No podia haver-hi més tensió, l’actuació arbitral descentraba als de Toni Ten i el Marín Peixe Galego es va poder posar per davant en l’electrònic a 3 minuts del final (77-79). Un altre oportú triple d’Faner va avançar als seus a 01:30, però en la següent possessió els gallecs van donar la rèplica amb una altra transformació des de més enllà dels 6,75. De nou Faner (impressionant partit el seu) es va armar de decisió i va ficar dos tirs lliures, però Rogers va respondre tot seguit amb una nova cistella. D’aquesta manera, quedaven només 33 segons, el marcador reflectia 84-86 i pilota per al combinat amfitrió.

A continuació, el TAU Castelló no va poder fer pitjor les coses, ja que van perdre la bola al cap de pocs segons i van facilitar una nova cistella visitant. Aquests errors van acabar sent fatals i van precipitar la derrota castellonenca, encara que amb el consol que els resultats en altres pistes de LEB Or van certificar de manera matemàtica l’anhelada permanència.