El Tau Castelló perd amb justicia davant el Magia Huesca al Ciutat de Castelló (65 a 72)

159

El TAU Castelló no acaba de trobar-se a si mateix. Després de la brillant victòria de l’anterior jornada a casa del Prat, els de La Plana van oferir la seva pitjor cara i van caure amb mereixement davant el Màgia Osca. Va ser el pitjor partit de la temporada, de manera que ara toca oblidar-el més aviat possible i seguir treballant per remuntar el vol.

L’esquadra local va començar com l’ambient: força fred. Va tornar a mostrar el defecte de les últimes setmanes en no defensar al màxim de les seves possibilitats. El que més s’aprofitava d’això era el pivot visitant Albert Fontet, que feia valer la seva experiència i centímetres per martiritzar al seu rival. Tot i això, el marcador estava igualat ja que als locals els salvava el seu encert en el llançament exterior i un inspirat Cooper. A Toni Ten no li agradava el que veia i va introduir 3 canvis de cop (en veritat van ser 4 al carregar-se de faltes Cooper) per donar-li un altre ritme al xoc.

En el segon quart, el combinat amfitrió seguia tou en defensa, però en aquesta ocasió no tenia l’encert del primer període. De fet, va tenir un bloqueig en atac que feia que no se li recordava, amb un total de 6 minuts de joc sense anotar ni un sol punt. El tècnic castellonenc va recórrer al temps mort i dels seus jugadors amb més potencial ofensiu. La cosa es va posar espinosa amb 20-30 al marcador (min. 16) i un Edu Durán desesperat perquè no li sortia res quan buscava l’anotació. Afortunadament, el tram final d’aquest quart va patir una transformació a favor per al TAU Castelló. Va apostar per la defensa en zona, va posar més velocitat en les seves transicions i amb l’encert que li faltava anteriorment es van arreglar parcialment les coses al descans (30-34).

A la represa, el TAU Castelló se’l va veure precipitat per anotar: no madurava els seus atacs i es precipitava en tirar, pel que no aconseguia retallar el seu desavantatge. A més, Cooper i Cabot, que estaven entonats, van fer la seva tercera falta, pel que es van haver d’anar a la banqueta. En aquests compassos, els de La Plana no acabaven de donar el seu límit en defensa i tot i no sortir-los les coses sobrevivien amb opcions gràcies als tirs lliures i algun que altre empenta. Així les coses, es va arribar al final del tercer quart amb un 48-52 que donava peu a l’esperança.

No obstant això, la remuntada local no acabava d’arribar. Solia haver una inoportuna desajust defensiu que donava aire als aragonesos, mentre que en atac el major referent va ser la determinació del capità Chema García penetrant cap al cèrcol. El partit va entrar en una fase de despropòsits. La manca d’encert era desesperant (ja ni els tirs lliures) i els d’Osca no van desaprofitar les facilitats del seu rival per tenir la victòria encarrilada (56-65 a 2:49 del final). La situació ja no tenia solució i tant equip com la seva afició van acabar amb un fort disgust a l’encaixar aquesta dura derrota.