El Reus un rival gens facil per al LlevantUD

492

Tot apunta que el Llevant ha d’exhibir els millor del seu catàleg de recursos i el més excels del seu repertori futbolístic per afrontar l’enfrontament del proper dilluns davant el Reus. Res sembla estar desproveït de sentit. La reflexió que fa referència a la consistència que ha de guiar cada pas de l’esquadra que prepara López Muñiz sobre el verd es sustenta principalment en virtut de les excel·lents prestacions emeses per la societat catalana com forana. Tampoc és un posat per accentuar el contingut de la confrontació vinculada a la jornada trenta-quatrena de la competició de lliga en la categoria de Plata. Des d’aquest prisma, i per estendre aquesta idea que emfatitza la densitat de la cuirassa que protegeix el Reus com a visitant, pot advertir-se que un viatger incòmode amenaça al Ciutat de València. I tampoc és un posicionament desproveït deveracidad. El caràcter aventurer del Reus i aquest esperit de conquesta, que el converteix en un oponent temible lluny del seu entorn més natural, es va manifestar en grau summe a l’Estadi Heliodoro Rodríguez López de Tenerife fa escasses setmanes.

Es tracta d’una espècie d’arquetip. Ningú havia tacat l’honor del coliseu de Tenerife en el registre de Laliga 1 2 | 3. Les victòries se succeïen. Un halo d’invulnerabilitat lacraba la instal·lació. Semblava una infàmia ultratjar els seus murs. No hi havia precedents en aquest sentit. Així que el desafiament era d’una dimensió superlativa, bàsicament pel gran grau de complexitat que tancava. Per aquestes dates, el feu de Tenerife, Montilivi de Girona i al Ciutat de València mantenien una correspondència recíproca en la base de la imbatibilitat que presentaven. Eren escenaris hostils per als seus contrincants, però el Reus va noquejar el Tenerife amb una diana de Máyor per posar final a una ratxa immaculada de més d’un any sense derrotes per la illa del tresor. Va ser a mitjans de març. I en la seqüència compresa entre aquest passat i el present únicament al Ciutat resisteix els embats diabòlics dels seus rivals. És el paradigma de la resistència en l’àmbit de la Segona Divisió. Hi ha una certa paritat entre la trobada de Tenerife i el partit a la superfície del barri d’Orriols.

Es tracta del tipus de reptes que estimulen les constants vitals del Reus per dotar el bloc d’una pàtina de rebel·lia. La seva ànima revolucionària s’impregna i surt a la llum en aquest tipus de xocs. L’estadística ressalta la tendència expansiva del grup que prepara Natxo González. És el quart millor viatger de l’exercici en recorregut després de conquerir vint punts en qualitat de forà. Només l’Osca amb vint-i-punts, Girona, vint i Llevant, vint milloren les seves credencials en aquest capítol. El Cadis amb vint punts ho iguala. És evident que el col·lectiu gestiona notablement les seves emocions lluny del seu hàbitat més proper, tot i que va patinar en la seva darrera sortida a Lugo (1-0) i potser el seu Taló d’Aquil·les radiqui en el seu comportament com a local. És la xacra de màcula aquest discurs. De fet, en l’expedient general del Reus sobresurten cinc victòries com forà per les quatre obtingudes al Camp Nou.