El Llevant es desafia a si mateix superat el primer terç de la lliga

127

El duel entre el Llevant i el Cadis de dissabte passat al Ciutat acabar igual que va començar. No hi va haver variacions substancials en el marcador. El Llevant per primer cop en el present curs no va conjugar amb el gol en condició de local, però va seguir sumant registres al seu impol·lut i espectacular expedient. L’enfrontament establia una mena de frontera en el còmput general de la competició. La jornada catorzena seqüència l’exercici de lliga. En el feu del barri d’Orriols va quedar consumat el primer terç de la temporada. Els números ratifiquen la velocitat adquirida i imposada pel grup que lidera Muñiz. Els trenta-un puntazos conquistats en propietat allunyen en vuit al segon classificat, Sevilla Atlètic, i en deu al Lugo, tercer en discòrdia, encara que en llocs d’ascens per la singularitat que confereixi a l’esquadra sevillista seva naturalesa de filial. El Llevant sembla entestat a tractar de reescriure la història més recent de la categoria de Plata a les últimes setmanes, per mor de l’avantatge adquirit davant els seus enemics, i també la seva en particular, si es escruta amb atenció els seus darrers moviments.

Des d’aquesta perspectiva, el col·lectiu granota té un desafiament constant amb si mateix en una temporada caracteritzada per una arrencada supersònic que l’ha guiat fins a la cúpula de la taula. El seu registre en l’àmbit de la Segona Divisió no mostra una tendència similar. Mai el Llevant, des que la competició premia amb tres punts el valor de la victòria, havia superat la barrera dels trenta punts després de catorze aparicions sobre el verd. En aquest sentit, l’estadística és l’arma potencial que s’encarrega d’avalar l’exquisit comportament exhibit per bloc en aquest tram del campionat després de col·leccionar nou victòries, una derrota i 4 igualades. Els números del món present no tenen parangó amb el passat, ni tan sols en contextos marcats per l’èxit que va significar la conccreción dels objectius traçats a la finalització del curs.

Va succeir en l’exercici 2003-2004 amb Preciado com a inquilí de la banqueta blaugrana. El seu equip havia signat vint punts en el moment actual pel qual transita la competició i detenia la segona posició per darrere d’un Numància que comptabilitzava vint-i-punts. Com esdevé en l’actualitat havia derrapat en una única ocasió, però havia sumat set empats i sis victòries. La inèrcia convergia amb les dades consignades pel Llevant de Pepe Balaguer en el retorn a la Segona Divisió durant l’exercici 1999-2000. La victòria davant el Recreativo de Huelva al Ciutat de València va tenir un efecte dinamitzador més que evident. El grup va tancar la ferida que havia obert la severa derrota del Molinón davant l’Sporting (4-0) per signar un cicle lumínic de cinc triomfs encadenats davant el Toledo, Mèrida, Atlètic de Madrid B i Leganés que el va guiar fins a la zona noble de la taula.
Un punt menys, és a dir, vint lluïa l’expedient blaugrana de la campanya 2002-2003 amb Carlos García Cantarero com a entrenador. Aquell equip, liderat a l’interior del camp per Mijatovic i Amato, sorgia immediatament per darrere del deixant del Reial Saragossa en la classificació general, tot i que, amb anterioritat, i com a seqüela d’una victòria davant el Numància a Los Pajaritos de Sòria, es havia enfilat en el vèrtex més elevat de la taula. ¿I què va esdevenir en els últims ascensos? Bàsicament cal partir d’un indicatiu; en les temporades 2005-2006 i 2009-2010 el trànsit a la Primera Divisió es va consumar en el segon tram de la competició. Curiosament, un cop sobrepassada la jornada catorzena, els guarismes eren idèntics en tots dos casos, vint punts amb el nom del Llevant situat a la zona mitjana de la divisió. En el curs 2005-2006 Mané ja havia rellevat de les seves funcions a Oltra. El Llevant de Luis García va experimentar una tendència a la baixa en les setmanes finals de 2009 que coincidien amb l’ocàs de la primera volta. Tanmateix, la seva recuperació va ser encomiable. En el present l’esquadra de Muñiz capitalitza tota l’atenció; des del bagatge anotador i el seu antagonisme així com l’expedient de victòries i derrotes.