El Castelló Futbol Sala perd en la seva visita al Mislata FS (4 a 2)

57
El Castelló Futbol Sala torna a perdre, aquest cop en la visita al Mislata FS (4-2), i es queda a un pas del retorn a la Regional Preferent, després d’un pas efímer per la Tercera Divisió, de no regnar un parell de combinacions possibles, però poc factibles en l’última jornada

El Castelló Futbol Sala va tornar a caure, en aquesta ocasió amb motiu de la visita a l’Mislata FS (4-2), en un partit en què va començar guanyant, però on un tràgic i terrible minut va condemnar els albinegros. Després d’encaixar tres gols en un minut i mig, a portes d’arribar al descans, els castellonencs ho van intentar, però van tornar a viure un malson, ja que al llarg de la temporada no és la primera vegada que errors propis infantils sepulten les opcions de victòria.

A costa d’una sola jornada i dues combinacions possibles, però poc probables, els de la capital de La Plana estan més a prop de tornar a la Regional Preferent, després d’un pas efímer per la Tercera Divisió, que de seguir en la quarta categoria del futbol sala espanyol. En tots dos casos, sempre passarà per guanyar en l’última jornada a la Font de la Figuera CF, però estar pendent del que passi, tant en la visita del València FS a CD Maristes-Dominics-Llevant UD “B” com del CFS Alqueries del Nen Perdut al Club Vilasport FS / Auto Real Vila-real CF.

Una setmana més, la manca de contundència en les àrees i el comptar amb una plantilla limitada per les absències, com ha succeït al llarg de la segona volta, expliquen en una part important de la derrota. Javier González es va veure obligat a convocar dos porters suplents i el juvenil Hugo per completar una citació de 12 homes. Aquest detall, el poder rotar molt poc als seus jugadors al llarg dels partits, s’ha convertit en una dificultat afegida a la poca eficàcia golejadora en el desenllaç de la temporada.

Tot això es tradueix que, a falta d’un partit, a la segona volta l’equip ha sumat sis punts, pels 16 de la primera i l’equip es mantingui com el menys golejador, sent Àngel el pitxitxi de l’equip amb 14 gols i únicament 12 jugadors dels, aproximadament, 20 (inclosos els que tenen fitxa B o de juvenil i cadet utilitzats en aquests mesos) els qui han marcat com a mínim un gol.

Alhora, també resulta significatiu que els albinegros han sumat 10 punts com a locals, per 12 a domicili, doblant el nombre de victòries fora respecte a les aconseguides al pavelló Chencho Nord (quatre per dos). Detalls, nombres i estadístiques que expliquen que l’equip de la capital de La Plana no depengui de si mateix per aconseguir la salvació quan al final de la primera volta es podia estar relativament content amb el comportament de l’equip. Una cosa semblant al que va succeir la passada campanya, la lliga s’ha fet llarga i la fi de temporada, un malson per a l’equip.

El partit contra el Mislata FS no va començar malament per als interessos dels pupils de Javier González. La posada en escena de l’equip va ser bona: sabent què fer amb i sense pilota, dificultant la circulació de pilota dels valencians i generant joc i ocasions per avançar-se al marcador. Ho va aconseguir Ángel, al minut 12, quan després de l’expulsió del local Joan per evitar un tant amb la mà, tot i errar el penal assenyalat, va aconseguir el 0-1 uns segons més tard.

minut fatídic

No obstant això, un últim minut i mig de la primera meitat, ple d’errors va propiciar que els locals aconseguissin donar la volta al marcador i encarrilessin el xoc a favor seu, amb gols de Francesc, Joan Carles i Miquel, que van establir el 3-1 amb el qual van marxar tots dos equips als vestidors. A més, a la recta final, després d’una relliscada a l’hora de treure de porteria ràpid, el porter Iñaki va tornar a lesionar-se en el genoll que ja va tenir tocada durant dos mesos.

La segona meitat va ser un voler i no poder dels albinegros. El Mislata FS es va dedicar a contemporitzar i donar la pilota als castellonencs. Els valencians buscaven jugades en transició, d’estratègia o que s’arribés al bonus del doble penal per ampliar la renda. El cronòmetre corria i el resultat no es movia. Com en molts altres compromisos aquesta temporada, González va decidir donar un pas endavant, arriscar passant a jugar de cinc amb porter-jugador.

Es van acumular acabaments, rematades, ocasions … però no gols. En una acció aïllada, sense porter, els locals van ampliar la renda fins al 4-1. No obstant això, en l’acció següent, de nou Àngel va aconseguir un nou tant per als albinegros i va establir el 4-2 definitiu. Queda una jornada per acomiadar la temporada, guanyar … i esperar moltes caramboles, però qui sap? Hi haurà miracle? L’esport és una realitat plena d’incerteses.