Castelló i Irun, dues ciutats amb més de 100 anys de futbol, se citen a la Copa RFEF

1025

El CD Castelló i el Real Unió Club d’Irun tornaran a veure les cares per partida doble, el proper mes d’abril, a la final de la Copa de la Reial Federació Espanyola de Futbol. L’últim partit oficial entre tots dos conjunts va ser en Castalia, amb empat a un, el 8 de març de 2010, en l’última temporada dels albinegros a Segona A. A l’anada va vèncer el Real Unió (3-1) i, a final de temporada, tots dos equips baixarien a Segona Divisió B.

Els orígens del futbol a Irun es remunten a 1902, any en què es va fundar l’Irun Football Club. Encara que, per tal de donar cabuda a altres esports, el 1907 aquesta societat canvia la seva denominació per la de Irun Sporting Club.El inici de l’actual Club Esportiu Castelló també va seguir una trajectòria similar ja que va ser fundat un 20 de juliol de 1922, encara que el futbol ja era present a la ciutat de Castelló des de principis del segle XX, sent la SD Cervantes CF seu predecessor. Ara la Copa de la Reial Federació Espanyola de Futbol ha volgut unir a la final a dos equips les ciutats gaudeixen ja del futbol des de més d’un segle.

En els seus començaments, el futbol que es practicava a la capital de La Plana es basava en reunions d’amics, per jugar uns partits entre ells en els terrenys del Tir de Colom (avui Parc de l’Oest). Més tard, al 1911 va néixer el primer club de la ciutat: el Deportivo. A aquest club li van seguir nous equips com el Castalia, originant una gran rivalitat entre ells fins al punt que el Castalia es va convertir en el primer equip de la ciutat. El 1919, quan el futbol començava a posar-se de moda, apareixen nous clubs, com l’Obelisc, el Regional, el Ribalta i el Cervantes, donant començament a una sèrie de partits de caràcter local.


Una Copa del Rei per al Racing Club d’Irun


En 1908, com a conseqüència d’una escissió en el si de l’Sporting, un grup de socis es donen de baixa del mateix i funden el Racing Club d’Irun, el qual va aconseguir en 1913 la Copa del Rei. En existir una tremenda rivalitat entre els dos conjunts irundarras es va aconseguir en 1915 unir tots dos en un sol equip, d’aquí la denominació d’Unió Club. En la fusió va intervenir el rei Alfons XIII, que va concedir al nou Club el títol de Real.

El Reial Unió es va convertir en un dels equips més brillants de l’estat durant les tres primeres dècades d’aquest segle. Durant aquesta època, aconsegueix en 1918, 1924 i 1927 la Copa del Rei, sent subcampió en 1922. Aquests anys conformen les pàgines d’or de l’equip, que va arribar a tenir a les seves files a jugadors com René Petit, Egiazabal, Vázquez i Arabolaza en la selecció nacional. Aquest últim va ser el jugador que va marcar el primer gol en la història de la selecció espanyola: va passar en els Jocs Olímpics d’Anvers en 1920.

El Real Unió Club és un dels fundadors del Campionat Nacional de Lliga en 1929, al costat del Barcelona, ​​Reial Madrid, Athletic de Bilbao, Reial Societat, Arenas de Getxo, Athlético de Madrid, Espanyol, Europa i Racing de Santander.

El porter Emery va rebre, desafortunada-ment, el primer gol dels que s’han marcat en la història de la Lliga. El gol el va marcar l’internacional espanyolista Prat el 10 de febrer de 1929, en el recentment enderrocat Estadi de Sarrià.

L’època d’esplendor va començar a apagar quan a principi dels anys 30 el professionalisme va envair el futbol i els totpoderosos equips es van fer amb els serveis de les estrelles del Real Unió. Des de llavors, el caminar de l’equip ha transcorregut per diferents categories, des de la Regional a la Segona Divisió.

Durant aquests anys, el club blanc-ha donat jugadors internacionals com Roberto López Ufarte o Javier Irureta.


El Cervantes, predecessor del CD Castelló


El Club Esportiu Castelló va ser fundat un 20 de juliol de 1922, encara que el futbol ja era present a la ciutat de Castelló des de principis del segle XX, sent la SD Cervantes CF seu predecessor

La SD Cervantes FC va ser el precursor del CD Castelló. Estava format per joves treballadors que comptaven amb el suport del Centre Republicà, per aquest motiu la seva vestimenta estigués composta per la bandera tricolor republicana, i el seu escut era un estel. Aquest equip va créixer tant que va provocar, progressivament, la dissolució dels altres conjunts locals. El 1921 la ciutat demanava a crits un club que portés el seu nom, com altres tants equips de la resta de la geografia espanyola, amb el desig de poder participar en competicions de caràcter nacional. Ens trobem ja en 1922 quan la Junta General del Cervantes va autoritzar, el 20 de juliol d’aquest mateix any, el canvi de nom a Castelló Club de Futbol, ​​i gairebé immediatament a Club Esportiu Castelló.