Aliança Anticorrupció Agraeix a CCD el compromís de lluita conjunta contra la corrupció

1006

Aliança Anticorrupció (AA) agraeix a Ciutadans de Centre Democràtic (CCD) el compromís acordat el 31 de gener de 2015, signat entre el Vicepresident de CCD, David García Pérez, i el Secretari Nacional de Denúncia Pública Tributària de l’Aliança Anticorrupció d’Espanya, Augusto González González, en la lluita conjunta contra la corrupció. Un acord en què se certifica la integritat de CCD per ser una formació política exemplar en no permetre amb mesures contundents des de la cúpula del partit cap mena d’irregularitat dels seus militants o membres que puguin tenir càrrec de responsabilitat pública, salvaguardant així el prestigi institucional de la formació política de CCD que mereix per no haver-se implicat en cap cas de corrupció. Ja que per poder començar a eradicar la corrupció l’exemple han de començar a donar-ho des de les cúpules dels propis partits, abans que criticar el que s’ha fet o deixat de fer en altres formacions polítiques.

En l’acord de l’AA amb CCD, la formació política es compromet a incloure en els seus programes electorals les mesures necessàries i denúncies corresponents en els òrgans competents per a la investigació de les irregularitats que presumptament puguin donar-se en el conjunt de les nostres institucions de les que tinguem coneixement, seguint la línia de les actuacions de l’Aliança Anticorrupció d’Espanya.

La transparència ha de ser igual a les mesures necessàries aplicades en la lluita contra l’opacitat institucional. Ja que com més opaques són les gestions i comptes en les institucions, més marge hi ha perquè es produeixi la corrupció.

Hi ha estadístiques que indiquen que la corrupció ens costa a cada contribuent uns 800 euros anuals. Si multipliquem aquests 800 euros per tots els contribuents que som, i el resultat d’aquesta operació la tornem a multiplicar per la quantitat d’anys que s’han anat succeint un cas de corrupció darrere l’altre, arribaríem al convenciment que gairebé és impossible volatilitzar tantíssima quantitat de milers i milers de milions d’euros dels fons públics, si hi hagués un bon control i utilització dels fons dels contribuents.

La pregunta de l’any és ¿què és el que es podria haver fet amb la quantitat de milers de milions d’euros que s’ha defraudat i desviat dels fons públics amb la finalitat d’enriquir uns quants fent negoci en profit propi del que hauria de ser públic? … És que hauria calgut les retallades socials en sanitat i educació? … És que no podria haver ajudat als autònoms, petits i mitjans empresaris, que han hagut de tancar els seus negocis per pujades d’impostos i falta d’ajudes, deixant en l’atur a multituds de famílies senceres? …

És clar que la corrupció no beneficia ningú, excepte als propis corruptes. Però el més irònic de tot això és que hi ha mesures que es van aprovar en la Convenció Anticorrupció de l’ONU l’any 2003, i que Espanya a més de votar a favor d’aquestes mesures en la Convenció, el va aprovar al Congrés dels Diputats i va ser ratificat fins a per Sa Majestat el Rei, al mes de juliol de 2006. Mesures que s’havien d’haver implementat en el nostre ordenament jurídic intern i aplicat, però a dia d’avui encara estem esperant que ho facin; cosa que desconeixen fins als propis mitjans de comunicació.

Les mesures que s’han ocultat de la Convenció Anticorrupció de l’ONU són en part les que volem proposar per incloure en el programa electoral de CCD. Mesures que podríem conèixer com “Contrapesos del Poder” per buscar un equilibri en la balança entre els partits polítics que ens representen a les institucions i agències independents constituïdes per ciutadans d’associacions o plataformes amb els recursos necessaris dins dels pressupostos generals de l’Estat perquè pugui haver advocats, magistrats, jutges i fiscals, en contraposició de les institucions de l’Estat. I aquestes agències independents constituïdes exclusivament per ciutadans, hauria d’haver una per cada ajuntament amb la finalitat de poder controlar i inspeccionar les gestions i comptes que s’estiguin realitzant per cada ajuntament del conjunt de municipis de cada comunitat de tot Espanya. El que equivaldria a no haver marge per l’opacitat ni perquè es produís la corrupció.

I entre aquestes mesures també cal reconsiderar la constitució d’un Jurat Popular per poder jutjar i condemnar a tots aquells que hagin comès presumptes delictes de prevaricació siguin banquers, polítics, jutges, magistrats i fiscals; ja que per a la Convenció Anticorrupció de l’ONU, els membres que constitueixen el poder judicial són considerats funcionaris públics, pel que estan per sota de qualsevol jurat popular.